tag:blogger.com,1999:blog-82400761613028388532024-03-12T19:56:49.508-07:00COMUNITAT D'APRENENTATGEProjecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (MªRosa Valls)Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.comBlogger71125tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-33403052331978668552023-02-06T03:11:00.006-08:002023-02-06T03:12:37.672-08:00Intercambio de estrategias didácticas <h3 style="text-align: left;"><b>Intercanvi d'estratègies didàctiques des de metodologies inclusives: treball col·laboratiu d'equips educatius multiprofessionals(mestres/as i psicopedagogs/as)</b></h3><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><br /></span></div><div><b><i><span style="font-family: courier;">Lidón Moliner Miravet, Odet Moliner García, Manel Collado i Vergara </span></i></b></div><div><br /></div><div><b>Universitat Jaume I, Departament d'Educació</b></div><div><br /></div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><b>Resum</b></span></div><div>L'atenció a la diversitat de l'alumnat i el treball col·laboratiu i coordinat entre els diferents professionals de l'educació (mestres/as, psicopedagogs/as i orientadors/as, educadors/as...) que formen part de la comunitat escolar són dues dels aspectes bàsics que permeten avançar cap a propostes inclusives. En aquesta experiència vam mostrar com a estudiants de mestre i de psicopedagogia comencen a treballar de manera col·laborativa en equips multidisciplinaris compartint estratègies didàctiques basades en l'Aprenentatge Cooperatiu a fi de millorar les seues pràctiques i incidir a través d'elles en escoles més justes i per a tots/as.</div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><br /></span></div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><br /></span></div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><br /></span></div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;"><br /></span></div>
<iframe allow="autoplay" height="480" src="https://drive.google.com/file/d/1GOdMkUjbUFTFtiNhaJQg0ktqcZJImDIa/preview" width="480"></iframe>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-73870506223178660492023-02-06T02:53:00.013-08:002023-02-06T02:55:56.918-08:00EXPERIÈNCIES DE COORDINACIÓ<b>Experiencias de coordinación entre educación infantil y primaria: un
reto para nuestras escuelas y para nuestras titulaciones </b><div><b><br /></b></div><div>Lidón Moliner Miravet, Isabel Ríos García, Manel Collado i Vergara</div><div><br /></div><div>Universitat Jaume I, Departamento de Educación. </div><h3 style="text-align: left;"><b>Resumen </b></h3><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 14px;">Conscienciar a l'alumnat de MaestrE (Infantil i Primària) i de Psicopedagogia sobre la importància de la coordinació del seu treball en els centres educatius és un aspecte de vital importància que ha de fomentar-se des de la formació inicial. Amb aquest projecte pretenem, mitjançant la col·laboració de professionals en actiu que estan duent a terme millores respecte a aquesta temàtica (coordinació) i a través d'equips interdisciplinaris, exemplificar i difondre experiències escolars de qualitat que tinguen resultats positius en la relació entre el professorat d'Infantil i Primària</span> .</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>
<iframe allow="autoplay" height="450" src="https://drive.google.com/file/d/1H1glkZnC2HTLfgK881uyvC49rzEZ6sBR/preview" width="450"></iframe>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-25098929114246812472017-03-30T21:00:00.000-07:002017-03-31T04:05:02.500-07:00Castelló Educa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-v67aIcR7MoU/WN4x4-aeVUI/AAAAAAAAAQw/rTPOvi2NMNAKjjN7ZvjHPavn7gD6xXMIACLcB/s1600/IMG_20170330_181556.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://3.bp.blogspot.com/-v67aIcR7MoU/WN4x4-aeVUI/AAAAAAAAAQw/rTPOvi2NMNAKjjN7ZvjHPavn7gD6xXMIACLcB/s320/IMG_20170330_181556.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="tr_bq">
Començaren les jornades de reflexió pedagògica emmarcades en el "<a href="http://www.castello.es/web30/pages/area_web20.php?cod0=22" target="_blank">Castelló Educa</a>", i es va fer amb una mesa rodona sota el rètol de: "Dissenyem l'educació del s. XXI".</div>
<span id="fullpost">Sens dubte, les diferents intervencions compliren l'objectiu d'invitar-nos a la reflexió, sí que és veritat que vaig notar a faltar una part important de la Comunitat Educativa, ja que només estava representada, bàsicament la Universitat. </span><br />
El primer a intervenir fou <b>Joaquim Dolz</b>, catedràtic de Didàctica de les Llengües i Formació del professorat de la Universitat de Ginebra. No vam tenir ocasió d'escoltar-lo en viu, ja que va enviar un vídeo. Dolz diferencià entre 4 tensions (reptes):<br />
<blockquote class="tr_bq">
- Demogràfica: Destacà que el 50% d'alumnes a Ginebra no són francòfons i, per llei, les llengües d'integració a Suïssa estan lligades al territori. Feia referència a les 3 llengües que aconsella la CE, la del territori, la minoritzada i una altra estrangera.<br />
- Revolució numèrica: En referència als canvis tecnològics a la societat que no es corresponen amb els de l'escola. Els docents han de dominar aquests canvis, utilitzant-los com a eina.<br />
- Crisi de valors: Com s'afronten els valors a l'escola. Abans els valors, en l'escola, s'imposaven d'acord una societat nacional-catòlica. Ara s'ha superat aquest extrem.<br />
- Igualtat de gènere: Actualment n'hi ha un retrocés en aquest tema i ho podem comprovar amb la violència de gènere.</blockquote>
En segon lloc intervingué <b>Isabel Ríos</b>, professora de Didàctica de la Llengua i Literatura a l'UJI. Centra el seu repte bàsic en la "Formació del Professorat". Comenta que les metodològiques actualment utilitzades no són noves i cità l'escola de F. Ferrer i Guàrdia, assembleària, sense exàmens, amb educació per a la salut i la higiene ... Pel que fa a la formació del professorat indicà que cal incidir en els següents punts:<br />
<blockquote>
- No cap tot a la Universitat.<br />
- Requereix una contínua renovació<br />
- Que defenga els drets bàsics, mobilitzar i mobilitzar-se<br />
- La lectura<br />
- Crítics<br />
- Exigents en les capacitats pròpies i la dels altres<br />
- Ètica i Moral<br />
- Domini del llenguatge<br />
- Un treball d'escola basat en l'activitat i la construcció<br />
- Formació personal, preocupats per l'entorn</blockquote>
La tercera en intervenir fou <b>Rosa Agost</b>, degana de la Facultat de CCHH de la UJI que centrà la seua intervenció en el lligam entre Universitat, societat i escola i ens informa de les diferents reformes de la UJI en la Formació del professorat.<br />
<br />
Tot seguit <b>Elsa Villata</b>, cap de Servei d'Educació Plurilingüe informà el públic del qual suposa el nou Decret del Consell sobre les modalitats plurilingües, la qual parteix de les indicacions europees, sobretot en allò que diu sobre les llengües minoritàries, de la llei d'Ús, la qual després de 30 anys no ha estat aplicada en la seua totalitat, enquestes sobre l'ús del valencià, i diferents modalitats que coexisteixen avui a les escoles.<br />
<br />
Finalitzà <b>Josep Cristià Linares</b>, cap del Servei de Cultura i Esport de la Direcció territorial de Castelló. Cristià va resumir el reptes en 15 "pinzellades":<br />
<blockquote class="tr_bq">
- Formació inicial del professorat més exigent<br />
- Cal premiar la curiositat i la participació<br />
- Canviar les prioritats polítiques i d'organització i gestió del sistema<br />
- Flexibilitzar els horaris<br />
- Desenvolupar la laïcitat escolar de manera efectiva<br />
- Treballar de manera interdisciplinària<br />
- Treballar conjuntament escola i família<br />
- Lluitar per adquirir un bon hàbit lector<br />
- Basar l'aprenentatge en el desenvolupament conjunt<br />
- Extreure la intel·ligència col·lectiva<br />
- L'educació en patrimoni cultural<br />
- L'educació plurilingüe com a base per a la comunicació<br />
- Foment de la creativitat<br />
- L'Alumnat ha de tenir temps per a tot<br />
- Protegir i prestigiar la institució educativa</blockquote>
Per a acabar es donà la veu al públic però el temps no va ser massa<br />
<br />Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-11861454269065527372017-01-28T05:24:00.004-08:002017-01-29T02:35:30.709-08:00Jornada contínua o jornada partida?Com cada any es torna a iniciar el procés per modificar, o no, la jornada en els centres escolars i amb això la polèmica.<br />
Quina és la millor jornada que beneficie el procés d’ensenyament-aprenentatge, i, sobretot a l'alumnat? Doncs, molt senzill i molt complicat alhora; personalment considere que és aquella que responga, de la millor manera, a les necessitats de la Comunitat Educativa en la qual està inserit el col·legi.<br />
Els pares i les mares solen rebre, generalment, per part del professorat, les virtuts de la jornada contínua. És normal, ja que es tracta d’una reivindicació laboral de fa molts anys i és per això que, pràcticament tots els sindicats del sector li donen suport. Contra aquesta argumentació res he de dir, és justa per a la dignificació de la professió i per a la millora de les seues condicions; la qual cosa no vol dir que puguen recolzar l’argumentació amb millores pedagògiques, psicològiques o biològiques de l’alumnat perquè no són certes. Cap docent sol facilitar referències bibliogràfiques que corroboren el benefici de la jornada única, per una raó molt simple, la reivindicació de la jornada matinal gens té a veure amb la innovació educativa i, en general no conec cap teoria pedagògica que la justifique. Tampoc les poques que aposten per la jornada partida són suficients per a decantar-se per ella. Considere que n’hi ha altres maneres per millorar les condicions de treball del professorat sense fer-la coincidir aquesta jornada amb la de l’alumnat.<br />
Per tant no existeix a Europa ni en tot l'Estat espanyol un sol estudi científic que situe la variable de jornada com a determinant en el resultat acadèmic.<br />
És per això que, observant un dels cartells que publicita la positivitat de la Jornada Contínua, vaig a intenter donar la meua opinió.<br />
En primer lloc cal diferenciar les etapes a les quals ens referim, ja que cap argument es pot generalitzar, per una raó obvia i que és, perfectament comprovable, la manera que tinga un centre en organitzar el temps i els diferents ritmes d’aprenentatge influeixen determinantment en el procés.<br />
Segons això em centraré amb l’alumnat d’infantil i primària perquè és on es dóna el procés d’elecció de la jornada i perquè en aquest període es necessiten moments de canvi i de ruptura, no massa curts, que els permeten descansar i recuperar l’atenció. Per tant, en aquesta etapa han de prevaldre els espais curts alternatius de treball i descans sense menysprear l'heterogeneïtat de l'alumnat.<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-dw1BL5UohN0/WIybjMnd2LI/AAAAAAAAAPs/Lu1OgSpwj0A49L--QxI7EbqYCOW_HkoUwCLcB/s1600/jornada.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-dw1BL5UohN0/WIybjMnd2LI/AAAAAAAAAPs/Lu1OgSpwj0A49L--QxI7EbqYCOW_HkoUwCLcB/s320/jornada.JPG" width="248" /></a>Quantes vegades hem parlat de les millors hores i les pitjors, pedagògicament per a impartir una determinada matèria? Sabem, per pròpia experiència que les hores del matí són millors per al rendiment discent; però també sabem, per la mateixa experiència, que en les primeres hores i a les primeres edats, la son que té l’alumne i l'alumna en entrar al centre perjudica la concentració i que aquesta va incrementant-se al final del matí i a la vesprada. Per tant l’alumnat ha de tenir un major esforç per a poder concentrar l’aprenentatge en un matí més ampli.<br />
Un altre dels problemes que més he escoltat als pares és el tema del menjador. S’argumenta que, amb la jornada concentrada s'evita perdre el temps, dues hores per a dinar i després tornar a reiniciar les classes. És ben cert que en el nostre sistema educatiu, comparant amb altres d’Europa, aquest temps és massa llarg i no tan lleuger. També ho és que les hores anteriors al dinar, per al procés d’aprenentatge, és tan dolent com l’hora posterior. En general no considere encertat, que aquest alumnat puga dinar a les 14 h; és més, la gran majoria de pediatres consideren que el dinar de l’alumnat d’Infantil no pot anar més enllà de les 13 h; la solució passa, no per allargar l’hora de dinar, sinó ben al contari, acurtar-lo.<br />
Així mateix s’argumenta que l’alumnat té, amb la jornada no partida, més temps per a les activitats extraescolars i per a fer deures, quan ara n’hi ha una contestació generalitzada contra aquests. Contràriament, s’ha demostrat que la jornada contínua incrementa, considerablement la quantitat de deures.<br />
Pel que fa a la conciliació familiar, cal dir que, no es pot generalitzar, ja que els horaris conciliadors familiars no estan generalitzats i corre el perill de l’increment d’hores dedicades a la tv per part dels xiquets i les xiquetes, o altres aparells.Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-59495167160790421512015-01-04T12:33:00.000-08:002015-01-04T12:33:00.834-08:00Currículum de secundària<span class="dropcaps">P</span>assat divendres dia 26 de desembre, i tot a corre cuita, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret per a regular el “currículum bàsic d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat”, com és preceptiu després de modificar la LOE, amb la fi d’organitzar els elements curriculars proposats en la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), del 9 de desembre de 2013.
<span id="fullpost">
Cal destacar, en un primer moment i a l’espera de la seua publicació imminent en el BOE, cinc aspectes que inspiren el RD i que, com veurem, no són tanta novetat, la qual cosa ens du a plantejar-se la necessitat de la reforma:
1. Aprenentatge per Competències
Aquest primer aspecte que des del Ministeri ho donen com una gran novetat, no ho és tant, ja la LOE en el seu preàmbul indicava que:
“Fomentar l'aprenentatge al llarg de tota la vida implica, abans de res, proporcionar als joves una educació completa, que abaste els coneixements i les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual, que els permeta desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comuna i la cohesió social, que estimule en ells i elles el desig de seguir aprenent i la capacitat d'aprendre per si mateixos.”
De fet, en la definició que la llei ja donava de “currículum” afegia aquest element, competències bàsiques a la que venia recollida en la LOGSE:
“S’entén per currículum el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels ensenyaments regulats en la present Llei” (LOE Art. 6)
Per tant eixe “nou enfocament” en l’aprenentatge i en la seua avaluació que es proposa no ho és tant de nou.
Caldria, en aquest moment, recordar què s’entén, a nivell europeu per Competència: “forma que una persona utilitza tots els seus recursos per a resoldre una tasca en un context determinat, de manera que no per saber més, és pot ser més competent”. De manera que l’alumnat pot saber-se suficientment les teories darwinistes per a aprovar el curs, però no sap aplicar-les a una situació real o saber moltes paraules d’anglès però és incapaç de dur una conversa en aquesta llengua.
En aquest marc els 20 països de la Unió Europea es posaren d’acord en allò que havia de ser imprescindible perquè l’alumnat ha d’assolir en concloure l’ensenyament obligatori (projecte europeu DeSeCo) i que es concretava en 8 competències bàsiques:
- Competència en comunicació lingüística
- Competència matemàtica
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència social i ciutadana
- Competència cultural i artística
- Competència per aprendre a aprendre
- Autonomia i iniciativa personal
No obstant això, de cap manera s’han d’identificar cadascuna d’aquestes competències amb assignatures concretes, és a dir, les Ciències Naturals abraça qualsevol de les competències esmentades i no només, la que fa referència al coneixement i la interacció amb el món físic.
El nou currículum estableix aquestes competències:
- Competències en comunicació lingüística.
- Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
- Competència digital
- Aprendre a Aprendre.
- Competències socials i cíviques.
- Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
- Consciència i expressions culturals.
Diferències? les podrem veure, pot ser, en el RD, perquè ací no s’observen ni tampoc respecte a les descrites en la LOE.
2. Estructura del currículum
L’estructura curricular diferencia entre:
a. Assignatures Troncals. Inclouen uns continguts mínims en el currículum bàsic d'aquelles assignatures que han de ser comuns a tot l’alumnat. Li donen uniformitat al currículum. Pot ser la diferència la trobarem en la quantitat d’aquest contingut respecte al total del contingut.
b. Assignatures Específiques. Pròpies de cada autonomia. Haurem d’esperar a les publicacions dels diferents decrets autonòmics i quina part, possiblement mínima, li correspon.
c. Assignatures de Lliure Configuració, el disseny de les qual el pot dissenyar el centre educatiu. Ampliant horari? Reduint les anteriors? s’ha de veure.
3. Atenció a la diversitat
Respecte a l’ensenyament individualitzat se centra en l’adaptació del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grups, l'oferta de matèries específiques, els Programes de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment i programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, veurem si ací està inclòs qualsevol tipus o només aquell i aquelles amb Necessitat Educatives Especials (psíquica, física o sensorial i amb trastorns greus de conducta). S’inclouran per tant aquell alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge, altes capacitats, condicions personals o d’història escolar i aquelles i aquells que han tingut una incorporació tardana al sistema educatiu?. La llei orgànica no ho deixava massa clar.
En principi sí que es contempla el desenvolupament de programes de millora de l’aprenentatge, a partir de 2n curs de l’ESO i amb la única finalitat d’obtenir el Graduat en ESO, i només per a l’alumnat que presenten dificultats rellevants d'aprenentatge no imputables a falta d'estudi o esforç. La proposta la farà l'equip docent, però la decisió la tindrà la família i l’alumne/a. Tindrà aquesta titulació les mateixes propietats que aquell obtingut en finalitzar 4t curs i amb les mateixes possibilitats d’accés a estudis superiors a l’ESO?. Veurem si el RD ens ho clarifica.
Així mateix, en 1r curs de l’ESO es podran agrupar les matèries en àmbits de coneixement, decisió que podrà prendre el centre si l’Administració educativa ho considera. No es pot identificar àmbits amb assignatures, la qual cosa vol dir que si s’aplica amb el mateix contingut en ambdós casos, no se troba massa sentit, a banda que, se suposa que ho impartirà un o una únic/a docent.
Es recupera l’antiga “revàlida” per a 4t curs de l’ESO com a avaluació individualitzada i amb la finalitat de comprovar l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències corresponents, amb tot el que això implica. El farà també i de la mateixa manera aquell alumnat que des de 2n ha seguit un itinerari diferent per tenir dificultats d’aprenentatge?. Si que s’apunta la possibilitat de diferent opcions d’ensenyament (itineraris) i que si es considerarà en l’avaluació però caldrà esperar el RD per a concretar el punt. Si que es preveu, sembla ser que les administracions educatives puguen establir mesures d'atenció personalitzada dirigides per a l’alumnat que no supere la prova.
Així mateix s’estableix una altra “revàlida” en acabar Batxillerat, i només per a aquell alumnat que haja obtingut avaluació positiva en totes les matèries, en el seu defecte o si volen millorar la nota es podrà repetir en convocatòries successives, prèvia sol•licitud.
La titulació podrà referir-se a diferents modalitats fent aquesta prova en les matèries generals i d'opció de la seva elecció del bloc d'assignatures troncals de cada escollida.
També es podran establir mesures perquè les condicions de realització de les avaluacions s'adapten a les necessitats de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
La primera avaluació final de Batxillerat es realitzarà en finalitzar el curs 2016-2017 l'alumnat que haja cursat 2n de Batxillerat i no tindrà efectes acadèmics (no serà necessari superar per obtenir el títol de Batxiller), però sí s'ha de tenir en compte per a l'accés a la Universitat. L'avaluació final que es realitzi en finalitzar el curs 2017-2018 sí que tindrà efectes acadèmics.
En qualsevol cas els resultats podran servir, sembla ser, per a establir mesures ordinàries o extraordinàries en relació amb les seves propostes curriculars i pràctica docent per a millorar els resultats col•lectius o individuals que permeten, en col•laboració amb les famílies i emprant els recursos de suport educatiu facilitats per les administracions educatives, “incentivar la motivació i l'esforç dels alumnes per resoldre les dificultats”.
4. Elements transversals
El RD estableix que es podran, ja sabem per experiència allò que això vol dir que es farà o no es farà, establis campanyes de sensibilització, accions formatives per a la promoció de la igualtat d'oportunitats i la no discriminació, especialment entre persones amb algun tipus de discapacitat, així com per a la prevenció de “la violència de gènere, la prevenció i resolució pacífica de conflictes en la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme i la diversitat, la pau, la democràcia , el respecte als drets humans, el respecte a l'Estat de Dret, els valors superiors del nostre ordenament jurídic que preveu la Constitució, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol tipus de violència”. Si això és així quin sentit ha tingut eliminar una assignatura que ja contemplava aquests aspectes?.
També destaquem la incorporació, veurem de quina manera, elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d'explotació i abús sexual, les situacions de risc derivades de la inadequada utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, així com la protecció davant d'emergències i catàstrofes. No es contemplaven ja el currículum anterior?
D’altra banda s’incorporen elements curriculars orientats al desenvolupament i consolidació de l'esperit emprenedor, a l'adquisició de competències per a la creació i desenvolupament dels diversos models d'empreses i al foment de la igualtat d'oportunitats i del respecte a l'emprenedor i l'empresari, així com a l'ètica empresarial. Com es tradueix aquesta “nova” iniciativa?
Participació de les famílies
Destaca com a nou que la família podrà conèixer les decisions relatives a l'avaluació i promoció, establint-se que tindran accés als documents oficials d'avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills i filles o tutelats/des. No tenien opció fins ara?. Pot ser s’establiran mesures diferents.
Caldrà veure de quina manera, podran les famílies “participar i recolzar l'evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, i col•laborar en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu”.
</span>
Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-23961741518274358092014-05-03T03:08:00.002-07:002014-05-03T03:09:23.049-07:00Entre mestres: Una pedagogia sense precedents<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-U2QIybMaCR0/U2TAEmqi5pI/AAAAAAAAANM/F-5rL4z4fdw/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-U2QIybMaCR0/U2TAEmqi5pI/AAAAAAAAANM/F-5rL4z4fdw/s1600/Captura.JPG" height="141" width="200" /></a></div>
<span class="dropcaps">O</span>nze alumnes, 1 professor, 12 dies de classe. Un documental produït per ALEA sobre una experiència educativa innovadora. Una trobada entre la vida i l'educació a través de l'autoconeixement en classe. Experiència basada en la mirada "educar apoderant"<br />
<span id="fullpost"> Carlos González un professor d'ensenyament secundari </span><span id="fullpost"><span id="fullpost">de matemàtiques i físiques</span> amb 24 anys d'experiència què ha deixat la docència per a divulgar una nova forma d'entendre l'educació. </span><br />
<span id="fullpost">Al grup d'adolescents, </span><span id="fullpost">11 xics i xiques d'entre 16 i 18 anys, </span><span id="fullpost">no es coneixien entre si, </span><span id="fullpost">desmotivats se'ls imparteix unes classes que s'ixen de l'habitual</span><span id="fullpost"> amb la ferma voluntat que recuperen l'interès</span><span id="fullpost">. Són les vivències entre Carlos i els onze alumnes, seleccionats en un càsting, durant dotze dies. </span><br />
<span id="fullpost">El mestre intenta despertar en els xics la capacitat de conèixer-se, creant un ambient que els ajude a descobrir els enormes potencials que habiten en el seu interior. Les claus de l'experiència: respecte, confiança i provocació. </span><br />
<span id="fullpost">És un salt quàntic en l'ensenyament. Les càmeres entren en la rutina de professor i alumnes de forma no intrusiva, fins al punt que en poques hores tant un com uns altres semblen haver oblidat la seua presència. </span><br />
<span id="fullpost">L'experiència dura 12 dies en el mes de juliol de 2012 a Barcelona i mostra que no tot està perdut. El seu missatge, en aquests temps de reformes sense sentit, és absolutament necessari. </span><br />
<span id="fullpost">Una vegada establits els rols, el professor fa tot el possible per provocar a l'alumnat perquè s'isquen d'ells i per "fomentar el seu autoconeixement". </span><br />
<span id="fullpost">La forma: parlant, parlant tots molt. Del concepte que "tots són mestres" i que tots aprenem de tots sorgeix el títol del documental. </span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="290" src="//www.youtube.com/embed/wPaQOT4ybw0?feature=player_detailpage" width="440"></iframe>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-4202553440181280162014-04-30T22:00:00.000-07:002014-05-04T02:43:04.897-07:00L'únic projecte que no canvia malgrat el govern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.elperiodic.com/archivos/img/noticias/14-05/02/flechag.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.elperiodic.com/archivos/img/noticias/14-05/02/flechag.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
<span class="dropcaps">V</span>inc d'escoltar una magnífica xerrada: "<b><i>Ciutadania, qualitat i universitat pública</i></b>" per <a href="http://elcorreoweb.es/2014/04/05/este-es-el-unico-proyecto-escolar-que-no-cambia-cuando-cambia-un-gobierno/">Ramón Flecha</a>, de la Universitat de Barcelona.
<span id="fullpost"><br /></span><br />
<span id="fullpost">No amague la meua admiració per aquesta persona i menys per les seues "Comunitats d'Aprenentatge" d'on va eixir el nom d'aquest bloc.</span><br />
<span id="fullpost">És ben cert que l'afluència de públic no era excessiva, però suficient per a quedar bocabadats escoltant a Flecha. </span><br />
<span id="fullpost">Inicià la seua <a href="https://www.elperiodic.com/castellon/noticias/300051_ramon-flecha-acceso-abierto-gratuito-informacion-cientifica-mayor-revolucion-conocimiento-historia%C2%BB.html">conferència </a>fent esment a l'avanç científic actual: "Qualsevol nou esdeveniment científic està a l'abast de tothom en 10 dies, de manera oberta i gratuïta". Això és un pas endavant per a possibilitar la participació ciutadana a la Universitat Pública, és per això que cal adaptar-se a aquesta nova revolució. </span><br />
<span class="userContent"><span class="text_exposed_show">Organitzacions com <a href="http://www.plos.org/">PLOS </a> o com <a href="http://orcid.org/">ORCID </a>
ja van en eixa direcció. Fins i tot <a href="http://www.fapac.cat/xarxaclau/xarxa-clau">organitzacions socials</a> faciliten que la ciutadania participe ja en eixa transformació: </span></span><br />
<span id="fullpost">Referencià en diferents ocasions a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky">Noam Chomsky</a>, una d'elles va ser: "L'obligació de tot intel·lectual és dir sempre la veritat". </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-m3j8giHVB8Q/U2TJMuEenII/AAAAAAAAAOQ/1q4pEG35GCQ/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-m3j8giHVB8Q/U2TJMuEenII/AAAAAAAAAOQ/1q4pEG35GCQ/s1600/Captura.JPG" height="181" width="200" /></a></div>
<span id="fullpost">Va diferenciar entre crítica revolucionària i crítica reaccionària. Posant diferents exemples. Pot ser allò que més em cridaria l'atenció sobre la necessitat de la primera és que cap Universitat Pública espanyola ha pres posició a favor de cap víctima de la "<a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/04/29/actualidad/1398798058_796218.html">Violència de Gènere</a>". </span><br />
<span id="fullpost">Pel que fa a la Universitat Pública, dues referències destacables:</span><br />
<span id="fullpost">- Ser catedràtic a l'Estat Espanyol no depén de què coneixes sinó a qui coneixes.</span><br />
<span id="fullpost">- Les diferencies laborals fent la mateixa feina són superiors a la majoria de les empreses capitalistes.</span><br />
<span id="fullpost">Si es vol innovar cal conèixer allò que s'ha fet i que s'està fent. Per això, i tornem al principi, es tant important poder accedir a eixe avanç científic.</span><br />
<span id="fullpost">Tot seguit analitzà allò que denominà: "<a href="http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCgQFjAA&url=http%3A%2F%2Fconvivencia.educa.aragon.es%2Fadmin%2Fadmin_1%2Ffile%2FActuaciones%2520de%2520%25C3%25A9xito%2520en%2520las%2520escuelas%2520europeas.pdf&ei=bdZkU6WiJaiy0QXwpoHgAg&usg=AFQjCNElMfXTMkx9pzRGLWCyir-Mq02tRQ&sig2=Mt6qleQyIcgx26g7QyAVng&bvm=bv.65788261,d.d2k">Actuacions docents d'èxit</a>", destacant el diàleg igualitari o l'equitat i la diversitat.</span><br />
<span id="fullpost">Realment una vesprada gaudint d'aquest professor. </span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-34937961046205385722013-04-03T03:16:00.000-07:002013-04-03T03:16:53.570-07:00L'avorriment desenvolupa la creativitat<h3>
<span class="dropcaps"> <span style="color: #38761d;">Els xiquets s'han d'avorrir per a desenvolupar </span></span><span style="color: #38761d;"><span id="fullpost">la seua capacitat innata de </span><span class="dropcaps">la creativitat</span></span></h3>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-8dK8m0IJwFM/UVv6aPjgGOI/AAAAAAAAAIs/Srj9pIEP9Q8/s1600/boredom.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-8dK8m0IJwFM/UVv6aPjgGOI/AAAAAAAAAIs/Srj9pIEP9Q8/s200/boredom.jpg" width="200" /></a></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-1DQGmYFqBa8/UVv4k3Aem_I/AAAAAAAAAIg/L966SKtuVKo/s1600/boredom.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a>
<span class="dropcaps">La Dra. <a href="http://www.uea.ac.uk/education/People/Associate+Tutors/tbelton">T</a></span><a href="http://www.uea.ac.uk/education/People/Associate+Tutors/tbelton">eresa Belton</a>, investigadora de la Universitat d'Educació i Aprenentatge Permanent de la <a href="http://www.uea.ac.uk/">Universitat d'East Anglia</a>, a Regne Unit, afirmà, en una entrevista a la BBC que "Les expectatives culturals què afirmen que els xiquets han d'estar sempre actius podrien obstaculitzar el desenvolupament de la seua imaginació"
<span id="fullpost">
</span><span id="fullpost">Beltos, des de la revista:<i> The Cambridge Journal of Education</i>, en l'article:</span> '<a href="http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/03057640701706227"><i>Boredom and schooling: a cross‐disciplinary exploration</i></a>', ja reclamava que "l'avorriment siga reconegut com una emoció humana legítima amb un paper central en l'aprenentatge i la creativitat".<br />
<a href="http://www.tandfonline.com/na101/home/literatum/publisher/tandf/journals/content/ccje20/2010/ccje20.v040.i04/ccje20.v040.i04/production/ccje20.v040.i04.cover.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.tandfonline.com/na101/home/literatum/publisher/tandf/journals/content/ccje20/2010/ccje20.v040.i04/ccje20.v040.i04/production/ccje20.v040.i04.cover.jpg" /></a><span id="fullpost"></span><br />
<span id="fullpost">En la mateixa conferència, l'escriptora i actriu <a href="http://www.elalepheditores.com/es/llibre/la-vida-no-es-solo-ji-ji-ja-ja_1604.html">Meera Syal</a>, natural d'un poblet miner sense massa distraccions, deia que fou l'avorriment qui la va instar a escriure; l'actriu conta que va passar </span><span id="fullpost">moltes </span><span id="fullpost">hores </span><span id="fullpost">de la seua
infància, "mirant a través de la finestra per camps i boscos, veient el
canvi de clima i les estacions"</span><span id="fullpost"> </span><span id="fullpost">i van ser eixes hores de solitud i d'avorriment els què la van fer escriure. Comença amb un diari </span>que ompliria, des de molt jove, <span id="fullpost">amb les seues observacions, contes, poemes i diatribes: </span><span id="fullpost"> "La solitud forçada acompanyada d'una pàgina en blanc és un estímul meravellós". </span><span id="fullpost">Syal afig: "Un comença a escriure perquè no hi ha res que provar, res que perdre, sols que fer". "És molt alliberador
ésser creatiu no per altra raó que no siga deixar-se dur i matar el
temps".</span><br />
<span id="fullpost">L'altre invitat a la conferència, l'artista </span><a href="http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2012/nov/30/grayson-perry-gives-tapestries-nation"><span id="fullpost">Grayson Perry</span></a><span id="fullpost"> afirmava que l'avorriment és un "estat creatiu" també </span><span id="fullpost">beneficiós per als adults: </span><span id="fullpost">"A mesura que em faig major, agraïsc la reflexió i l'avorriment". </span><br />
<span id="fullpost">Belton, experta en l'impacte de les emocions en el comportament i l'aprenentatge, diu que l'avorriment pot ser una "sensació incòmoda" i que per això la societat ha "desenvolupat l'expectativa d'estar constantment ocupat i estimulat". Però adverteix que ser creatiu "implica ser capaç de desenvolupar un estímul intern": "La naturalesa avorreix el buit i nosaltres ho tractem d'omplir", afirma. </span><br />
<span id="fullpost">"Alguns joves que no compten amb els recursos interiors o les respostes per a plantar-li cara a aqueix avorriment de forma creativa, acaben destrossant les parades d'autobús o donant voltes am el cotxe". </span><br />
<span id="fullpost">Teresa Belton, anteriorment, havia estudiat l'impacte de la televisió i els vídeos en l'escriptura dels xiquets, recorda que quan els xiquets no tenen res a fer, immediatament encenen el televisor, la computadora, el telèfon o algun tipus de pantalla. El temps que passen enfront d'aquests aparells s'ha incrementat". </span><br />
<span id="fullpost">Lluny de desqualificar, però l'avorriment, la Dra. assegura que: "Els xiquets necessiten tenir temps per a 'no fer res', temps per a imaginar i perseguir els seus propis processos de pensament o assimilar les seues experiències a través del joc o simplement observar el món que els envolta". Això estimula la imaginació, agrega, mentre que la pantalla "tendeix a fer un curtcircuit en aqueix procés i el desenvolupament de la capacitat creativa". </span><br />
<span id="fullpost">Belton conclou: "Pel bé de la creativitat tal vegada hem de reduir la velocitat i desconnectar-nos de tant en tant".
</span>
Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-57675184646479485752013-02-16T06:09:00.001-08:002013-02-16T06:27:22.447-08:00Animant l'alumnat a ser ell mateixs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://anabast.files.wordpress.com/2013/02/creer-en-ti-mismo-1.jpg?w=600" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="http://anabast.files.wordpress.com/2013/02/creer-en-ti-mismo-1.jpg?w=600" width="320" /></a></div>
<span class="dropcaps">Un</span> nou post d'<a href="http://en.gravatar.com/anabast">Ana Basterra</a>
<span id="fullpost"> </span><br />
<span id="fullpost">En aquesta ocasió, Basterra ens presenta un vídeo que invita, per sí mateix, a la reflexió amb el nostre alumnat; en com estem educant-lo; també als nostres fills i a les nostres filles. </span><br />
<span id="fullpost">Com donem tanta importància als diners que el fem el centre de la nostra existència.
Ara més que mai, en aquests moments de crisi generalitzada, ens adonem de l'error que estem fent amb aquest model d'educació, perquè és tant gran la dependència que ens hem creat, que ara, que no el tenim, no sabem el què fer. </span><br />
<span id="fullpost">Aquesta maleïda crisi ens obre els ulls davant d'un esdeveniment nefast: L'importància que tenen els diners en les nostres vides. No sabem viure sense ells. Fins i tot els superposem als nostres interessos, al nostre benestar.</span><br />
<span id="fullpost">Tot això està molt bé, però, nomes en un món utòpic?. Podem arribar a ser algú/na sense diners?</span><br />
<span id="fullpost">És, alhora, una arma letal del poder per a sotmetre l'ésser humà. </span><br />
<span id="fullpost">Un conseller sobre el mon professional ens planteja un dilema: "I si els diners no importaren?". </span><span id="fullpost"> </span><br />
<span id="fullpost">Què opinem?. Què creiem?. </span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" src="http://www.youtube.com/embed/-yBA3tngqnA?feature=player_embedded" width="440"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span id="fullpost">Està en anglès, però es pot subtitular.
Gaudiu d'ell.
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-19762192507650127512013-01-26T02:20:00.000-08:002013-01-26T04:35:07.916-08:00La desmotivació escolar<div style="text-align: center;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://img.desmotivaciones.es/201106/seronosereducacionsocial_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://img.desmotivaciones.es/201106/seronosereducacionsocial_1.jpg" width="183" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://desmotivaciones.es/">Font de la foto</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span class="dropcaps">Ll</span>egia avui mateix, i per pura casualitat, el bloc d'<a href="http://anabast.wordpress.com/">Ana Basterra Cossío</a>,assessora d'un centre de Biscaia, trobant-me, de manera grata, amb un post que m'ha endinsat en la reflexió: "<i><a href="http://anabast.wordpress.com/2013/01/25/la-voz-de-un-alumno/">La veu d'un alumne</a></i>"
<span id="fullpost">
En aquest ens parla de la desmotivació escolar, i apunta una sèrie d'accions amb les quals podem, al menys, intentar excarcerar l'alumnat contra eixa lacra que tenalla en massa ocasions la docència i que arriba a frustrar-nos, potser per centrar-nos massa en els resultats.
Ens anima Basterra a seguir els seus consell que reproduesc a manera de mapa:
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-KNaZ3bvQoko/UQPK8HXpPnI/AAAAAAAAAGg/ug8Cn9xAyVw/s1600/Consells.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="195" src="http://1.bp.blogspot.com/-KNaZ3bvQoko/UQPK8HXpPnI/AAAAAAAAAGg/ug8Cn9xAyVw/s400/Consells.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: Ana Basterra. Disseny: M.Collado</td></tr>
</tbody></table>
Acompanya un vídeo de la sèrie "Xarxes" d'<a href="http://www.eduardpunset.es/">Eduard Punset</a> que complementa força bé el perquè d'aquests consells:
</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span id="fullpost"><span id="fullpost"> <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="290" src="http://www.youtube.com/embed/956CCPSZpBk" width="400"></iframe>
</span></span></div>
<span id="fullpost">
</span></div>
</div>
Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-82285591617503244162013-01-02T05:09:00.000-08:002013-01-02T05:40:38.015-08:00Blocs interessants<span class="dropcaps">E</span>l Bloc és una de les eines més utilitzades en educació.
<span id="fullpost"> </span><br />
<span id="fullpost">Moltes i molts són, som, els/les docents/es que l'utilitzem. Fer un llistat d'aquells més rellevants, els més impactants, els més útils ... seria impossible.</span><br />
<span id="fullpost"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span id="fullpost"><a href="http://www.xarxatic.com/wp-content/uploads/2013/01/Blogrepeat_mini.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="http://www.xarxatic.com/wp-content/uploads/2013/01/Blogrepeat_mini.jpg" width="195" /></a></span></div>
<br />
<span id="fullpost">Quina és la preferència o l'aspecte, o allò que atrau la nostra atenció en un bloc?</span><br />
<span id="fullpost">No n'hi ha una resposta única; cadascú estarà mogut pels seus propis interessos.</span><br />
<span id="fullpost">Si visualitzem, posem per cas, <a href="http://www.xarxatic.com/">XARXATIC</a>, l'autor ha intentat respondre a aquesta qüestió i ha fet un post en eixe sentit: "<a href="http://www.xarxatic.com/25-blogs-a-seguir-este-2013/">25 blogs a seguir este 2013</a>", i ens invita a visitar-les. </span><br />
<span id="fullpost">Són aquests els blocs més interessants per als/a les docents? Evidentment que no. Jo hauria llevat alguns i posat uns altres. De ben segur que el lector, la lectora d'aquest post hauria citat uns altres. Provem-ho. Quin són els dos o tres blocs que escolliries? Encara que ens centrem en l'àrea educativa eixirà un llistat molt llarg (pots ingressar els teus en els comentaris). </span><br />
<span id="fullpost">Serien millor que els citats en xarxatic? No. La realitat és que a la xarxa n'hi ha molt on cercar i trobar, però cal seleccionar, cal destriar entre allò que ens sembla bo i allò que, al nostre parer, no ho és.</span><br />
Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-73819510244019506762012-10-05T12:35:00.000-07:002013-02-16T05:23:09.208-08:00Dia Mundial dels/de les docents<span class="dropcaps">A</span>vui dia 5 d'octubre, la UNESCO celebra conjuntament amb els seus associats, l'Organització Internacional del Treball (OIT), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i la Internacional de l'Educació (EI)"El dia Mundial dels i de les DOCENTS"
<span id="fullpost">
Sí, així amb majúscules. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, afirma en aquest dia que: "L'educació és essencial per a arribar a la dignitat individual i és també un motor del desenvolupament sostenible. Els docents ocupen un lloc central en aquesta concepció".
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="298" src="http://www.youtube.com/embed/XtIl52xMYCw" width="400"></iframe></span><br />
<span id="fullpost">
<br />
Malgrat tots els esforços del govern actual per donar una visió ben bé distinta, aquest és un axioma totalment cert i el govern ho ha de tenir com a seu. S'ha d'adonar que l'educació no és una despesa, sinó una inversió. I per tant han de retornar la dignitat a un dels protagonistes d'aquesta: la i el DOCENT. Sí, en majúscules. <br />
Malgrat les greus retallades educatives, el menyspreu polític a l'educació, elles, ells estan ací.<br />
Al menys digueu-los "G R À C I E S"<br />
<br />
<br />
</span><br />
<div class="visually_embed" data-category="Education" rel="infographic">
<span id="fullpost"><img alt="Escasez mundial de profesores" class="visually_embed_infographic" height="640" rel="http://thumbnails.visually.netdna-cdn.com/escasez-mundial-de-profesores_506eb593f3de3.jpg" src="http://thumbnails.visually.netdna-cdn.com/escasez-mundial-de-profesores_506eb593f3de3_w587.jpg" width="491" />
</span><br />
<div class="visually_embed_bar">
<span id="fullpost"><span class="visually_embed_cycle">by <a href="http://www.antoniodivico.com/" target="_blank">antoniodivico</a>. Learn about <a href="http://visual.ly/learn/data-visualization-tools/">data visualization tools</a>.
</span></span></div>
<span id="fullpost"><a href="http://visual.ly/escasez-mundial-de-profesores" id="visually_embed_view_more" target="_blank"></a>
<link href="http://visual.ly/embeder/style.css" rel="stylesheet" type="text/css"></link>
<script src="http://visual.ly/embeder/embed.js" type="text/javascript"></script>
</span></div>
<span id="fullpost">
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-24988099096212965802012-09-23T15:34:00.000-07:002012-09-23T15:43:43.989-07:00Un curs nou a la Universitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://diariodesalamanca.es/wp-content/uploads/francisco-david-rodr%C3%ADguez.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://diariodesalamanca.es/wp-content/uploads/francisco-david-rodr%C3%ADguez.jpg" width="148" /></a></div>
<span class="dropcaps">C</span>omencem un curs nou, diferent. Avui he llegit un article de <a href="http://www.cunoticias.com/noticiasde/francisco-david-rodriguez.php">Francisco David Rodríguez</a>, científic del Departament de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat de Salamanca.<br />
L'article invita a la reflexió, precisament en aquest principi de curs sobre la prosopagnòsia que patim els docents al principi de curs. L'adjunte íntegre pel seu interés.
<span id="fullpost"> </span><br />
<span id="fullpost">"Els malalts que pateixen prosopagnòsia no són capaços de reconèixer el rostre d'un individu al que miren. No poden interpretar gestos i expressions emocionals (encara que situen una piga, o un ull, o una orella). Miren i veuen però no comprenen de forma integrada; ni tan sols són capaces de percebre el seu propi rostre reflectit en un espill com una entitat completa –solament perceben les parts, que no guarden relació coordinada i integrada per a configurar un tot complex–. Els pacients conserven l'agudesa visual, veuen amb absoluta normalitat (color, contrast, moviment, profunditat del camp visual…. L'alteració de la visió pot referir-se també a objectes i animals (per exemple, malaptesa per a identificar una flor l'essència sol de la qual és agafada a l'olorar l'aroma que desprèn). Les causes d'aquesta rara afecció són variades (traumatismos, accidents cervell-vasculares, tumors, alteracions metabólicas…) i el lloc anatòmic del daltabaix és una menuda regió del cervell situada en la frontera dels lòbuls occipital i temporal. Qui pateix aquesta afecció aprèn, amb el temps, a reconèixer a les persones utilitzant recursos que depenen de la integritat funcional d'altres regions del cervell (so de la veu, tacte, olor d'un perfum, moviments genuïns del cos, etc.). Com en tot aprenentatge es requereix paciència, esforç, tenacitat. El neuròleg Oliver Sacks descriu un cas de prosopagnosia en el seu llibre: L'home que va confondre a la seua dona amb un barret.
Comencem un nou curs en la Universitat. Els començaments vénen acompanyats d'expectatives, somnis, plans, intencions…, per part de tots els membres de la comunitat universitària. És aquest un bon moment, és la meua reflexió, per a estar atents i evitar un fenomen que intuïsc és freqüent en el nostre mitjà universitari (encara que no exclusiu del mateix). És la prosopagnosia funcional. És a dir, es conserva intacta la capacitat de reconèixer rostres però, per un estrany, complex i així que conegut fenomen, es practica una eixida inhibitòria que fa que els estudiants tinguen una faça comuna, desdibuixada. La realitat ens diu que no hi ha una cara igual a una altra, com no hi ha un ésser humà igual a un altre, per molt que exhibim nombroses semblances. No obstant això, vam afrontar el curs amb un grup de rostres, de vegades desconeguts, de vegades familiars, que acudeixen a l'aula, al laboratori de pràctiques, al seminari… sense rostres individualitzats. Són rostres anònims (quina contradicció). Esperem que la nostra prosopagnosia funcional siga transitòria, es produïsca un desbloquege i comencem a interpretar les cares dels estudiants, a descobrir les seues peculiaritats i necessitats, a interessar-nos pel seu desenvolupament intel·lectual, a estimular les seues capacitats d'aprenentatge, estudi, esforç i motivació. Al seu torn, també seria convenient que el desbloquege ens permetera reconèixer els rostres dels companys amb qui col·laborem en el treball. Reconèixer, interpretar i identificar als altres i a nosaltres mateixos són processos complexos que integren moltes capacitats del cervell. És, doncs, convenient tenir consciència de les mateixes i posar-les al servei d'un acompliment laboral ric i efectiu. Considerar als altres i a nosaltres és una activitat molt humana. Des d'aquestes línies desig a tota la comunitat universitària un profitós curs 2012-2013, ple de trobades saludables i fructífers."
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-20178946548449585712012-09-20T09:47:00.000-07:002012-09-20T09:59:27.580-07:00El procés d’intervenció docent professional<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://setarragones.net/diari/wp-content/uploads/2011/01/num6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://setarragones.net/diari/wp-content/uploads/2011/01/num6.jpg" width="138" /></a></div>
<span class="dropcaps">E</span>l títol d'aquest post correspon a un article de la revista de Psicopedagogia <a href="http://www.educat.cat/">Educat</a>, una publicació bimensual dirigida principalment a docents d'educació infantil, primària i secundària, i altres professionals del desenvolupament infantil i juvenil. Educat s'edita amb la col·laboració de professionals afins als àmbits de la psicopedagogia, psicologia, logopèdia, educació...
<span id="fullpost"> </span><br />
<span id="fullpost">L'objectiu d'"Educat" és donar recursos als i a les docents i altres professionals amb articles d'interès actual dins l’àmbit educatiu, nous recursos per a la investigació, interessants entrevistes a professionals o formació específica per al professorat. </span><br />
<span id="fullpost">En aquest article, </span><span id="fullpost">publicat el passat 24 de maig de 2012, </span><span id="fullpost">"<a href="http://www.educat.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/05/PROCES_INTERVENCIO.pdf">El procés d'intervenció docent professional</a>", de Mario González Jorge,
Professor de la <a href="http://www.urv.cat/">Universitat Rovira i Virgili</a>
i Director de l’<a href="http://www.xtec.cat/centres/e3004268/index.htm">escola Remolins de Tortosa</a>,
ens manifesta que la intervenció del treballador/a de l'ensenyament ha de poder estar a la mateixa alçada i ha de tenir un reconeixement similar al que s’atribueix als especialistes de la psicologia, la pedagogia, la psicopedagogia, el treball social, etc., amb els quals els docents comparteixen objectius. </span><br />
<span id="fullpost">Especialment, s’ha de poder passar d’un plantejament teòric que és ambiciós a una proposta pràctica que siga eficient i que permeta la proporció adequada entre les quatre fases d’aquest procés: </span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<ul>
<li><span id="fullpost">diagnosi, </span></li>
<li><span id="fullpost">programació, </span></li>
<li><span id="fullpost">implementació i </span></li>
<li><span id="fullpost">avaluació. </span></li>
</ul>
</blockquote>
<span id="fullpost">Això encara té molt més sentit amb la implantació dels graus universitaris d’educació infantil i d’educació primària, que equipara els plans d’estudis entre aquests professionals que intervenen de manera distinta en les mateixes institucions educatives.<br />
Tant la formació
inicial com la formació permanent del professorat han de compartir
formació teòrica i activitats de tipus
pràctic en contextos educatius reals, perquè el treball professional docent estiga regit pels principis de rigor,
formació i experiència contrastada, i en cap cas pot estar subjecte a
interpretacions personals o de grups d’opinió.<br />
Cal, per tant, articular un procediment d’intervenció
docent professional, pràctica ja assumida i compartida pels professionals de la
psicologia, la pedagogia, la sociologia, etc., mitjançant la intervenció psicopedagògica, la sociocomunitària,
la familiar o la intervenció en l’entorn, entre d'altres.
Per què no, aleshores, amb els i les treballadors/es de l'educació?.</span>
Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-85798176879832506512012-07-09T15:46:00.001-07:002012-07-09T16:02:58.489-07:00La programació a l'aula<span class="dropcaps">N</span>úria Alart ens explica les característiques de la Programació a l'aula amb <b>IM</b> i les <b>CCBB</b>
<span id="fullpost"> </span><br />
<br />
<span id="fullpost">Núria és una bona experta en "portfoli" però ara anem a veure la seua exposició sobre la programació a l'aula:</span><br />
<br />
<div id="__ss_3338089" style="width: 444px;">
<span id="fullpost"><b style="display: block; margin: 12px 0 4px;"><a href="http://www.slideshare.net/nalart/programaci-aula" target="_blank" title="Programació Aula">Programació Aula</a></b> <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="280" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/3338089" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC;" width="444"></iframe> </span><br />
<div style="padding: 5px 0 12px;">
</div>
</div>
<span id="fullpost">
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-44318346421970376022012-05-24T08:55:00.001-07:002012-05-24T08:56:45.317-07:00Ciutadan@s per l'Educació Pública<span class="dropcaps">A</span>questa associació, "<a href="https://www.yoestudieenlapublica.org/">Ciudadan@s por la Educación Pública</a>", reivindica el paper decisiu que aquesta ha tingut i té en la formació humana i professional de la ciutadania des del col·legi fins la Universitat, com ells/es es presenten.
<span id="fullpost"><br />
Els uneix la defensa de l'Educació Pública com un bé social, aconseguit amb la dedicació de moltes altres persones de generacions anteriors. <br />
Aquest és el primer vídeo que han editat: <br />
<object style="height: 300px; width: 400px"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1dr1ym1Y6YU?version=3&feature=player_detailpage"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/1dr1ym1Y6YU?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="400" height="300"></object>
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-75773083086993071512012-05-24T08:29:00.000-07:002012-05-24T08:36:06.153-07:00El 22-M a Segovia<span class="dropcaps">L</span>'Escola de Magisteri de Segovia organitzà una sèrie d'activitats per al dia de la vaga, què començaren la nit anterior i foren retrasmitides per streaming. <br />
<span id="fullpost"> A banda de les activitats es realitzaren dues concentracions, una al matí de l'estudiantat universitari i una per la vesprada del professorat de la pública, recollides en aquest vídeo:
<iframe src="http://player.vimeo.com/video/42663585" width="400" height="281" frameborder="0" webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen></iframe>
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-30832600705121078372012-05-21T05:06:00.002-07:002012-05-24T08:36:41.064-07:00El món a l'aula<span class="dropcaps">E</span>l programa "<a href="http://www.tv3.cat/mestres">Mestres</a>" de la <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/324">TV3</a>, relata diferents temàtiques actuals sobre l'escola.
<span id="fullpost"><br /><br />
En aquest cas: "El món a l'aula" visiona com en els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts/des o fills/es de pares i mares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquest alumnat i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professorat que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.<br /><br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="400" height="300" id="EVP4019770IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/><param name="scale" value="noscale"/><param name="align" value="tl"/><param name="swliveconnect" value="true"/><param name="menu" value="true"/><param name="allowFullScreen" value="true"/><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"/><param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4019770&instancename=playerEVP_0_4019770&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/><embed width="400" height="300" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP4019770" scale="noscale" name="EVP4019770" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4019770&instancename=playerEVP_0_4019770&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object></span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-40821635551979955702012-05-21T04:36:00.002-07:002012-05-24T08:37:20.050-07:00Comunicado de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social – SIPS<span class="dropcaps">E</span>l Consejo Ejecutivo de la sociedad científica “Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social” (SIPS), de la que forman parte profesores/as e investigadores/as de más de 50 Universidades españolas, portuguesas y latinoamericanas,
MANIFIESTA:
<span id="fullpost"><br />
Su rechazo al Real Decreto Ley 14/2012 de 20 de abril de “medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo” por considerar que lesiona gravemente el quehacer educativo y social en nuestro país, limitando o dificultando los derechos de la ciudadanía a una educación que garanticen su desarrollo integral a lo largo de toda la vida de las personas, desde la infancia hasta la vejez. Medidas que lesionan la calidad de la educación, dentro y fuera del sistema escolar, agrandando las condiciones de exclusión y vulnerabilidad que padecen millones de personas en nuestras comunidades, así como cientos de colectivos, instituciones, entidades cívicas, etc. que al amparo de la iniciativa pública y a favor del bien común, realizan su labor procurando una sociedad más justa y equitativa.<br />
Un conjunto de circunstancias que lamentamos especialmente como profesores e investigadores universitarios, por todo lo que estas medidas suponen de deterioro en nuestra labor científica y académica, cuestionando la inequívoca vocación de servicio público que nos anima formando a nuestros/as estudiantes, contribuyendo a su profesionalización e inserción laboral en diversos contextos institucionales y sociales. Denunciamos el quebranto –puede que irreparable durante décadas– que estas medidas tendrán en los servicios educativos, sociales y culturales, en los sistemas de protección y bienestar social, en la formación y en la investigación… justo cuando sus contribuciones, en un escenario de crisis financiera alimentada por la voracidad de los “mercados”, son más necesarias que nunca para desarrollarnos individual y socialmente.<br />
Su adhesión a los comunicados y posicionamientos de rechazo que han ido ha difundiendo las Universidades a las que pertenecemos, así como un amplio conjunto de entidades, colectivos, asociaciones, etc. que representan a los profesionales de la Pedagogía Social, la Educación Social, el Trabajo Social, etc.
18 de mayo de 2012
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-33436853864337514422012-05-18T11:51:00.000-07:002012-05-24T08:37:45.775-07:00Retirada del Reial decret-llei 14/2012<span class="dropcaps">E</span>l Claustre de la Universitat Jaume I, reunit en sessió extraordinària el 18 de maig de 2012 per tal d’estudiar el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, “de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo”, i adoptar un posicionament al respecte, ha aprovat per unanimitat el següent comunicat.
<span id="fullpost"><br /></span><br />
<ol>
<li><span id="fullpost">
El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al sistema educatiu públic de tot el període democràtic; un sistema que està sent solidari amb l’extraordinària situació econòmica que viu el país, havent assumit ja retallades en sous i recursos, tot i que l’estudiantat, el professorat i el personal d’administració i serveis no són responsables ni directa ni indirectament de la crisi. Aquest RDl agreuja els efectes negatius sobre l’economia i les condicions laborals dels treballadors públics que ja suposaven l’anterior Decret-llei 1/2012 de la Generalitat Valenciana i el Reial decret-llei 20/2011 del Govern central. Des de fa molts anys, els treballadors d’aquest sector han lluitat per aconseguir una educació pública, gratuïta i de qualitat que, amb aquesta norma, es pretén desmantellar. El Claustre de l’UJI vol mostrar la seua solidaritat amb l’ensenyament públic de primària i secundària i donar tot el suport als seus treballadors i treballadores, i també a les famílies de l’alumnat.</span></li>
<li><span id="fullpost">El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu de tot el període democràtic al sistema universitari públic. La pujada injusta de les taxes universitàries, els mecanismes arbitraris imposats per valorar la dedicació docent i investigadora del PDI, i l’atemptat intolerable a aspectes fonamentals de l’autonomia universitària, un dret reconegut a l’article 27 de la Constitució Espanyola i que es vulnera per un Reial decret-llei que no ha estat ni dialogat ni negociat amb les universitats públiques. Amb aquestes mesures, un segment molt important de l’estudiantat no podrà accedir als estudis superiors, i altres els hauran d’abandonar per no poder pagar les taxes. A més, la implantació de l’Espai europeu d’educació superior quedarà greument afectada per l’augment de la grandària dels grups (ratio professor/estudiant) i perquè el professorat, que ha estat fent un gran esforç d’adaptació metodològica i curricular, haurà d’incrementar ara la seua dedicació amb la consegüent pèrdua dels principals valors propugnats pel sistema europeu d’educació superior.</span></li>
<li><span id="fullpost">L’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al projecte de la Universitat Jaume I des del seu naixement. Un dels objectius fundacionals de l’UJI va ser donar un servei d’educació superior de qualitat a Castelló i les seues comarques. En aquests anys, l’UJI s’ha consolidat com una universitat de referència, amb una oferta de graus i màsters de primer nivell que ha permès la internacionalització de la nostra universitat. A més, l’UJI ha tingut un gran impacte econòmic i social a Castelló, generant riquesa, empleament qualificat i un nou focus cultural. Ara, amb la pujada de taxes i la revisió (disminució) anunciada del mapa de títols oficials, un segment important d’estudiants no podrà matricular-se o ho haurà de fer en altres estudis que els que havia considerat, perquè un percentatge significatiu d’estudis oficials de l’UJI corren un seriós perill de desaparèixer. A tot açò cal afegir la possibilitat que obre el RDl a fusions d’universitats, el qual constitueix una amenaça evident per a les més menudes, com ara l’UJI, i que ens faria retrocedir a la situació que es va superar fa 21 anys amb l’esforç de tota la societat civil i la conversió del CUC en la universitat que tan beneficiosa ha resultat per al nostre territori.</span></li>
</ol>
<span id="fullpost">
<br />En definitiva, el Claustre de l’UJI vol alertar la societat del retrocés que comporta l’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 i de la pèrdua de drets i d’oportunitats, tan necessaris en aquests moments, que pot implicar per als ciutadans de Castelló i les seues comarques. Per tot açò, el Claustre de l’UJI exigeix al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports la seua retirada. Així mateix vol donar el seu suport a totes les accions de legítima reivindicació que, de forma pacífica i conforme a la legalitat vigent, organitzen diferents col·lectius contra l’esmentat RDl.
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-17761613619952272312012-05-18T11:28:00.000-07:002012-05-24T08:38:03.668-07:00Senyoreta 2.0<span class="dropcaps">E</span>l programa "<a href="http://www.tv3.cat/mestres">Mestres</a>" de la <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/324">TV3</a>, relata diferents temàtiques actuals sobre l'escola.
<br /><span id="fullpost">
En aquest cas: "Senyoreta 2.0" descriu les possibilitats de les noves tecnologies a l'aula.<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="400" height="300" id="EVP4007290IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/><param name="scale" value="noscale"/><param name="align" value="tl"/><param name="swliveconnect" value="true"/><param name="menu" value="true"/><param name="allowFullScreen" value="true"/><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"/><param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4007290&instancename=playerEVP_0_4007290&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/><embed width="400" height="300" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP4007290" scale="noscale" name="EVP4007290" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4007290&instancename=playerEVP_0_4007290&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object></span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-83541410732307326692012-05-18T11:00:00.000-07:002012-05-24T08:38:49.765-07:00Carta de la FCHS de la UJI al Claustre<span class="dropcaps">L</span>a Facultat de Ciències Humanes i Socials, a través de l’acord pres en Junta Permanent el dia 16 de maig de 2012, vol manifestar en aquest claustre extraordinari el rebuig al RD 14/2012 de 20 d’abril, suposadament sobre mesures urgents de racionalització de les despeses públiques en l’àmbit educatiu.
<br /><span id="fullpost">
Al llarg d’aquestes últims mesos, escoles, instituts i finalment universitats, hem començat a patir les retallades de les diverses administracions que ens governen. L’educació, i també la sanitat, no som la causa de la situació econòmica en què es troba ni la Generalitat Valenciana ni l’Estat espanyol però sembla que, certament, som la solució per a compensar tants anys de malbaratament de recursos públics.<br />
Sabem que, des del Consell de Direcció, des d’alguns departaments i també per part d’alguns membres del professorat, PAS i estudiantat, s’ha fet una denúncia explícita del que suposa de veritat, aquest decret: que no es tracta de racionalitzar la despesa pública, sinó que es tracta de reduir‐la de forma dràstica i reorientar‐ne l’estalvi cap a altres àmbits; que no es tracta de rendibilitzar el treball del professorat, sinó que es tracta de rebaixar la qualitat de la dedicació del professorat, de desprestigiar‐lo per poder justificar l’abaratiment dels costos de mà d’obra; que no es tracta de potenciar la qualitat de la docència i reduir el fracàs acadèmic, sinó que es tracta de fer una selecció no–natural de l’accés i progrés de l’estudiantat en el sistema educatiu. Ho sabem.<br />
Però, des de la FCHS, entenem que amb això no hi ha prou i els encoratgem i els donem suport en totes aquelles iniciatives que tinguen a bé realizar en defensa de la res publica. Per això, reclamem d’aquest Claustre un posicionament més ferm, una major visibilització de la nostra protesta portes endins i, especialment, portes enfora: la gent de Castelló i comarques ha de sentir dia sí i dia també com afectarà a les seues famílies l’augment de les taxes, que la reducció de professorat té una incidència
directa en la qualitat de la docència que reben els seus fills, que mentre a l’UJI se li nega el finançament que necessita, els altres centres universitaris de la ciutat, siguen virtuals públics amb col∙laboració privada o reals privats, viuen moments d’expansió; que l’eliminació de graus i màsters i la reorganització dels centres universitaris públics posa en perill la mateixa existència d’aquest campus del Riu Sec.<br />
L’UJI va ser fruit d’un projecte col∙lectiu que va aconseguir il∙lusionar i comprometre tots els sectors polítics, econòmics, culturals i acadèmics de les nostres contrades; un projecte desitjat per la ciutadania. I al llarg d’aquests vint anys i escaig, l’UJI ha donat proves fefaents del seu compromís per una docència i una investigació de qualitat.
Des de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, centre que acull en el present l’herència dels que van ser els primers estudis d’Educació Superior amb què va comptar Castelló, els estudis de Magisteri, diem No al decret.<br />
I, per al futur, com diu la campanya que hem encetat al nostre centre: Volem una universitat pública, de qualitat, crítica i activa.
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-27465210377696870442012-02-23T03:13:00.001-08:002012-05-21T10:20:34.061-07:00En Defensa de l´Educació Pública<span class="dropcaps">E</span>l professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa.
<span id="fullpost"><br />
Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.<br />
Totes i tots els sotasignants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. <br />El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, front el 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateixen l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia. Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateixa retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i , especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.<br />
Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors/es joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. <br />
També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap el bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.<br />
Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.<br />
Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.<br />
Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.<br />
Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.<br />
Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.<br />
Signants:<br />
<b>Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García , Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara , Isabel Piquer Gumbau , Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou, Manel Pitarch Font, Dolores Mallén Fortanet, Robert Roig Marzà, Manuela Alonso Salt, José Luis Laborda Mañez</b>
Publicat a Levante, 12/2/2012
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-1690389652055019662012-02-22T03:41:00.001-08:002012-05-24T08:38:27.605-07:00Jo també soc l'enemic<span class="dropcaps">S</span>i els estudiants són considerats l'enemic jo també ho soc.
<br /><span id="fullpost">
Considere lamentables les declaracions d'alguns caps de policia i de la delegada del govern de València i de la repressió i violència mostrada per la policia per a reprimir unes reivindicacions justes i reals.<br />
<object style="height: 292px; width: 320px"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OCl5h5HrwEQ?version=3&feature=player_detailpage"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/OCl5h5HrwEQ?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="320" height="292"></object><br />
<iframe width="320" height="292" src="http://www.youtube.com/embed/DGk4vZU-GBo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
<iframe width="320" height="292" src="http://www.youtube.com/embed/xjOirLS2jIw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-M-R2hWifneI/T0YUB5OV7ZI/AAAAAAAAAFA/yXX45x8MH3A/s1600/retalls%2Bforges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="292" width="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-M-R2hWifneI/T0YUB5OV7ZI/AAAAAAAAAFA/yXX45x8MH3A/s200/retalls%2Bforges.jpg" /></a>
<br />
<a href="http://p.twimg.com/AmNavhOCQAExhII.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="292" width="320" src="http://p.twimg.com/AmNavhOCQAExhII.jpg" /></a>
<br />
<a href="http://p.twimg.com/AmOE82yCAAA3OVc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="292" width="320" src="http://p.twimg.com/AmOE82yCAAA3OVc.jpg" /></a>
<br />
<a href="http://e-faro.info/Imagenes/CHISTES/WChmes02/Acudits2012/120222.rajoy.fatima.banez.paga.extra.palo.extra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="292" width="320" src="http://e-faro.info/Imagenes/CHISTES/WChmes02/Acudits2012/120222.rajoy.fatima.banez.paga.extra.palo.extra.jpg" /></a>
</span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8240076161302838853.post-16393498773186979252011-08-25T01:58:00.000-07:002011-08-25T02:00:59.422-07:00Aprendre a aprendre<a href="http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_3935.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_3935.jpg" /></a><span class="dropcaps">U</span>na de les 8 competències bàsiques a la que fem referència en el procés d'ensenyament aprenentatge és la d'aprendre a aprendre. <span id="fullpost">Caldria plantejar-nos quan, aquesta competència, que intervé en l'ensenyament al llarg de la vida de la persona, es pot començar a treballar, es a dir, quan un xiquet o una xiqueta és capaç d'aplicar un coneixement adquirit a noves experiències, o quan comencen a transferir a altres àmbits els seus nous coneixements, de manera que puguen usar-los en una situació totalment diferent quan s'adquireix l'habilitat d'aplicar els coneixements adquirits en un context, a altre context distint, la qual cosa constitueix un pas molt important en el seu desenvolupament intel·lectual.
Molts científicshavien suposat que l'habilitat de transferir coneixements a una situació distinta és un producte del desenvolupament intel·lectual infantil, però cap investigació havia avaluat fins ara a quina edat podia ocórrer, excepte per al cas de l'aprenentatge del llenguatge; ha estat l'equip de la psicòloga Julie Hupp de la <a href="http://www.osu.edu/">Universitat Estatal de Ohio</a> (campus de Newark, un dels campus que inclou la Universitat junt a Lima, Mansfield, Marion, i Wooster<span id="fullpost">, en una sèrie d'experiments, la que ha constatat que als menuts de 8 mesos d'edat els resultava molt difícil emprar els coneixements recién adquirits si havien de fer-lo sota unes circumstàncies diferents a les de l'aprenentatge. En canvi, els de 16 mesos d'edat sí podien fer-lo. </span>Manel Collado i Vergarahttp://www.blogger.com/profile/09706494856073831720noreply@blogger.com0