03 d’abril 2013

L'avorriment desenvolupa la creativitat

Els xiquets s'han d'avorrir per a desenvolupar la seua capacitat innata de la creativitat


La Dra. Teresa Belton, investigadora de la Universitat d'Educació i Aprenentatge Permanent de la Universitat d'East Anglia, a Regne Unit, afirmà, en una entrevista a la BBC que "Les expectatives culturals què afirmen que els xiquets han d'estar sempre actius podrien obstaculitzar el desenvolupament de la seua imaginació" Beltos, des de la revista: The Cambridge Journal of Education, en l'article: 'Boredom and schooling: a cross‐disciplinary exploration', ja reclamava que "l'avorriment siga reconegut com una emoció humana legítima amb un paper central en l'aprenentatge i la creativitat".

En la mateixa conferència, l'escriptora i actriu Meera Syal, natural d'un poblet miner sense massa distraccions, deia que fou l'avorriment qui la va instar a escriure; l'actriu conta que va passar moltes hores de la seua infància, "mirant a través de la finestra per camps i boscos, veient el canvi de clima i les estacions" i van ser eixes hores de solitud i d'avorriment els què la van fer escriure. Comença amb un diari que ompliria, des de molt jove, amb les seues observacions, contes, poemes i diatribes:  "La solitud forçada acompanyada d'una pàgina en blanc és un estímul meravellós". Syal afig: "Un comença a escriure perquè no hi ha res que provar, res que perdre, sols que fer". "És molt alliberador ésser creatiu no per altra raó que no siga deixar-se dur i matar el temps".
L'altre invitat a la conferència, l'artista Grayson Perry afirmava que l'avorriment  és un "estat creatiu" també beneficiós per als adults: "A mesura que em faig major, agraïsc la reflexió i l'avorriment". 
Belton, experta en l'impacte de les emocions en el comportament i l'aprenentatge, diu que l'avorriment pot ser una "sensació incòmoda" i que per això la societat ha "desenvolupat l'expectativa d'estar constantment ocupat i estimulat". Però adverteix que ser creatiu "implica ser capaç de desenvolupar un estímul intern": "La naturalesa avorreix el buit i nosaltres ho tractem d'omplir", afirma. 
"Alguns joves que no compten amb els recursos interiors o les respostes per a plantar-li cara a aqueix avorriment de forma creativa, acaben destrossant les parades d'autobús o donant voltes am el cotxe". 
Teresa Belton, anteriorment, havia estudiat l'impacte de la televisió i els vídeos en l'escriptura dels xiquets, recorda que quan els xiquets no tenen res a fer, immediatament encenen el televisor, la computadora, el telèfon o algun tipus de pantalla. El temps que passen enfront d'aquests aparells s'ha incrementat".  
Lluny de desqualificar, però l'avorriment, la Dra. assegura que:  "Els xiquets necessiten tenir temps per a 'no fer res', temps per a imaginar i perseguir els seus propis processos de pensament o assimilar les seues experiències a través del joc o simplement observar el món que els envolta". Això estimula  la imaginació, agrega, mentre que la pantalla "tendeix a fer un curtcircuit en aqueix procés i el desenvolupament de la capacitat creativa". 
Belton conclou: "Pel bé de la creativitat tal vegada hem de reduir la velocitat i desconnectar-nos de tant en tant".

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts