04 de gener 2015

Currículum de secundària

Passat divendres dia 26 de desembre, i tot a corre cuita, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret per a regular el “currículum bàsic d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat”, com és preceptiu després de modificar la LOE, amb la fi d’organitzar els elements curriculars proposats en la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), del 9 de desembre de 2013. Cal destacar, en un primer moment i a l’espera de la seua publicació imminent en el BOE, cinc aspectes que inspiren el RD i que, com veurem, no són tanta novetat, la qual cosa ens du a plantejar-se la necessitat de la reforma: 1. Aprenentatge per Competències Aquest primer aspecte que des del Ministeri ho donen com una gran novetat, no ho és tant, ja la LOE en el seu preàmbul indicava que: “Fomentar l'aprenentatge al llarg de tota la vida implica, abans de res, proporcionar als joves una educació completa, que abaste els coneixements i les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual, que els permeta desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comuna i la cohesió social, que estimule en ells i elles el desig de seguir aprenent i la capacitat d'aprendre per si mateixos.” De fet, en la definició que la llei ja donava de “currículum” afegia aquest element, competències bàsiques a la que venia recollida en la LOGSE: “S’entén per currículum el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels ensenyaments regulats en la present Llei” (LOE Art. 6) Per tant eixe “nou enfocament” en l’aprenentatge i en la seua avaluació que es proposa no ho és tant de nou. Caldria, en aquest moment, recordar què s’entén, a nivell europeu per Competència: “forma que una persona utilitza tots els seus recursos per a resoldre una tasca en un context determinat, de manera que no per saber més, és pot ser més competent”. De manera que l’alumnat pot saber-se suficientment les teories darwinistes per a aprovar el curs, però no sap aplicar-les a una situació real o saber moltes paraules d’anglès però és incapaç de dur una conversa en aquesta llengua. En aquest marc els 20 països de la Unió Europea es posaren d’acord en allò que havia de ser imprescindible perquè l’alumnat ha d’assolir en concloure l’ensenyament obligatori (projecte europeu DeSeCo) i que es concretava en 8 competències bàsiques: - Competència en comunicació lingüística - Competència matemàtica - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic - Tractament de la informació i competència digital - Competència social i ciutadana - Competència cultural i artística - Competència per aprendre a aprendre - Autonomia i iniciativa personal No obstant això, de cap manera s’han d’identificar cadascuna d’aquestes competències amb assignatures concretes, és a dir, les Ciències Naturals abraça qualsevol de les competències esmentades i no només, la que fa referència al coneixement i la interacció amb el món físic. El nou currículum estableix aquestes competències: - Competències en comunicació lingüística. - Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. - Competència digital - Aprendre a Aprendre. - Competències socials i cíviques. - Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor - Consciència i expressions culturals. Diferències? les podrem veure, pot ser, en el RD, perquè ací no s’observen ni tampoc respecte a les descrites en la LOE. 2. Estructura del currículum L’estructura curricular diferencia entre: a. Assignatures Troncals. Inclouen uns continguts mínims en el currículum bàsic d'aquelles assignatures que han de ser comuns a tot l’alumnat. Li donen uniformitat al currículum. Pot ser la diferència la trobarem en la quantitat d’aquest contingut respecte al total del contingut. b. Assignatures Específiques. Pròpies de cada autonomia. Haurem d’esperar a les publicacions dels diferents decrets autonòmics i quina part, possiblement mínima, li correspon. c. Assignatures de Lliure Configuració, el disseny de les qual el pot dissenyar el centre educatiu. Ampliant horari? Reduint les anteriors? s’ha de veure. 3. Atenció a la diversitat Respecte a l’ensenyament individualitzat se centra en l’adaptació del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grups, l'oferta de matèries específiques, els Programes de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment i programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, veurem si ací està inclòs qualsevol tipus o només aquell i aquelles amb Necessitat Educatives Especials (psíquica, física o sensorial i amb trastorns greus de conducta). S’inclouran per tant aquell alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge, altes capacitats, condicions personals o d’història escolar i aquelles i aquells que han tingut una incorporació tardana al sistema educatiu?. La llei orgànica no ho deixava massa clar. En principi sí que es contempla el desenvolupament de programes de millora de l’aprenentatge, a partir de 2n curs de l’ESO i amb la única finalitat d’obtenir el Graduat en ESO, i només per a l’alumnat que presenten dificultats rellevants d'aprenentatge no imputables a falta d'estudi o esforç. La proposta la farà l'equip docent, però la decisió la tindrà la família i l’alumne/a. Tindrà aquesta titulació les mateixes propietats que aquell obtingut en finalitzar 4t curs i amb les mateixes possibilitats d’accés a estudis superiors a l’ESO?. Veurem si el RD ens ho clarifica. Així mateix, en 1r curs de l’ESO es podran agrupar les matèries en àmbits de coneixement, decisió que podrà prendre el centre si l’Administració educativa ho considera. No es pot identificar àmbits amb assignatures, la qual cosa vol dir que si s’aplica amb el mateix contingut en ambdós casos, no se troba massa sentit, a banda que, se suposa que ho impartirà un o una únic/a docent. Es recupera l’antiga “revàlida” per a 4t curs de l’ESO com a avaluació individualitzada i amb la finalitat de comprovar l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències corresponents, amb tot el que això implica. El farà també i de la mateixa manera aquell alumnat que des de 2n ha seguit un itinerari diferent per tenir dificultats d’aprenentatge?. Si que s’apunta la possibilitat de diferent opcions d’ensenyament (itineraris) i que si es considerarà en l’avaluació però caldrà esperar el RD per a concretar el punt. Si que es preveu, sembla ser que les administracions educatives puguen establir mesures d'atenció personalitzada dirigides per a l’alumnat que no supere la prova. Així mateix s’estableix una altra “revàlida” en acabar Batxillerat, i només per a aquell alumnat que haja obtingut avaluació positiva en totes les matèries, en el seu defecte o si volen millorar la nota es podrà repetir en convocatòries successives, prèvia sol•licitud. La titulació podrà referir-se a diferents modalitats fent aquesta prova en les matèries generals i d'opció de la seva elecció del bloc d'assignatures troncals de cada escollida. També es podran establir mesures perquè les condicions de realització de les avaluacions s'adapten a les necessitats de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. La primera avaluació final de Batxillerat es realitzarà en finalitzar el curs 2016-2017 l'alumnat que haja cursat 2n de Batxillerat i no tindrà efectes acadèmics (no serà necessari superar per obtenir el títol de Batxiller), però sí s'ha de tenir en compte per a l'accés a la Universitat. L'avaluació final que es realitzi en finalitzar el curs 2017-2018 sí que tindrà efectes acadèmics. En qualsevol cas els resultats podran servir, sembla ser, per a establir mesures ordinàries o extraordinàries en relació amb les seves propostes curriculars i pràctica docent per a millorar els resultats col•lectius o individuals que permeten, en col•laboració amb les famílies i emprant els recursos de suport educatiu facilitats per les administracions educatives, “incentivar la motivació i l'esforç dels alumnes per resoldre les dificultats”. 4. Elements transversals El RD estableix que es podran, ja sabem per experiència allò que això vol dir que es farà o no es farà, establis campanyes de sensibilització, accions formatives per a la promoció de la igualtat d'oportunitats i la no discriminació, especialment entre persones amb algun tipus de discapacitat, així com per a la prevenció de “la violència de gènere, la prevenció i resolució pacífica de conflictes en la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme i la diversitat, la pau, la democràcia , el respecte als drets humans, el respecte a l'Estat de Dret, els valors superiors del nostre ordenament jurídic que preveu la Constitució, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol tipus de violència”. Si això és així quin sentit ha tingut eliminar una assignatura que ja contemplava aquests aspectes?. També destaquem la incorporació, veurem de quina manera, elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d'explotació i abús sexual, les situacions de risc derivades de la inadequada utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, així com la protecció davant d'emergències i catàstrofes. No es contemplaven ja el currículum anterior? D’altra banda s’incorporen elements curriculars orientats al desenvolupament i consolidació de l'esperit emprenedor, a l'adquisició de competències per a la creació i desenvolupament dels diversos models d'empreses i al foment de la igualtat d'oportunitats i del respecte a l'emprenedor i l'empresari, així com a l'ètica empresarial. Com es tradueix aquesta “nova” iniciativa? Participació de les famílies Destaca com a nou que la família podrà conèixer les decisions relatives a l'avaluació i promoció, establint-se que tindran accés als documents oficials d'avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills i filles o tutelats/des. No tenien opció fins ara?. Pot ser s’establiran mesures diferents. Caldrà veure de quina manera, podran les famílies “participar i recolzar l'evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, i col•laborar en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu”.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts