30 de desembre 2008

El Mètode Científic

El mètode científic és aquell que s'utilitza per a dur a terme, confirmar o no i exposar una determinada teoria en base als fenòmens observats, en base a l'experimentació.

Per tant aquest mètode està basat en una seqüencia d'actuacions que podem resumir en:
Observació: Partim de les preguntes que ens fem sobre un determinat fenomen que observem en la natura. Apliquem atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-lo tal i com es presenta a la realitat. Millor si es els fets observables es poden mesurar.
Documentació. A partir d'aquesta observació podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu, per a la qual cosa ens hem de documentat.
Elaboració d'hipòtesis: donar possibles raons lògiques que justifiquin perquè passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat.
Experimentació: Mètode que consisteix en l'estudi d'un fenomen reproduït generalment en un laboratori. A ser possible cal repetir l'experiment més d'una vegada. És la fase en la que investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.
Anàlisi de dades i extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent, sinó hem de tornar a la formulació.
Elaboració i comunicació d'una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que a l'especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d'explicar-los


12 de desembre 2008

L'educació en un món de diàspores

Passat dia 20 de novembre, el sociòleg Zygmunt Bauman
professor emèrit a la Universitat de Leeds va pronunciar a l'Auditori del FAD la conferència «L'educació en un món de diàspores»

En ella ens planteja com la vida líquida moderna, a diferència de la cultura de l'era de la creació de les nacions, no té «gent» per a «educar». En lloc d'això, té clients per a seduir. I, a diferència de la seva predecessora «sòlida moderna», ja no es vol esforçar per deixar -al final però com més aviat millor- de treballar. La seva tasca ara és aconseguir que la seva pròpia supervivència sigui permanent, per mitjà de distribuir temporalment tots els aspectes de la vida dels seus antics protegits, ara rebatejats com a clients.

Actualment, la població de gairebé tots els països és una col·lecció de diàspores. Els habitants de gairebé totes les ciutats d'una mida considerable són avui un conglomerat d'enclavaments ètnics, religiosos i d'estil de vida, en els quals la línia que divideix els «interns» i els «externs» és una qüestió molt renyida.

En aquest context, el canvi generacional ha canviat. Per norma, els nens entren en un món dràsticament diferent del món en què els seus pares es van formar i que van aprendre a entendre com a estàndard de la «normalitat».

Podem escoltar la conferència o be llegir-la als enllaços assenyalats.

02 de desembre 2008

El canvi a l'escola de fa 100 anys

Us invite a la reflexió ... i al comentari amb aquest vídeo sobre l'escola


Mr. Winkle es desperta I sembla que tot a canviat ... tot? NO!



altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts