03 d’abril 2013

L'avorriment desenvolupa la creativitat

Els xiquets s'han d'avorrir per a desenvolupar la seua capacitat innata de la creativitat


La Dra. Teresa Belton, investigadora de la Universitat d'Educació i Aprenentatge Permanent de la Universitat d'East Anglia, a Regne Unit, afirmà, en una entrevista a la BBC que "Les expectatives culturals què afirmen que els xiquets han d'estar sempre actius podrien obstaculitzar el desenvolupament de la seua imaginació" Beltos, des de la revista: The Cambridge Journal of Education, en l'article: 'Boredom and schooling: a cross‐disciplinary exploration', ja reclamava que "l'avorriment siga reconegut com una emoció humana legítima amb un paper central en l'aprenentatge i la creativitat".

En la mateixa conferència, l'escriptora i actriu Meera Syal, natural d'un poblet miner sense massa distraccions, deia que fou l'avorriment qui la va instar a escriure; l'actriu conta que va passar moltes hores de la seua infància, "mirant a través de la finestra per camps i boscos, veient el canvi de clima i les estacions" i van ser eixes hores de solitud i d'avorriment els què la van fer escriure. Comença amb un diari que ompliria, des de molt jove, amb les seues observacions, contes, poemes i diatribes:  "La solitud forçada acompanyada d'una pàgina en blanc és un estímul meravellós". Syal afig: "Un comença a escriure perquè no hi ha res que provar, res que perdre, sols que fer". "És molt alliberador ésser creatiu no per altra raó que no siga deixar-se dur i matar el temps".
L'altre invitat a la conferència, l'artista Grayson Perry afirmava que l'avorriment  és un "estat creatiu" també beneficiós per als adults: "A mesura que em faig major, agraïsc la reflexió i l'avorriment". 
Belton, experta en l'impacte de les emocions en el comportament i l'aprenentatge, diu que l'avorriment pot ser una "sensació incòmoda" i que per això la societat ha "desenvolupat l'expectativa d'estar constantment ocupat i estimulat". Però adverteix que ser creatiu "implica ser capaç de desenvolupar un estímul intern": "La naturalesa avorreix el buit i nosaltres ho tractem d'omplir", afirma. 
"Alguns joves que no compten amb els recursos interiors o les respostes per a plantar-li cara a aqueix avorriment de forma creativa, acaben destrossant les parades d'autobús o donant voltes am el cotxe". 
Teresa Belton, anteriorment, havia estudiat l'impacte de la televisió i els vídeos en l'escriptura dels xiquets, recorda que quan els xiquets no tenen res a fer, immediatament encenen el televisor, la computadora, el telèfon o algun tipus de pantalla. El temps que passen enfront d'aquests aparells s'ha incrementat".  
Lluny de desqualificar, però l'avorriment, la Dra. assegura que:  "Els xiquets necessiten tenir temps per a 'no fer res', temps per a imaginar i perseguir els seus propis processos de pensament o assimilar les seues experiències a través del joc o simplement observar el món que els envolta". Això estimula  la imaginació, agrega, mentre que la pantalla "tendeix a fer un curtcircuit en aqueix procés i el desenvolupament de la capacitat creativa". 
Belton conclou: "Pel bé de la creativitat tal vegada hem de reduir la velocitat i desconnectar-nos de tant en tant".

16 de febrer 2013

Animant l'alumnat a ser ell mateixs

Un nou post d'Ana Basterra  
En aquesta ocasió, Basterra ens presenta un vídeo que invita, per sí mateix, a la reflexió amb el nostre alumnat; en com estem educant-lo; també als nostres fills i a les nostres filles. 
Com donem tanta importància als diners que el fem el centre de la nostra existència. Ara més que mai, en aquests moments de crisi generalitzada, ens adonem de l'error que estem fent amb aquest model d'educació, perquè és tant gran la dependència que ens hem creat, que ara, que no el tenim, no sabem el què fer. 
Aquesta maleïda crisi ens obre els ulls davant d'un esdeveniment nefast: L'importància que tenen els diners en les nostres vides. No sabem viure sense ells. Fins i tot els superposem als nostres interessos, al nostre benestar.
Tot això està molt bé, però, nomes en un món utòpic?. Podem arribar a ser algú/na sense diners?
És, alhora, una arma letal del poder per a sotmetre l'ésser humà. 
Un conseller sobre el mon professional ens planteja un dilema: "I si els diners no importaren?".  
Què opinem?. Què creiem?. 


Està en anglès, però es pot subtitular. Gaudiu d'ell.

26 de gener 2013

La desmotivació escolar

Font de la foto
Llegia avui mateix, i per pura casualitat, el bloc d'Ana Basterra Cossío,assessora d'un centre de Biscaia, trobant-me, de manera grata, amb un post que m'ha endinsat en la reflexió: "La veu d'un alumne" En aquest ens parla de la desmotivació escolar, i apunta una sèrie d'accions amb les quals podem, al menys, intentar excarcerar l'alumnat contra eixa lacra que tenalla en massa ocasions la docència i que arriba a frustrar-nos, potser per centrar-nos massa en els resultats.  Ens anima Basterra a seguir els seus consell que reproduesc a manera de mapa: 
Font: Ana Basterra. Disseny: M.Collado
Acompanya un vídeo de la sèrie "Xarxes" d'Eduard Punset que complementa força bé el perquè d'aquests consells:

 

02 de gener 2013

Blocs interessants

El Bloc és una de les eines més utilitzades en educació.  
Moltes i molts són, som, els/les docents/es que l'utilitzem. Fer un llistat d'aquells més rellevants, els més impactants, els més útils ... seria impossible.


Quina és la preferència o l'aspecte, o allò que atrau la nostra atenció en un bloc?
No n'hi ha una resposta única; cadascú estarà mogut pels seus propis interessos.
Si visualitzem, posem per cas, XARXATIC, l'autor ha intentat respondre a aquesta qüestió i ha fet un post en eixe sentit: "25 blogs a seguir este 2013", i ens invita a visitar-les. 
Són aquests els blocs més interessants per als/a les docents? Evidentment que no. Jo hauria llevat alguns i posat uns altres. De ben segur que el lector, la lectora d'aquest post hauria citat uns altres.  Provem-ho. Quin són els dos o tres blocs que escolliries? Encara que ens centrem en l'àrea educativa eixirà un llistat molt llarg (pots ingressar els teus en els comentaris).
Serien millor que els citats en xarxatic? No. La realitat és que a la xarxa n'hi ha molt on cercar i trobar, però cal seleccionar, cal destriar entre allò que ens sembla bo i allò que, al nostre parer, no ho és.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts