05 d’octubre 2012

Dia Mundial dels/de les docents

Avui dia 5 d'octubre, la UNESCO celebra conjuntament amb els seus associats, l'Organització Internacional del Treball (OIT), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i la Internacional de l'Educació (EI)"El dia Mundial dels i de les DOCENTS" Sí, així amb majúscules. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, afirma en aquest dia que: "L'educació és essencial per a arribar a la dignitat individual i és també un motor del desenvolupament sostenible. Els docents ocupen un lloc central en aquesta concepció".

Malgrat tots els esforços del govern actual per donar una visió ben bé distinta, aquest és un axioma totalment cert i el govern ho ha de tenir com a seu. S'ha d'adonar que l'educació no és una despesa, sinó una inversió. I per tant han de retornar la dignitat a un dels protagonistes d'aquesta: la i el DOCENT. Sí, en majúscules.
Malgrat les greus retallades educatives, el menyspreu polític a l'educació, elles, ells estan ací.
Al menys digueu-los "G R À C I E S"



23 de setembre 2012

Un curs nou a la Universitat

Comencem un curs nou, diferent. Avui he llegit un article de Francisco David Rodríguez, científic del Departament de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat de Salamanca.
L'article invita a la reflexió, precisament en aquest principi de curs sobre la prosopagnòsia que patim els docents al principi de curs. L'adjunte íntegre pel seu interés.  
"Els malalts que pateixen prosopagnòsia no són capaços de reconèixer el rostre d'un individu al que miren. No poden interpretar gestos i expressions emocionals (encara que situen una piga, o un ull, o una orella). Miren i veuen però no comprenen de forma integrada; ni tan sols són capaces de percebre el seu propi rostre reflectit en un espill com una entitat completa –solament perceben les parts, que no guarden relació coordinada i integrada per a configurar un tot complex–. Els pacients conserven l'agudesa visual, veuen amb absoluta normalitat (color, contrast, moviment, profunditat del camp visual…. L'alteració de la visió pot referir-se també a objectes i animals (per exemple, malaptesa per a identificar una flor l'essència sol de la qual és agafada a l'olorar l'aroma que desprèn). Les causes d'aquesta rara afecció són variades (traumatismos, accidents cervell-vasculares, tumors, alteracions metabólicas…) i el lloc anatòmic del daltabaix és una menuda regió del cervell situada en la frontera dels lòbuls occipital i temporal. Qui pateix aquesta afecció aprèn, amb el temps, a reconèixer a les persones utilitzant recursos que depenen de la integritat funcional d'altres regions del cervell (so de la veu, tacte, olor d'un perfum, moviments genuïns del cos, etc.). Com en tot aprenentatge es requereix paciència, esforç, tenacitat. El neuròleg Oliver Sacks descriu un cas de prosopagnosia en el seu llibre: L'home que va confondre a la seua dona amb un barret. Comencem un nou curs en la Universitat. Els començaments vénen acompanyats d'expectatives, somnis, plans, intencions…, per part de tots els membres de la comunitat universitària. És aquest un bon moment, és la meua reflexió, per a estar atents i evitar un fenomen que intuïsc és freqüent en el nostre mitjà universitari (encara que no exclusiu del mateix). És la prosopagnosia funcional. És a dir, es conserva intacta la capacitat de reconèixer rostres però, per un estrany, complex i així que conegut fenomen, es practica una eixida inhibitòria que fa que els estudiants tinguen una faça comuna, desdibuixada. La realitat ens diu que no hi ha una cara igual a una altra, com no hi ha un ésser humà igual a un altre, per molt que exhibim nombroses semblances. No obstant això, vam afrontar el curs amb un grup de rostres, de vegades desconeguts, de vegades familiars, que acudeixen a l'aula, al laboratori de pràctiques, al seminari… sense rostres individualitzats. Són rostres anònims (quina contradicció). Esperem que la nostra prosopagnosia funcional siga transitòria, es produïsca un desbloquege i comencem a interpretar les cares dels estudiants, a descobrir les seues peculiaritats i necessitats, a interessar-nos pel seu desenvolupament intel·lectual, a estimular les seues capacitats d'aprenentatge, estudi, esforç i motivació. Al seu torn, també seria convenient que el desbloquege ens permetera reconèixer els rostres dels companys amb qui col·laborem en el treball. Reconèixer, interpretar i identificar als altres i a nosaltres mateixos són processos complexos que integren moltes capacitats del cervell. És, doncs, convenient tenir consciència de les mateixes i posar-les al servei d'un acompliment laboral ric i efectiu. Considerar als altres i a nosaltres és una activitat molt humana. Des d'aquestes línies desig a tota la comunitat universitària un profitós curs 2012-2013, ple de trobades saludables i fructífers."

20 de setembre 2012

El procés d’intervenció docent professional

El títol d'aquest post correspon a un article de la revista de Psicopedagogia Educat, una publicació bimensual dirigida principalment a docents d'educació infantil, primària i secundària, i altres professionals del desenvolupament infantil i juvenil. Educat s'edita amb la col·laboració de professionals afins als àmbits de la psicopedagogia, psicologia, logopèdia, educació...  
L'objectiu d'"Educat" és donar recursos als i a les docents i altres professionals amb articles d'interès actual dins l’àmbit educatiu, nous recursos per a la investigació, interessants entrevistes a professionals o formació específica per al professorat. 
En aquest article, publicat el passat 24 de maig de 2012, "El procés d'intervenció docent professional", de Mario González Jorge, Professor de la Universitat Rovira i Virgili i Director de l’escola Remolins de Tortosa,  ens manifesta que la intervenció del treballador/a de l'ensenyament ha de poder estar a la mateixa alçada i ha de tenir un reconeixement similar al que s’atribueix als especialistes de la psicologia, la pedagogia, la psicopedagogia, el treball social, etc., amb els quals els docents comparteixen objectius. 
Especialment, s’ha de poder passar d’un plantejament teòric que és ambiciós a una proposta pràctica que siga eficient i que permeta la proporció adequada entre les quatre fases d’aquest procés: 
  • diagnosi, 
  • programació, 
  • implementació i 
  • avaluació. 
Això encara té molt més sentit amb la implantació dels graus universitaris d’educació infantil i d’educació primària, que equipara els plans d’estudis entre aquests professionals que intervenen de manera distinta en les mateixes institucions educatives.
Tant la formació inicial com la formació permanent del professorat han de compartir formació teòrica i activitats de tipus pràctic en contextos educatius reals, perquè el treball professional docent estiga regit pels principis de rigor, formació i experiència contrastada, i en cap cas pot estar subjecte a interpretacions personals o de grups d’opinió.
Cal, per tant, articular un procediment d’intervenció docent professional, pràctica ja assumida i compartida pels professionals de la psicologia, la pedagogia, la sociologia, etc., mitjançant la intervenció psicopedagògica, la sociocomunitària, la familiar o la intervenció en l’entorn, entre d'altres.  Per què no, aleshores, amb els i les treballadors/es de l'educació?.

09 de juliol 2012

La programació a l'aula

Núria Alart ens explica les característiques de la Programació a l'aula amb IM i les CCBB  

Núria és una bona experta en "portfoli" però ara anem a veure la seua exposició sobre la programació a l'aula:

24 de maig 2012

Ciutadan@s per l'Educació Pública

Aquesta associació, "Ciudadan@s por la Educación Pública", reivindica el paper decisiu que aquesta ha tingut i té en la formació humana i professional de la ciutadania des del col·legi fins la Universitat, com ells/es es presenten.
Els uneix la defensa de l'Educació Pública com un bé social, aconseguit amb la dedicació de moltes altres persones de generacions anteriors.
Aquest és el primer vídeo que han editat:

El 22-M a Segovia

L'Escola de Magisteri de Segovia organitzà una sèrie d'activitats per al dia de la vaga, què començaren la nit anterior i foren retrasmitides per streaming.
A banda de les activitats es realitzaren dues concentracions, una al matí de l'estudiantat universitari i una per la vesprada del professorat de la pública, recollides en aquest vídeo:

21 de maig 2012

El món a l'aula

El programa "Mestres" de la TV3, relata diferents temàtiques actuals sobre l'escola.

En aquest cas: "El món a l'aula" visiona com en els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts/des o fills/es de pares i mares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquest alumnat i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professorat que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.

Comunicado de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social – SIPS

El Consejo Ejecutivo de la sociedad científica “Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social” (SIPS), de la que forman parte profesores/as e investigadores/as de más de 50 Universidades españolas, portuguesas y latinoamericanas, MANIFIESTA:
Su rechazo al Real Decreto Ley 14/2012 de 20 de abril de “medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo” por considerar que lesiona gravemente el quehacer educativo y social en nuestro país, limitando o dificultando los derechos de la ciudadanía a una educación que garanticen su desarrollo integral a lo largo de toda la vida de las personas, desde la infancia hasta la vejez. Medidas que lesionan la calidad de la educación, dentro y fuera del sistema escolar, agrandando las condiciones de exclusión y vulnerabilidad que padecen millones de personas en nuestras comunidades, así como cientos de colectivos, instituciones, entidades cívicas, etc. que al amparo de la iniciativa pública y a favor del bien común, realizan su labor procurando una sociedad más justa y equitativa.
Un conjunto de circunstancias que lamentamos especialmente como profesores e investigadores universitarios, por todo lo que estas medidas suponen de deterioro en nuestra labor científica y académica, cuestionando la inequívoca vocación de servicio público que nos anima formando a nuestros/as estudiantes, contribuyendo a su profesionalización e inserción laboral en diversos contextos institucionales y sociales. Denunciamos el quebranto –puede que irreparable durante décadas– que estas medidas tendrán en los servicios educativos, sociales y culturales, en los sistemas de protección y bienestar social, en la formación y en la investigación… justo cuando sus contribuciones, en un escenario de crisis financiera alimentada por la voracidad de los “mercados”, son más necesarias que nunca para desarrollarnos individual y socialmente.
Su adhesión a los comunicados y posicionamientos de rechazo que han ido ha difundiendo las Universidades a las que pertenecemos, así como un amplio conjunto de entidades, colectivos, asociaciones, etc. que representan a los profesionales de la Pedagogía Social, la Educación Social, el Trabajo Social, etc. 18 de mayo de 2012

18 de maig 2012

Retirada del Reial decret-llei 14/2012

El Claustre de la Universitat Jaume I, reunit en sessió extraordinària el 18 de maig de 2012 per tal d’estudiar el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, “de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo”, i adoptar un posicionament al respecte, ha aprovat per unanimitat el següent comunicat.

  1. El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al sistema educatiu públic de tot el període democràtic; un sistema que està sent solidari amb l’extraordinària situació econòmica que viu el país, havent assumit ja retallades en sous i recursos, tot i que l’estudiantat, el professorat i el personal d’administració i serveis no són responsables ni directa ni indirectament de la crisi. Aquest RDl agreuja els efectes negatius sobre l’economia i les condicions laborals dels treballadors públics que ja suposaven l’anterior Decret-llei 1/2012 de la Generalitat Valenciana i el Reial decret-llei 20/2011 del Govern central. Des de fa molts anys, els treballadors d’aquest sector han lluitat per aconseguir una educació pública, gratuïta i de qualitat que, amb aquesta norma, es pretén desmantellar. El Claustre de l’UJI vol mostrar la seua solidaritat amb l’ensenyament públic de primària i secundària i donar tot el suport als seus treballadors i treballadores, i també a les famílies de l’alumnat.
  2. El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu de tot el període democràtic al sistema universitari públic. La pujada injusta de les taxes universitàries, els mecanismes arbitraris imposats per valorar la dedicació docent i investigadora del PDI, i l’atemptat intolerable a aspectes fonamentals de l’autonomia universitària, un dret reconegut a l’article 27 de la Constitució Espanyola i que es vulnera per un Reial decret-llei que no ha estat ni dialogat ni negociat amb les universitats públiques. Amb aquestes mesures, un segment molt important de l’estudiantat no podrà accedir als estudis superiors, i altres els hauran d’abandonar per no poder pagar les taxes. A més, la implantació de l’Espai europeu d’educació superior quedarà greument afectada per l’augment de la grandària dels grups (ratio professor/estudiant) i perquè el professorat, que ha estat fent un gran esforç d’adaptació metodològica i curricular, haurà d’incrementar ara la seua dedicació amb la consegüent pèrdua dels principals valors propugnats pel sistema europeu d’educació superior.
  3. L’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al projecte de la Universitat Jaume I des del seu naixement. Un dels objectius fundacionals de l’UJI va ser donar un servei d’educació superior de qualitat a Castelló i les seues comarques. En aquests anys, l’UJI s’ha consolidat com una universitat de referència, amb una oferta de graus i màsters de primer nivell que ha permès la internacionalització de la nostra universitat. A més, l’UJI ha tingut un gran impacte econòmic i social a Castelló, generant riquesa, empleament qualificat i un nou focus cultural. Ara, amb la pujada de taxes i la revisió (disminució) anunciada del mapa de títols oficials, un segment important d’estudiants no podrà matricular-se o ho haurà de fer en altres estudis que els que havia considerat, perquè un percentatge significatiu d’estudis oficials de l’UJI corren un seriós perill de desaparèixer. A tot açò cal afegir la possibilitat que obre el RDl a fusions d’universitats, el qual constitueix una amenaça evident per a les més menudes, com ara l’UJI, i que ens faria retrocedir a la situació que es va superar fa 21 anys amb l’esforç de tota la societat civil i la conversió del CUC en la universitat que tan beneficiosa ha resultat per al nostre territori.

En definitiva, el Claustre de l’UJI vol alertar la societat del retrocés que comporta l’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 i de la pèrdua de drets i d’oportunitats, tan necessaris en aquests moments, que pot implicar per als ciutadans de Castelló i les seues comarques. Per tot açò, el Claustre de l’UJI exigeix al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports la seua retirada. Així mateix vol donar el seu suport a totes les accions de legítima reivindicació que, de forma pacífica i conforme a la legalitat vigent, organitzen diferents col·lectius contra l’esmentat RDl.

Senyoreta 2.0

El programa "Mestres" de la TV3, relata diferents temàtiques actuals sobre l'escola.
En aquest cas: "Senyoreta 2.0" descriu les possibilitats de les noves tecnologies a l'aula.

Carta de la FCHS de la UJI al Claustre

La Facultat de Ciències Humanes i Socials, a través de l’acord pres en Junta Permanent el dia 16 de maig de 2012, vol manifestar en aquest claustre extraordinari el rebuig al RD 14/2012 de 20 d’abril, suposadament sobre mesures urgents de racionalització de les despeses públiques en l’àmbit educatiu.
Al llarg d’aquestes últims mesos, escoles, instituts i finalment universitats, hem començat a patir les retallades de les diverses administracions que ens governen. L’educació, i també la sanitat, no som la causa de la situació econòmica en què es troba ni la Generalitat Valenciana ni l’Estat espanyol però sembla que, certament, som la solució per a compensar tants anys de malbaratament de recursos públics.
Sabem que, des del Consell de Direcció, des d’alguns departaments i també per part d’alguns membres del professorat, PAS i estudiantat, s’ha fet una denúncia explícita del que suposa de veritat, aquest decret: que no es tracta de racionalitzar la despesa pública, sinó que es tracta de reduir‐la de forma dràstica i reorientar‐ne l’estalvi cap a altres àmbits; que no es tracta de rendibilitzar el treball del professorat, sinó que es tracta de rebaixar la qualitat de la dedicació del professorat, de desprestigiar‐lo per poder justificar l’abaratiment dels costos de mà d’obra; que no es tracta de potenciar la qualitat de la docència i reduir el fracàs acadèmic, sinó que es tracta de fer una selecció no–natural de l’accés i progrés de l’estudiantat en el sistema educatiu. Ho sabem.
Però, des de la FCHS, entenem que amb això no hi ha prou i els encoratgem i els donem suport en totes aquelles iniciatives que tinguen a bé realizar en defensa de la res publica. Per això, reclamem d’aquest Claustre un posicionament més ferm, una major visibilització de la nostra protesta portes endins i, especialment, portes enfora: la gent de Castelló i comarques ha de sentir dia sí i dia també com afectarà a les seues famílies l’augment de les taxes, que la reducció de professorat té una incidència directa en la qualitat de la docència que reben els seus fills, que mentre a l’UJI se li nega el finançament que necessita, els altres centres universitaris de la ciutat, siguen virtuals públics amb col∙laboració privada o reals privats, viuen moments d’expansió; que l’eliminació de graus i màsters i la reorganització dels centres universitaris públics posa en perill la mateixa existència d’aquest campus del Riu Sec.
L’UJI va ser fruit d’un projecte col∙lectiu que va aconseguir il∙lusionar i comprometre tots els sectors polítics, econòmics, culturals i acadèmics de les nostres contrades; un projecte desitjat per la ciutadania. I al llarg d’aquests vint anys i escaig, l’UJI ha donat proves fefaents del seu compromís per una docència i una investigació de qualitat. Des de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, centre que acull en el present l’herència dels que van ser els primers estudis d’Educació Superior amb què va comptar Castelló, els estudis de Magisteri, diem No al decret.
I, per al futur, com diu la campanya que hem encetat al nostre centre: Volem una universitat pública, de qualitat, crítica i activa.

23 de febrer 2012

En Defensa de l´Educació Pública

El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa.
Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.
Totes i tots els sotasignants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar.
El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, front el 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateixen l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia. Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateixa retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i , especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.
Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors/es joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar.
També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap el bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.
Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.
Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.
Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.
Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.
Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.
Signants:
Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García , Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara , Isabel Piquer Gumbau , Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou, Manel Pitarch Font, Dolores Mallén Fortanet, Robert Roig Marzà, Manuela Alonso Salt, José Luis Laborda Mañez Publicat a Levante, 12/2/2012

22 de febrer 2012

Jo també soc l'enemic

Si els estudiants són considerats l'enemic jo també ho soc.
Considere lamentables les declaracions d'alguns caps de policia i de la delegada del govern de València i de la repressió i violència mostrada per la policia per a reprimir unes reivindicacions justes i reals.






altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts