30 de desembre 2008

El Mètode Científic

El mètode científic és aquell que s'utilitza per a dur a terme, confirmar o no i exposar una determinada teoria en base als fenòmens observats, en base a l'experimentació.

Per tant aquest mètode està basat en una seqüencia d'actuacions que podem resumir en:
Observació: Partim de les preguntes que ens fem sobre un determinat fenomen que observem en la natura. Apliquem atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-lo tal i com es presenta a la realitat. Millor si es els fets observables es poden mesurar.
Documentació. A partir d'aquesta observació podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu, per a la qual cosa ens hem de documentat.
Elaboració d'hipòtesis: donar possibles raons lògiques que justifiquin perquè passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat.
Experimentació: Mètode que consisteix en l'estudi d'un fenomen reproduït generalment en un laboratori. A ser possible cal repetir l'experiment més d'una vegada. És la fase en la que investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.
Anàlisi de dades i extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent, sinó hem de tornar a la formulació.
Elaboració i comunicació d'una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que a l'especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d'explicar-los


12 de desembre 2008

L'educació en un món de diàspores

Passat dia 20 de novembre, el sociòleg Zygmunt Bauman
professor emèrit a la Universitat de Leeds va pronunciar a l'Auditori del FAD la conferència «L'educació en un món de diàspores»

En ella ens planteja com la vida líquida moderna, a diferència de la cultura de l'era de la creació de les nacions, no té «gent» per a «educar». En lloc d'això, té clients per a seduir. I, a diferència de la seva predecessora «sòlida moderna», ja no es vol esforçar per deixar -al final però com més aviat millor- de treballar. La seva tasca ara és aconseguir que la seva pròpia supervivència sigui permanent, per mitjà de distribuir temporalment tots els aspectes de la vida dels seus antics protegits, ara rebatejats com a clients.

Actualment, la població de gairebé tots els països és una col·lecció de diàspores. Els habitants de gairebé totes les ciutats d'una mida considerable són avui un conglomerat d'enclavaments ètnics, religiosos i d'estil de vida, en els quals la línia que divideix els «interns» i els «externs» és una qüestió molt renyida.

En aquest context, el canvi generacional ha canviat. Per norma, els nens entren en un món dràsticament diferent del món en què els seus pares es van formar i que van aprendre a entendre com a estàndard de la «normalitat».

Podem escoltar la conferència o be llegir-la als enllaços assenyalats.

02 de desembre 2008

El canvi a l'escola de fa 100 anys

Us invite a la reflexió ... i al comentari amb aquest vídeo sobre l'escola


Mr. Winkle es desperta I sembla que tot a canviat ... tot? NO!



21 de novembre 2008

Educació concertada: allà ells!

Del col·lectiu "Afilalápiz": Els centres privats estan encoratjats per valors, ideologies i fins legítims, sí, però privats. 19/11/2008 Publicat en "El Periódico Extremadura"

Cada vegada que l'Administració educativa engega qualsevol programa de dotació de nous recursos en els centres escolars públics comencen a escoltar-se immediatament sol·licituds i demandes d'idèntiques dotacions per al sector educatiu privat. Dóna igual el tipus de dotació, equipament o recurs del què es tracte. Des de complements salarials del professorat fins a equipaments informàtics, passant per línies de transport, menjadors, aules matineres, etcètera, tot és susceptible de ser reclamat a l'Administració com un dret.

I així ho fan els representants del sector de l'ensenyament privat amb l'argument que tots els alumnes tenen el mateix dret a una educació de qualitat.

També a representants sindicals hem vist exigir a l'Administració millores econòmiques per als docents privats, oblidant-se qui és l'empresa d'aqueixos treballadors i qui la seua patronal.

Quan parlem d'ensenyament públic i ensenyament privat no només estem parlant de propietaris i titularitat dels centres (llibertat de creació de centres on a un li sembla bé), estem parlant, sobretot , d'objectius diferenciats en l'ideològic. Per als seus titulars, els centres escolars privats, en la seua gran majoria, tenen com senyal d'identitat i com objecte de l'ensenyament un ideari de confesionalidad catòlica en contraposició al caràcter aconfessional i laic que se li suposa als centres escolars públics.

Per altra banda, la xarxa escolar pública ha de garantir un ensenyament de qualitat per a tots, independentment del sexe, ètnia, color o situació personal, social o econòmica, tenint la integració i la inclusió com valors. La xarxa privada arriba als què vol arribar (en molts casos de centres concertats, obviant fins i tot compromisos adquirits en els concerts), cerca a l'alumnat que li interessa, li ofereix el que considera oportú i selecciona al professorat que li convé per a això.

És a dir, els centres privats són iniciatives privades conformades per ideologies, valors i interessos privats. Legítims, sí, però privats. Poc que veure amb els que se li suposa als centres públics. Des de l'alumnat i les famílies, també parlem de diferents coses.

No sempre l'elecció de centre obeeix a raons estrictament educatives i de qualitat de l'ensenyament. Moltes famílies, més enllà del religiós o l'educatiu, trien centres privats per raons purament de caràcter social. El professor de Sociologia de la Universitat Complutense, Enrique Gil Calvo, ho expressava d'aquesta manera: "Si les famílies espanyoles trauen als seus fills de l'ensenyament públic no és per a evitar-los el contagi racial o religiós de gitanos, negres o moros, sinó per a seleccionar-los les amistats i relacionar-los amb companys de millor extracció social. És a dir, envien als seus fills a l'escola concertada per pur arribisme social, a veure si així es fan amics més selectes i distingits, potencialment predestinats a formar part de les elits socials (-).

La qual cosa demostra que a les famílies espanyoles no les interessa tant el capital humà que adquireixen en les aules (ensenyament de qualitat), comparativament superior en els instituts estatals, sinó el capital social que s'adquireix en el pati del col·legi privat (relacions de companyerisme, amistat i influència), el valor de la qual de mercat depèn de l'origen familiar i l'extracció social".

Si la llibertat de crear centres educatius permet a uns fer-lo sota idearis i interessos privats i la llibertat de les famílies arriba fins a poder triar un centre escolar per als seus fills per raons personals i, en molts casos, escassament justificables des del punt de vista educatiu de l'alumne, allà ells, però que no gosen reclamar un sol cèntim dels diners públics. Ni l'Administració de tots s'atrevisca a donar-se'l; seria tant com finançar actituds que estan a un pas de la segregació, la discriminació i l'exclusió social.

14 de novembre 2008

Manifest: "Ciutadania crítica"

Reproduisc el manifest del Seminari “Ciutadania crítica: per una escola intercultural i inclusiva” en relació a la polèmica de l’assignatura “Educació per a la ciutadania i els drets humans” pel seu interès

Els mestres i professorat d’educació infantil, primària, secundària i universitat, membres del seminari permanent “Ciutadania crítica: per una escola intercultural i inclusiva” del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I volem manifestar la nostra preocupació per la proposta i les directrius que estant donant-se per part dels responsables del sistema educatiu valencià en relació amb la matèria “Educació per a la ciutadania i els drets humans”.

En primer lloc, i d’entrada, considerem que reduir a una assignatura les qüestions relacionades amb “aprendre a viure en comunitat” és un retrocés i una contribució al silenciament de l’educació en valors i dels temes que fins ara hem anomenat “transversals” del currículum i això no contribueix en absolut a la formació de ciutadans crítics.

Però la regulació que el govern central ha fet d’aquest tema en la LOE i en els decrets que la desenvolupen no vol ser el centre d’aquest manifest, encara que és una qüestió que segueix ocupant part del nostre debat. No anem a entrar en consideracions sobre la conveniència o no de la creació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Sí que volem, en canvi, denunciar la improvisació i la falta de criteri pedagògic que ha acompanyat la implantació d’aquesta assignatura en la nostra comunitat.

Com a docents, la nostra preocupació gira ara al voltant de les directrius que estan donant-se des del govern autonòmic per a impartir l’assignatura que semblen més un intent de boicotejar les propostes del ministeri que de desenvolupar un marc legal establert per una llei orgànica. El debat està al carrer, la política s’ha apropiat d’aquest debat i desvia l’atenció del ciutadà de les qüestions educatives, al nostre parer, altament importants. El màxim responsable educatiu en la Comunitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, ho té clar:“Si damos educación para la ciudadanía, los jóvenes votarán socialista”. És evident que està més preocupat pels vots del futur que per millorar l'actual qualitat de l'educació i el desenvolupament dels nostres joves. Així les coses, el professorat està sotmès a unes ordres incongruents en les que han de impartir l'assignatura amb l’anglès i bé el castellà o el valencià. La solució de tenir dos professionals dintre de l'aula, esdevé si més no surrealista quan un ensenyant imparteix els continguts en castellà o valencià i l'altre va traduint a l’anglès els conceptes més importants. Les darreres directrius en aquest sentit, tot i que emfatitzen la necessària coordinació entre els docents no fan més que contradir i crear confusió respecte de les directrius anteriors donades en la resolució de setembre, respecte de la responsabilitat d’impartir-la: són els professors d’anglès assessors lingüístics dels professors especialitzats en socials o ètica o són els que han d’impartir l’assignatura assessorats per aquestos mateixos professors? Per què no es continua amb la dotació als centres per desenvolupar programes CLIL/AICLE, el marc reconegut per tots els professionals de l’ensenyament de llengües estrangeres com a principal eina per dur endavant projectes d’introducció progressiva de la llengua estrangera dins l’aula, tal com ho ha fet la Conselleria d’Educació fins el darrer curs?

Sembla que les nostres autoritats educatives han imposat una sèrie de directrius per desenvolupar el que anomenen “Pla d'Extensió del Trilingüisme” sense fixar-se en l’experiència dels països que, des de fa ja més de mig segle, han incorporat l’ús de l’anglès a la vida quotidiana de tots amb un èxit absolut (ens referim, per exemple, als països escandinaus). Algú en el govern valencià s’ha adonat que allí la televisió pública no dobla les pel·lícules ni els dibuixos animats? Algú s’ha adonat que els xiquets comencen a rebre ensenyament en anglès a les escoles d’infantil? Algú s’ha adonat que a les tendes, restaurants i edificis públics de tot el país qualsevol persona pot llegir els anuncis, demanar el menjar i dirigir-se als llocs sense parlar una paraula de suec, noruec o finès? És a dir, moltes vegades, l’escola no és l’únic lloc on la gent s’educa. De fet, mitjans com la televisió o Internet, són hui en dia la principal font d’informació i formació a les quals el nostre alumnat no és aliè. Demanem que el Consell amplie les actuacions dins eixe “Pla d’Extensió del Trilingüisme” a altres àmbits de la vida social que tenen responsabilitats en la formació de la ciutadania, com ara RTVV, publicacions del Govern Valencia, xarxes d’Internet públiques, etc. L’esforç cap al trilingüisme ha de ser cosa de tots, no només del professorat d’anglès. Serà cert que no hi ha ningú al Consell que se n’adone que estem començant la casa pel teulat?.

Així que no dubtem de la conveniència de que els nostres estudiants augmenten la seva competència lingüística en llengües estrangeres, però això hauria d’aconseguir-se amb una planificació adequada que vaja més enllà de la incorporació puntual de l’anglès en una assignatura en la que molts dels continguts s’han d’adquirir mitjançant la pràctica efectiva del diàleg. Permet açò el nivell d’anglès de l'alumnat de 2n d'ESO?.

No és menys preocupant el retall manifest que s’ha fet a la nostra comunitat dels continguts de l’assignatura que fan referència als “sentiments” “emocions” i “afectes”, qüestions directament relacionades amb el que Gardner va anomenar “intel•ligència emocional”, la gran oblidada en el currículum.

Tal vegada caldria una resposta de tota la ciutadania en contra d'aquestes mesures que entorpeixen l'educació del nostre alumnat. El comportament cívic i l'educació en valors són imprescindibles per a un correcte desenvolupament integral del ser humà. No caben dubtes ni mitges tintes en l'educació, el missatge ha de ser sòlid i coherent des de totes les instàncies educatives, hem de transmetre els conceptes i mecanismes que fan moure a les societats d'una forma clara i amena, adaptant els continguts a les capacitats del nostre alumnat per a aconseguir una millor formació integral d'aquestos.

La proposta de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana respecte a l'assignatura d'educació per a la ciutadania fa que els professionals que ens dediquem a açò de l'ensenyament i ens preocupa l'educació del nostre alumnat, i el seu futur, ens sentim avergonyits i indignats davant l'actuació dels màxims responsables educatius.

Per tot això demanem que els responsables del sistema educatiu valencià repensen i reformulen amb sentit cabdal les darreres normes i directrius, per tal d’evitar en els docents el malestar i la frustració, i per tal d’evitar el malbaratament de recursos personals tant necessaris en altres àmbits. Reclamem que l’administració administre els esforços, els recursos, el temps i la voluntat dels ciutadans en la consecució d’una educació de qualitat per al nostre alumnat.

01 de novembre 2008

La docència i la República

Ara que estem en ple debat sobre la "recuperació de la memòria històrica" us adjunte dos interessants documentals emesos per la "2" de TVE:

- "Visca l'escola modera": Biografia de Ferrer i Guardia i la seua relació amb l'escola moderna i altres com la pedagogia francesa.
- "La república dels mestres" on recuperarem les reformes pedagògiques de la II República i les mesures educatives, i la repressió contra els mestres republicans en la guerra civil.


Watch ¡Viva la Escuela Moderna! in How to Videos  |  View More Free Videos Online at Veoh.com


Watch La Republica de los maestros in Entertainment Videos  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Es modifiquen les instruccions de "Ciutadania"

Be per la mobilització de la comunitat educativa, be per el posicionament del 90% dels claustres de Castelló, Valencià i Alacant, be pels resultats obtinguts en la primera prova, on el 99% de l'alumnat no ha assolit una qualificació positiva , o pot ser per totes tres alhora, la Generalitat Valenciana dicta noves instruccions sobre la metodologia a seguir en l'assignatura "Educació per a la ciutadania i els drets humans".

D'aquesta manera, el President Camps assumeix la responsabilitat i envia als directors i directores dels Centres de Secundària una nova circular en la qual es dicten les noves instruccions per a impartir aquesta assignatura, donant un pas més cap a la seua total destrucció, buidant-la de continguts i reduint-la a una classe "pràctica" d'anglès.

Aquestes "orientacions metodològiques" posen en mans del professorat la "responsabilitat completa en el desenvolupament de la programació didàctica i en la qualificació", per evitar que, el fracàs obtingut en la primera prova realitzada en la matèria en diferents centres alacantins, puga tornar caure sobre el Consell; d'aquesta manera, s'insisteix que en el temps de l'assignatura es passen pel·lícules en anglés subtitulades o altres activitats paral·leles a l'ensenyament de l'anglès, utilitzant Internet i altres mitjans "motivadors".

Aquestes instruccions d'ara no són més que un nou intent de boicot cap a l'assignatura, per motius purament polítics que res tenen a veure amb la Didàctica.

09 d’octubre 2008

L'alumnat d'ara i el professorat novell

Sis de cada 10 professors creuen que l'alumnat d'ara són pitjors que abans.

L'informe, basat en un estudi, "La situació dels professors novells 2008", elaborat per la fundació SM, en col·laboració amb l'Organització d'Estudis Iberoamericans, l'OEI, afirma que el professorat d'ara no sap imposar la disciplina a l'aula.
Un punt en el qual coincideixen la majoria d'enquestats és l'empitjorament de l'alumnat ja que un 55,5% dels quals opinen que són pitjors que els de fa uns anys, mentre que només el 26,3% creu que són semblants. En aquest sentit, Álvaro Marchesi, Secretari General de l'OEI, ha precisat que per al professorat no és fàcil adaptar-se a les noves demandes generacionals ja que “la societat és més exigent amb els docents, no només se'ls demana que eduquen en coneixements, sinó que a més s'adapten als nous problemes en matèria d'educació sexual, violència, integració, i ells senten que les famílies no col·laboren prou”
Així mateix, l'estudi dóna a conèixer l'opinió del professorat veterà sobre la realitat dels recents incorporats a la docència i sobre les iniciatives que es consideren més idònies per a millorar la seua situació professional.
Les principals conclusions de l'informe són:
- Més de la meitat del professorat considera que els discents actuals són pitjors que els de fa uns anys.
- Al 55,9% no li sembla bé el sistema d'oposicions actual, considerant el 62,7% que hauria de canviar per a tenir en compte les noves funcions que s'exigeix al professorat.
- El 74% considera que el seu esforç és el principal motor per a progressar i en cap cas semblen trobar recolzament en professors i professores d'altres centres o en l'Administració educativa.
- El percentatge de mestres que considera que els nous professors no tenen la vocació d'abans, augmenta amb els anys d'experiència.

20 de setembre 2008

El projecte Màtic

Recentment s'ha fet públic l'informe dels resultats del primer estudi de l'impactes de les TICs en el procés d'ensenyament-aprenentatge en xiquets i xiquetes de 3 anys.

L'estudi ha estat promogut, conjuntament, per "El Parc d'Innovació La Salle", "Toshiba" i el "parvulari de La Salle Bonanova", a Barcelona.
Durant tres mesos s'ha anat avaluant 51 alumnes de 3 anys en l'aprenentatge de les matemàtiques.
Al grup experimental, integrat per la meitat de l'alumnat, se'ls va substituir les eines tradicionals d'aprenentatge (quaderns, llapis, llibres i pissarres) per un entorn digital amb accés web, i Tablet PC inalàbric, la qual cosa permet la mobilitat per l'aula com si fos un quadern sense perdre la conectivitat, amb un programari de continguts digitals, un projector i una pissarra digital.
L'eina triada ha estat el Tablet PC Portégé M400, un dispositiu molt versàtil que com principal característica permet el reconeixement de caràcters d'escriptura de l'alumne com si es tractara d'un paper, tot i convertint-lo a text informàtic, permetent subratllar i acolorir. Són ergonòmics i disposen d'una autonomia de més de 8 hores, el què assegura la seua total disponibilitat durant la durada de les classes i fins i tot la jornada escolar completa. A banda de la seua resistivitat, ja que la seua tecnologia, Toshiba EasyGuard, permeten suportar colps i caigudes, així com vessaments accidentals de líquids, aspectes especialment importants quan el portàtil és utilitzat en l'àmbit de l'educació. D'altra banda compleix la normativa RoHS (Restricció d'ús de Substàncies Perilloses), no incorporant cap de les sis substàncies prohibides: Plom (Pb), Mercuri (Hg), Cadmi (Cd), Crom Hexavalente (Cr(VI)), Bifenilos Polibromados (PBB), Difeniléteres Polibromados (PBDE). Per tot això cal considerar l'aspecte negatiu del seu preu, supera els 1.500€.
El contingut curricular tractat en l'àrea de les matemàtiques ha estat el següent:
* Reconeixement dels nombres naturals fins al 3
* Observació d'elements a partir de criteris quantitatius
* Agrupacions de fins a tres elements a partir de la lectura dels nombres naturals
* Discriminació d'elements per criteris de similitud
* Associació de conjunts segons criteris quantitatius i de similitud
* Ordenació ascendent de conjunts d'elements segons criteris quantitatius
* Repàs de classificacions i comparances
El 84,6% d'aquest alumnat va finalitzar l'avaluació de trimestre amb una puntuació de notable (7 o més sobre 10); en el grup control el 57,7% obtingueren aquesta puntuació.
Alhora, l'informe planteja altres avantatges, com la incidència directa de la tecnologia en l'eficàcia de les classes. Els xiquets amb portàtils van realitzar quatre vegades més exercicis i el seu professorat van reduir a la meitat el temps d'explicació i correcció.
En la investigació es va realitzar una avaluació inicial i una altra final de matemàtiques. Els d'ordinadors van incrementar la mitjana de 3,4 a 8,5 mentre que la resta només van passar de 4,7 a 6,9 punts.
Més informació ací.

13 de setembre 2008

Panorama de l'Educació 2008

Acaba de fer-se públic el document "Education at a glance 2008" de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) sobre el sistema educatiu dels països integrats en aquesta organització internacional

El treball, que fa referència a les dades del curs 2005-2006, per tant anterior a la LOE, permet poder comparar els diferents sistemes educatius dels països del nostre entorn; en el cas de l'Estat Espanyol, ens situa, en general, en una situació només per davant de Portugal i Mèxic.

Observant el document, resum que ofereix el ministeri sobre el "Panorama de l'Educació 2008" podriem deduir que "El sistema educatiu espanyol va funcionant i ha millorat en els últims anys, on l'alumnat adquireix els coneixements i destreses que li serveixen per a continuar estudiant o per a incorporar-se al món del treball", de fet, el nivell formatiu de l'alumnat millora a un ritme més ràpid que la mitjana de l'OCDE, doncs el nombre de joves que completen l'educació postobligatoria (batxillerat i FP de Grau Mig) és 37 punts superior als que registrava aquesta etapa educativa fa 30 anys, el que suposa que la diferència amb la mitjana de l'OCDE s'ha reduït a la meitat, només Corea i Irlanda han superat aquest increment; encara així, el 30% d'eixe alumnat no aconsegueix el títol de Graduat en Ed. Secundària, i les condicions, sobretot laborals, del professorat influeixen de forma clara en els resultats escolars.

Observem, no obstant això, dades tant alarmants com que la meitat de la població adulta únicament ha completat l'ensenyament obligatori, mentre que en l'OCDE el 70% dels ciutadans continua amb els seus estudis a l'acabar la Secundària. Segons això, només el 50% de la població d'entre 25 i 64 anys té estudis obligatoris, és a dir, primària i la primera etapa d'educació secundària; una xifra totalment adversa si considerem que, dins l’àmbit de la Unió Europea, ja es onsidera "fracàs escolar" allò que està per sota de l’educació secundària superior, en el nostre cas, el Batxillerat, ja que és en aquest moment, quan l’alumnat pot decidir anar a la Universitat, a la FP, al món laboral ... en definitiva “el camí que considere més escaient per a continuar la seua formació”. Aquest percentatge està 20 punts per sota de la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea, situant-se Estats Units amb un 12% de la població entre 25 i 64 anys sense estudis superiors als obligatoris, Regne Unit (14%), Suècia (16%), Alemanya (17%), Finlàndia (20%) i Països Baixos (20%).En la mitjana de l'OCDE i la UE (31%), se situa França (33%) i Irlanda (34%) i per sota d'ella, Grècia (39%) i Itàlia (48%).

Respecte l'indicador sobre el nivell de formació assolit, se situa a la cua dels trenta països més desenvolupats del món dins l'OCDE: "més d'un terç (36%) dels i de les joves d'entre 25 i 34 anys no té Batxillerat ni estudis de Formació Professional"; xifra que s'incrementa fins al 73% en el tram 55 i 64 anys, 14 punts per sota de la mitjana de l'OCDE i a 15 de la UE. Podem dir doncs, que, quant la població que compta amb algun títol per sobre dels ensenyaments obligatoris (16 anys) només se supera a països com Portugal o Mèxic.

Pel que fa a la taxa de graduats en la segona etapa d'educació secundària -percentatge d'estudiants que trau el títol en un determinat any, en relació amb l'edat teòrica a la qual s'arriba a aqueixa titulació (20-24 anys)- L'Estat arriba al 72%, és a dir, 11 punts menys que la mitjana de l'OCDE (83%) i 14 menys que la UE (86%). Per tant, la taxa espanyola se situa encara a 13 punts de l'objectiu europeu per a 2010, que pretén arribar al 85% de graduats.

En Educació Terciària (Universitat i FP Superior), i en només 10 anys, l'Estat Espanyol situa l'increment per sobre de la mitjana de l'OCDE, mostrant un canvi de tendència positiva sobre la Formació professional de grau superior; segons això el percentatge de persones adultes de 25 a 64 anys que ha completat estudis universitaris o cicles formatius de grau superior arriba al 28% situant-se per sobre de la mitjana de l'OCDE (27%) i de la UE (24%). No vol dir això que els percentatges són bons, ja que, en el tram 55 a 64 anys, només el 15% té un títol en educació terciària, per contra amb el 19% de la mitjana de l'OCDE i el 18% de la UE i això es tradueix en les taxes d'ocupació més elevades així com els percentatges més baixos d'atur i els sous més elevats entre la població amb titulació.

En l'altra cara de la moneda, l'indicador de l'equitat, proporció d'estudiants en educació superior amb pares ocupats en treballs manuals situa l'Estat en el 40%, seguida de Finlàndia i Portugal, ambdues amb un 29%.

Per últim cal incidir en l'evolució de la despesa pública en educació similar, i en alguns casos superior, a la mitjana de l'OCDE, però menor en relació al PIB és menor; en altres paraules la inversió és encara del 4,6% del PIB, essent la mitjana de l'OCDE del 4,6 i la UE el 5,3%.

09 de setembre 2008

El MEPSID en YouTube

El Ministeri d'Educació, Política Social i Esport de l'Estat Espanyol crea un canal en You Tube

Amb el Canal Mepsyd, aquest Ministeri, que en principi compta amb tres seccions: Educació, Política Social i Esport, s'incorpora a la Societat de la Informció.

Ara per ara n'hi ha poca cosa però l'objectiu del govern és incorporar nous. Concretament en l'apartat d'Educació n'hi ha 4 vídeos, dos sobre la campanya de FP i altres dos, com no, sobre un curs de castellà. Confiem que, en un temps no massa llunyà en el temps es puguen incorporar la resta de llengües de l'Estat.


30 d’agost 2008

La web 2.0, què és això?

Carmen Betanzos Pérez i Fernando García Páez ens fan una presentació molt il·lustrativa i clara sobre les aplicacions de la web 2.0 a l'aula.

A més ens ofereixen una sèrie de recursos de consulta per a aprofundir en el tema.
Recordem que les eines de la Web 2.0 són gairebé totes lliures, gratuïtes, en línia, interactives i fàcils d’utilitzar.

Ens poden anar molt bé per a crear les nostres propostes pedagògiques, webquest, tutorials, per a treballar de forma cooperativa entre nosaltres, i també poden i haurien de ser útils al nostre alumnat per a realitzar i presentar els seus treballs: crear presentacions, desar música, comunicar-se entre ells i entre elles, i moltes coses més.



View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: educacion2.0 infantil)

Altres enllaços de web 2.0:

Introducing Web 2.o concepts
Web 2.0
Creative Web 2.0 Learning
Qué es Web 2.0
La Web2 i les seues aplicacions didàctiques

27 d’agost 2008

L'aprenentatge per competències (II)

En el marc del programa de formació per al professorat de tecnologia, "L'ús metodològic dels projectes a l'aula de tecnologia", el 30 de gener de 2008, a l'auditori de CosmoCaixa, l'Antoni Zabala va pronunciar la conferència "L'aprenentatge per competències. Del currículum a l'aula: un repte per a la tecnologia"

L'Antoni Zabala presenta com la noció de competència ha arribat al món educatiu i s'ha incorporat com un element clau en la concepció dels aprenentatges.
La seva conferència mostra com s'ha d'orientar el desenvolupament curricular per donar resposta a aquest repte, en el qual, la tecnologia, per la seva pròpia idiosincràsia, té els elements per contribuir a les competències bàsiques.
Edu3.cat



26 d’agost 2008

L'aprenentatge per competències (I)

En el marc del programa de formació per al professorat de tecnologia, "L'ús metodològic dels projectes a l'aula de tecnologia", el 30 de gener de 2008, a l'auditori de CosmoCaixa, l'Antoni Zabala va pronunciar la conferència (publicada en xtec) "L'aprenentatge per competències. Del currículum a l'aula: un repte per a la tecnologia"

L'Antoni Zabala presenta com la noció de competència ha arribat al món educatiu i s'ha incorporat com un element clau en la concepció dels aprenentatges.
La seva conferència mostra com s'ha d'orientar el desenvolupament curricular per donar resposta a aquest repte, en el qual, la tecnologia, per la seva pròpia idiosincràsia, té els elements per contribuir a les competències bàsiques.

També podem llegir l'article de Zabala: "L'ensenyament de les competències"

Edu3.cat




25 d’agost 2008

Comunitats d'aprenentatge: Principis

Ramón Flecha en les Jornades del Berritzegune de Sestao

Ramon Flecha ens planteja bases i principis de les Comunitats d'Aprenentatge


15 d’agost 2008

L'ordinador per a la Societat de la Informació

El sistema tecnoeconómic de la Societat de la Informació no té una geografia de països, sinó de xarxes. Xarxes d'informació i tecnologia que inclouen o exclouen persones, empreses, ciutats, regions o àrees de ciutats i regions, segons el valor que tinguen des del punt de vista del sistema econòmic. És, doncs, una estructura de nodes i xarxes que travessen en certa manera tots els països. Davant d'això podem considerar com obsoleta la dicotomia Nord-Sud. En Àfrica del Sud, posem per cas, els centres financers i tecnològics de Johannesburg estan integrats en les xarxes mundials, però els milions de persones que habiten en el suburbi de Soweto estan marginats del nou sistema. A escala mundial es calcula actualment que unes dues terceres parts de la població estan excloses dels extraordinaris beneficis de la revolució tecnològica i de la nova economia. Però per a l'altre terç (o per als dos terços depèn dels països), les perspectives de progrés són extraordinàries si s’aprofiten, ja que posa a l'abast de tot el món (a condició que la gent estiga educada) el potencial de coneixement, informació i comunicació que tradicionalment estava concentrat en les elits socials, econòmiques i polítiques. No és estrany doncs que en abril del 2.007, Bill Gates, fundador del gegant informàtic, i, actualment, un dels homes més ric del món, presentara en Xina, junt amb el premi Nobel de la Pau Mohamed Yunus una iniciativa, l’«Unlimited Potencial» (Potencial Il•limitat), que pretenia dur Windows i Internet als més desfavorits, considerant els mil milions de pobres, com els pròxims clients immediats de Microsoft, habitants de països pobres que no tenen accés a la tecnologia, permetent accedir al programari de la companyia nord-americana per tres euros. La iniciativa establia l'any 2015 com la seua meta per a arribar als primers mil milions d'aquests del 5.000 milions d’«exclosos digitals», com el propi Gates els anomenava. Dos mesos més tard Siguen Maloney, president de vendes de la “Intel Corporation”, una de les empreses multinacionals més importants en la fabricació de microprocessadors i circuits integrats especialitzats per a plaques base de computadora que s’associava a “Asustek Computer”, empresa dedicada a la fabricació d‘ordinadors, anunciava a Taiwan, la creació d’un ordinador portàtil de baix cost, entre 200 i 500 dòlars, per a xiquets i xiquetes de països pobres, amb la fi de competir amb el projecte de la Fundació «Un Portàtil per Xiquet », (OLPC en les seues sigles en anglès: One Laptop Per Child), promogut per Nicholas Negroponte amb la fi d’apropar les noves tecnologies als xiquets i les xiquetes dels països en vies de desenvolupament, que ja havien anunciat un ordinador de 100€, que després pujaria a 175€ fabricat per Quanta Computer, líder en el negoci d'emsamblar ordinadors portàtils que acceptava quedar-se amb un benefici per màquina que no superava els 3 dòlars, bastant menys del que obté venent ordinadors tradicionals.
No obstant això fa uns mesos, en gener de 2008, Intel anunciaria la separació definitiva del projecte. No n’hi ha cap dubte que la revolució informacional aporta una millora que condiciona de vida de la població, però, alhora, es troba amb un gran nombre de problemes, sobretot perquè arrossega el tema de les desigualtats de la Societat Industrial, i que ara es generen de noves, com, per exemple, les digitals
.

11 d’agost 2008

Sobre els wikis educatius

El company Rafa Mollà, de l'IES Politècnic de Castelló ens possibilita escoltar la conferència de Sergio Mestre sobre els "Wikis Educatius"

La conferència tingué lloc en les "Jornades de Novadors-08", i com veiem en el vídeo va estar presentat per un altre conegut company, Vicent Campos

Wikis Educativos_Novadors_08 from Rafa Mollà on Vimeo.

05 d’agost 2008

Education for citizenship

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, amb el vot favorable dels seus 7 magistrats, li diu NO al govern de Camps per considerar que ha hagut una invasió de competències de l'Estat per part de la Generalitat.
Com ja sabem el govern valencià es proposa impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania en anglès; i com alternativa l'alumnat podia fer un simple treball escolar, també en anglès, en lloc d'assistir a classe.
Lluny de qualsevol aspecte pedagògic, que són els que han de primar sempre en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la Conselleria d'educació, contrària a incloure el curriculum en particular i l'assignatura en general que marca la LOE imposava els seus propis criteris de base estrictament polític i posava pals a les rodes en el desenvolupament normal de l'Educació per a la Ciutadania.
Recorreguda aquesta descafeinada bestiesa, molt ben organitzada, cal reconeixer-lo, els magistrats s'han pronunciat suspenent de manera cautelar l'anomenada opció b, que permetia als i a les alumnes aprovar l'assignatura amb la redacció d'un treball per trimestre, el tema del qual triarien les famílies.
Alhora, la sentència, també afecta a l'avaluació, en un idioma no oficial, que el Govern valencià havia associat a la matèria en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Però lluny d'allò que el bon seny dictamina i que seria la retirada del projecte per part del conseller d'Educació, Font de Mora, aquest valora "molt positivament" l'acte del TSJ, assegurant que no veta que les classes puguen ser impartides en anglès.
Aquesta negativa podria suposar per a l'alumnat, si el TSJ prohibeix definitivament l'opció b, el suspens en l'assignatura i per tant la no obtenció del títol de Graduat en ESO.
Mentre que els sindicats van celebrar que s'haja frenat "l'atropellament a la dignitat del professorat", la Confederació Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) valenciana, amenaça, davant la sentènia amb l'objecció de consciència.

27 de juliol 2008

Les noves tecnologies i l'educació

Sens dubte les «noves tecnologies» han entrat amb força en les nostres vides, essent l'ensenyament un dels camps on aquestes tenen majors possibilitats de desenvolupament
Tant és així que les administracions públiques estan assumint la responsabilitat de l'alfabetització digital de la població, posant-la a l'altura de qualsevol matèria instrumental, com la lecto-escriptura; només ens cal, per a comprovar-ho, rellegir l'actual llei reguladora del nostre Sistema Educatiu: la LOE, i la resta de legislació que la desenvolupen.
Però la realitat ens desvetlla que la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació no universitària, al menys a l'estat espanyol, avança a ritme desigual en cada comunitat autònoma. En un extrem situem Extremadura amb un terme mitjà de 2,6 alumnes per ordinador i amb una inversió per al curs 2.008-2009 de 3,9 milions d'euros amb la fi que els 68.000 estudiants de secundària dels centres públics puguen aconseguir en 5 anys una pantalla, un teclat i un ratolí per alumne. A l'altre extrem el País Valencià, on malauradament l'educació no és un dels objectius prioritaris del govern, ens trobem amb quantitats força inferiors, aproximadament uns 14 alumnes per ordinador per terme mig, només superat per les Illes Balears on la xifra es troba en el 14,2. La mitjana de l'Estat la situem en 9,3 alumnes per ordinador, 8,3 en els centres públics i 13 en els privats.
A la resta del món destaquen Liechtenstein, Estats Units, Australia, Corea del Sud, Hongria, Nova Zelanda, Regne Unit, Hong Kong, Àustria o Canadà on n'hi ha com a mínim 3 ordinadors per cada 10 alumnes.
Així observem que l'ús de les noves tecnologies està repartit d'una manera molt desigual.
Si agafem com a referència l'ús d'Internet, ideat per DARPA -Advanced Research Projects Agency- del Departament de Defensa nord-americà per a evitar que els russos pogueren destruir les seues comunicacions en cas d’una guerra nuclear, per això està formada per milers de xarxes informàtiques autònomes)
, un «mitjà de comunicació múltiple», en contraposició al «mitjà de comunicació de masses» (model que es caracteritzava perquè un/a emissor/a es dirigia a una gran multitud de persones receptores), amb el qual es pot accedir a fons documentals mundials de manera instantània i per tot el món, amb un cost mínim, ens trobem, amb les dades més actualitzades però que queden ja desfasades en el moment de fer la transcripció, amb un total de 1.407.724.920 d'usuaris i usuàries.
Un mitjà de informació i comunicació amb el qual persones de tot el món pot transmetre i difondre informació de manera instantània («Wiquipèdia» seria un bon exemple, i en el camp de les ciències el «Gene Wiki« una biblioteca participativa sobre els gens humans impulsada per l'Institut de Genètica de la Fundació d'investigació Novartis en San Diego, Califòrnia, o el «WikiProteins», projecte semblant a l'anterior sobre proteïnes no inclòs en Wikipedia i que pertany a la Universitat de Rotterdam en Holanda).

Però en l’altre extrem observem com aquestes xifres identifiquen una clara fractura social en l’accés a eixa nova tecnologia informacional i comunicativa que donarà com a resultat una greu exclusió social.

Pissarra Digital Interactiva

La PISSARRA DIGITAL és un sistema tecnològic que podem utilitzar a l'aula que consta de:
- Un Ordinador Multimèdia
- Connectat a Internet
- Amb un videoprojector
que reprodueix els sons i projecta les imatges sobre una pantalla.
La PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA afig un dispositiu de control de punter que permet la interaccción directa sobre la superfície de proyeccción, per tant, com l'anterior, es tracta d'un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoproyector que, a més, té un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció, permetent escriure directament sobre ella i controlar els programes informàtics amb un punter (de vegades fins i tot amb els dits.
Atès que el programari d'anotacions que gestiona la tinta digital i les altres funcions pròpies de les PDI avui dia resulta d'ús lliure (almenys el d'algunes marques) i es pot utilitzar també en les PD, la característica essencial que marca la separació entre PD i PDI és que solament en la PDI la interacció es realitza DIRECTAMENT SOBRE LA SUPERFÍCIE DE PROJECCIÓ, com podem veure en aquesta presentació:




Per a ampliar informació pots visitar el bloc de Pere Marqués.

Escoles que superen desigualtats

Ramón Flecha parla sobre les "Escoles que superen desigualtats" en les Jornades "HEZKUNTZAREN ERRONKAK" organitzades per Adarra en Bilbao l'any 2002, a manera d'homenatge a Luis Otano.
Escoles solidàries que fan realitat el somni d'una educació democràtica, plural, participativa, gratuïta, transformadora i de qualitat.
Fidel reflexe d'açò seran les COMUNITATS D'APRENENTATGE: "Projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula" (MªRosa Valls).

25 de juliol 2008

Premi Joan Triadú

Les dues directores i el director de tres escoles, recentment guardonades(juny de 2008), amb el premi Joan Triadú de la Fundació Lluís Carulla, parlen sobre l'ensenyament a la societat actual
Temes tant interessants com:
- Se senten soles les escoles a l'hora d'educar els xiquets i les xiquetes?
- Com es gestiona la creixent immigració a l'escola?
- Com s'adapta l'escola a la societat dela informació
són comentats des del CP es Pont de Ciutat de Mallorca, Esc. Vedruna-Àngels de Barcelona i l'Escola Gavina de Picanya.


El Bloc i el Videobloc

Acabe de llegir una experiència, en EducaRed, l'autor de la qual, Tomás Guajardo és professor d'economia de l'IES Pablo Gargallo de Saragossa i de Didàctica d'economia en la Universitat de Saragossa.
En ella es descriu la utilització del bloc com eina de treball compartida entre l'alumnat i el professorat, centrant-se en dues parts:
- El blog com eina de treball per a l'alumnat: Amb els weblogs els i les alumnes realitzen entrades sobre: activitats del llibre de text, temes de debat, resums de premsa econòmica, reflexions visites i activitats extraescolares, temes transversals i interdisciplinars, treballs d'ampliació, etc. Amb el notificador de blogs del programa feedness el professorat coneix a temps real les entrades que estan realitzant els i les alumnes en els seus respectius blogs, per la qual cosa el control de les tasques és automàtic.
- Economyblog: És un videobloc per a ús de la pissarra digital, mitjançant aquest videoblog la composició d'una notícia d'economia tipus seria la següent: a) Una primera part dedicada a text i imatge fixa per a resumir la notícia en aquells aspectes més importants; b) Una segona part en la qual es captura un video de capacitat limitada per a la seua fàcil reproducció amb la banda ampla adsl. Aquest video es basa, principalment en informació econòmica dels serveis informatius de cadenes de TV o reportatges específics d'un tema.
Ampliant la notícia tenim un interessant tutorial de videobloc en xtec
on ens comenta com el vídeo via Internet, un dels principals recursos audiovisuals, que es resistia a ser introduït al treball a l'aula, comença a estar a l'abast. Entre les diferents opcions dels portals que ens permeten de forma fàcil compartir clips de vídeo s'ha establert una dura pugna per veure quin d'ells és el que més ofereix i, a més, ho fa de la manera més senzilla.

19 de juliol 2008

Com fer un mapa conceptual?

Per a construir de manera senzilla un mapa conceptual anem a utilitzar el programa IHMC-CmapTools

Aquest programa es d'ús gratuït només cal registrar-te i contraure el compromís d'utilitzar-lo com a eina educativa. Un tutorial ampli el podeu tenir ací, i complementar-lo en aquest altre lloc. I fins i tot els podeu incrustrar en els vostres respectiu blocs, com el d'aquest exemple, en format web.

D'una manera senzilla i com inici cal dir que, simplement cal posar la idea o idees principals i anar connectant-les amb l relació pertinent. Et mostre tres vídeos perquè ho pugues veure de manera molt pràctica:
- En el primer ensenya un inici de com fer una mapa
- En el segon podem observar com està estructurat el mapa realitzat
- En el tercer com podem afegir elements al mapa







Els Mapes Conceptuals

Els mapes conceptuals són una eina molt útil a l'hora de representar coneixements gràficament

Eixos gràfics representen els conceptes en forma de xarxa que contenen uns nodes, que representen els conceptes, enllaçats i uns enllaços formats amb les relacions entre eixos conceptes.

Aquesta tècnica va ser desenvolupada els anys 60 pel professor Joseph D. Novak a Cornell University, basat en les teories de David Ausubel, referenciat pels "coneiximents previs" per a poder aprendre "conceptes nous". Novak concloïa que "L'aprenentatge significatiu implica l'assimilació de conceptes nous i proposicions dins d'estructures cognitives existents".

Un programa d'ús lliure per a confeccionar els mapes conceptuals és el "IHMC-Cmap Tools" amb una gran nombre de possibilitats, que pots anar experimentant una vegada descarregat.

Malgrat les seues diferències els termes "mapa conceptual" i "mapa d'aprenentatge" són usat indistintament, encara que aquest últim parteix sempre d'un concepte principal.

El mapa mental o Mind Mapping es deu a l'anglès Tony Buzan i té copyright i conté un concepte central a partir el qual parteixen les altres idees. Des de la Universitat Nacional Oberta del centre local de Carabobo, tenim aquesta exposició que els diferencia d'una manera prou didàctica.
Photobucket
Sobre "Mapes Mentals" podeu ampliar la informació en "Mapas mentales – Herramientas para la divulgación

La Teoria Subjacent als Mapes Conceptuals i a com construir-los

17 de juliol 2008

Manca de tolerància en l'alumnat de l'ESO

En un avanç d’un recent estudi de l’Observatori Estatal de Convivència Escolar, organisme del Ministeri d’Educació, sobre la Convivència Escolar en l'ESO, dirigit per María José Díaz-Aguado, catedràtica de Psicologia d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, en la qual han participat 6.175 professors, 23.100 estudiants i 301 centres de tot l'Estat, llevat de Catalunya, es posa de manifest la manca de tolerància de l’alumnat cap els companys i les companyes estrangeres, arribant a prop de la total intolerància pel que fa a col·lectius gitanos, jueus i marroquins.
Resultats que venen a corroborar la reproducció de discursos racistes de les persones adultes cap a grups molt estigmatitzats per la societat.

Al respecte de l’estudi, per al catedràtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca, Mariano Fernández Enguita , l'essència d'aquest rebuig està en els prejudicis i el xoc entre diferents maneres de vida, i que "...l'escola és un menut microc
osmos que respon a la societat que l’envolta...", concloent que, “...precisament per això, és el millor lloc per a aprendre a conviure” però allò que més el preocupa és "si els centres tenen o no projectes per a ajudar a millorar aquests problemes” i el que li inquieta és que malgrat que els col•legis solen ser "disciplinats en el formal", la qual cosa és, políticament correcte a l'hora de parlar de tolerància i respecte, amb el simple discurs "no es garanteix, en absolut, que l'escola preste aqueixa ajuda", per la qual cosa, “la solució començaria amb l’elaboració de projectes concrets que ensenyen als joves a afrontar els problemes de convivència.
L'estudi també fa referència al professorat i a les famílies en relació, no només a la convivència sinó a les interaccions entre ells i elles, així com amb l'alumnat.
Observem un dels molts gràfics que il·lustres l'estudi, en aquest cas els indicadors del professorat cremat i la seua antítesi, amb els percentatges de respostes: "freqüentment i moltes vegades".

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts