Com cada any es torna a iniciar el procés per modificar, o no, la jornada en els centres escolars i amb això la polèmica.
Quina és la millor jornada que beneficie el procés d’ensenyament-aprenentatge, i, sobretot a l'alumnat? Doncs, molt senzill i molt complicat alhora; personalment considere que és aquella que responga, de la millor manera, a les necessitats de la Comunitat Educativa en la qual està inserit el col·legi.
Els pares i les mares solen rebre, generalment, per part del professorat, les virtuts de la jornada contínua. És normal, ja que es tracta d’una reivindicació laboral de fa molts anys i és per això que, pràcticament tots els sindicats del sector li donen suport. Contra aquesta argumentació res he de dir, és justa per a la dignificació de la professió i per a la millora de les seues condicions; la qual cosa no vol dir que puguen recolzar l’argumentació amb millores pedagògiques, psicològiques o biològiques de l’alumnat perquè no són certes. Cap docent sol facilitar referències bibliogràfiques que corroboren el benefici de la jornada única, per una raó molt simple, la reivindicació de la jornada matinal gens té a veure amb la innovació educativa i, en general no conec cap teoria pedagògica que la justifique. Tampoc les poques que aposten per la jornada partida són suficients per a decantar-se per ella. Considere que n’hi ha altres maneres per millorar les condicions de treball del professorat sense fer-la coincidir aquesta jornada amb la de l’alumnat.
Per tant no existeix a Europa ni en tot l'Estat espanyol un sol estudi científic que situe la variable de jornada com a determinant en el resultat acadèmic.
És per això que, observant un dels cartells que publicita la positivitat de la Jornada Contínua, vaig a intenter donar la meua opinió.
En primer lloc cal diferenciar les etapes a les quals ens referim, ja que cap argument es pot generalitzar, per una raó obvia i que és, perfectament comprovable, la manera que tinga un centre en organitzar el temps i els diferents ritmes d’aprenentatge influeixen determinantment en el procés.
Segons això em centraré amb l’alumnat d’infantil i primària perquè és on es dóna el procés d’elecció de la jornada i perquè en aquest període es necessiten moments de canvi i de ruptura, no massa curts, que els permeten descansar i recuperar l’atenció. Per tant, en aquesta etapa han de prevaldre els espais curts alternatius de treball i descans sense menysprear l'heterogeneïtat de l'alumnat.
Quantes vegades hem parlat de les millors hores i les pitjors, pedagògicament per a impartir una determinada matèria? Sabem, per pròpia experiència que les hores del matí són millors per al rendiment discent; però també sabem, per la mateixa experiència, que en les primeres hores i a les primeres edats, la son que té l’alumne i l'alumna en entrar al centre perjudica la concentració i que aquesta va incrementant-se al final del matí i a la vesprada. Per tant l’alumnat ha de tenir un major esforç per a poder concentrar l’aprenentatge en un matí més ampli.
Un altre dels problemes que més he escoltat als pares és el tema del menjador. S’argumenta que, amb la jornada concentrada s'evita perdre el temps, dues hores per a dinar i després tornar a reiniciar les classes. És ben cert que en el nostre sistema educatiu, comparant amb altres d’Europa, aquest temps és massa llarg i no tan lleuger. També ho és que les hores anteriors al dinar, per al procés d’aprenentatge, és tan dolent com l’hora posterior. En general no considere encertat, que aquest alumnat puga dinar a les 14 h; és més, la gran majoria de pediatres consideren que el dinar de l’alumnat d’Infantil no pot anar més enllà de les 13 h; la solució passa, no per allargar l’hora de dinar, sinó ben al contari, acurtar-lo.
Així mateix s’argumenta que l’alumnat té, amb la jornada no partida, més temps per a les activitats extraescolars i per a fer deures, quan ara n’hi ha una contestació generalitzada contra aquests. Contràriament, s’ha demostrat que la jornada contínua incrementa, considerablement la quantitat de deures.
Pel que fa a la conciliació familiar, cal dir que, no es pot generalitzar, ja que els horaris conciliadors familiars no estan generalitzats i corre el perill de l’increment d’hores dedicades a la tv per part dels xiquets i les xiquetes, o altres aparells.
