Reproduisc el manifest del Seminari “Ciutadania crítica: per una escola intercultural i inclusiva” en relació a la polèmica de l’assignatura “Educació per a la ciutadania i els drets humans” pel seu interès
Els mestres i professorat d’educació infantil, primària, secundària i universitat, membres del seminari permanent “Ciutadania crítica: per una escola intercultural i inclusiva” del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I volem manifestar la nostra preocupació per la proposta i les directrius que estant donant-se per part dels responsables del sistema educatiu valencià en relació amb la matèria “Educació per a la ciutadania i els drets humans”.
En primer lloc, i d’entrada, considerem que reduir a una assignatura les qüestions relacionades amb “aprendre a viure en comunitat” és un retrocés i una contribució al silenciament de l’educació en valors i dels temes que fins ara hem anomenat “transversals” del currículum i això no contribueix en absolut a la formació de ciutadans crítics.
Però la regulació que el govern central ha fet d’aquest tema en la LOE i en els decrets que la desenvolupen no vol ser el centre d’aquest manifest, encara que és una qüestió que segueix ocupant part del nostre debat. No anem a entrar en consideracions sobre la conveniència o no de la creació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Sí que volem, en canvi, denunciar la improvisació i la falta de criteri pedagògic que ha acompanyat la implantació d’aquesta assignatura en la nostra comunitat.
Com a docents, la nostra preocupació gira ara al voltant de les directrius que estan donant-se des del govern autonòmic per a impartir l’assignatura que semblen més un intent de boicotejar les propostes del ministeri que de desenvolupar un marc legal establert per una llei orgànica. El debat està al carrer, la política s’ha apropiat d’aquest debat i desvia l’atenció del ciutadà de les qüestions educatives, al nostre parer, altament importants. El màxim responsable educatiu en la Comunitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, ho té clar:“Si damos educación para la ciudadanía, los jóvenes votarán socialista”. És evident que està més preocupat pels vots del futur que per millorar l'actual qualitat de l'educació i el desenvolupament dels nostres joves. Així les coses, el professorat està sotmès a unes ordres incongruents en les que han de impartir l'assignatura amb l’anglès i bé el castellà o el valencià. La solució de tenir dos professionals dintre de l'aula, esdevé si més no surrealista quan un ensenyant imparteix els continguts en castellà o valencià i l'altre va traduint a l’anglès els conceptes més importants. Les darreres directrius en aquest sentit, tot i que emfatitzen la necessària coordinació entre els docents no fan més que contradir i crear confusió respecte de les directrius anteriors donades en la resolució de setembre, respecte de la responsabilitat d’impartir-la: són els professors d’anglès assessors lingüístics dels professors especialitzats en socials o ètica o són els que han d’impartir l’assignatura assessorats per aquestos mateixos professors? Per què no es continua amb la dotació als centres per desenvolupar programes CLIL/AICLE, el marc reconegut per tots els professionals de l’ensenyament de llengües estrangeres com a principal eina per dur endavant projectes d’introducció progressiva de la llengua estrangera dins l’aula, tal com ho ha fet la Conselleria d’Educació fins el darrer curs?
Sembla que les nostres autoritats educatives han imposat una sèrie de directrius per desenvolupar el que anomenen “Pla d'Extensió del Trilingüisme” sense fixar-se en l’experiència dels països que, des de fa ja més de mig segle, han incorporat l’ús de l’anglès a la vida quotidiana de tots amb un èxit absolut (ens referim, per exemple, als països escandinaus). Algú en el govern valencià s’ha adonat que allí la televisió pública no dobla les pel·lícules ni els dibuixos animats? Algú s’ha adonat que els xiquets comencen a rebre ensenyament en anglès a les escoles d’infantil? Algú s’ha adonat que a les tendes, restaurants i edificis públics de tot el país qualsevol persona pot llegir els anuncis, demanar el menjar i dirigir-se als llocs sense parlar una paraula de suec, noruec o finès? És a dir, moltes vegades, l’escola no és l’únic lloc on la gent s’educa. De fet, mitjans com la televisió o Internet, són hui en dia la principal font d’informació i formació a les quals el nostre alumnat no és aliè. Demanem que el Consell amplie les actuacions dins eixe “Pla d’Extensió del Trilingüisme” a altres àmbits de la vida social que tenen responsabilitats en la formació de la ciutadania, com ara RTVV, publicacions del Govern Valencia, xarxes d’Internet públiques, etc. L’esforç cap al trilingüisme ha de ser cosa de tots, no només del professorat d’anglès. Serà cert que no hi ha ningú al Consell que se n’adone que estem començant la casa pel teulat?.
Així que no dubtem de la conveniència de que els nostres estudiants augmenten la seva competència lingüística en llengües estrangeres, però això hauria d’aconseguir-se amb una planificació adequada que vaja més enllà de la incorporació puntual de l’anglès en una assignatura en la que molts dels continguts s’han d’adquirir mitjançant la pràctica efectiva del diàleg. Permet açò el nivell d’anglès de l'alumnat de 2n d'ESO?.
No és menys preocupant el retall manifest que s’ha fet a la nostra comunitat dels continguts de l’assignatura que fan referència als “sentiments” “emocions” i “afectes”, qüestions directament relacionades amb el que Gardner va anomenar “intel•ligència emocional”, la gran oblidada en el currículum.
Tal vegada caldria una resposta de tota la ciutadania en contra d'aquestes mesures que entorpeixen l'educació del nostre alumnat. El comportament cívic i l'educació en valors són imprescindibles per a un correcte desenvolupament integral del ser humà. No caben dubtes ni mitges tintes en l'educació, el missatge ha de ser sòlid i coherent des de totes les instàncies educatives, hem de transmetre els conceptes i mecanismes que fan moure a les societats d'una forma clara i amena, adaptant els continguts a les capacitats del nostre alumnat per a aconseguir una millor formació integral d'aquestos.
La proposta de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana respecte a l'assignatura d'educació per a la ciutadania fa que els professionals que ens dediquem a açò de l'ensenyament i ens preocupa l'educació del nostre alumnat, i el seu futur, ens sentim avergonyits i indignats davant l'actuació dels màxims responsables educatius.
Per tot això demanem que els responsables del sistema educatiu valencià repensen i reformulen amb sentit cabdal les darreres normes i directrius, per tal d’evitar en els docents el malestar i la frustració, i per tal d’evitar el malbaratament de recursos personals tant necessaris en altres àmbits. Reclamem que l’administració administre els esforços, els recursos, el temps i la voluntat dels ciutadans en la consecució d’una educació de qualitat per al nostre alumnat.
Projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (MªRosa Valls)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadania. Mostrar tots els missatges
14 de novembre 2008
01 de novembre 2008
Es modifiquen les instruccions de "Ciutadania"
Be per la mobilització de la comunitat educativa, be per el posicionament del 90% dels claustres de Castelló, Valencià i Alacant, be pels resultats obtinguts en la primera prova, on el 99% de l'alumnat no ha assolit una qualificació positiva , o pot ser per totes tres alhora, la Generalitat Valenciana dicta noves instruccions sobre la metodologia a seguir en l'assignatura "Educació per a la ciutadania i els drets humans".
D'aquesta manera, el President Camps assumeix la responsabilitat i envia als directors i directores dels Centres de Secundària una nova circular en la qual es dicten les noves instruccions per a impartir aquesta assignatura, donant un pas més cap a la seua total destrucció, buidant-la de continguts i reduint-la a una classe "pràctica" d'anglès.
Aquestes "orientacions metodològiques" posen en mans del professorat la "responsabilitat completa en el desenvolupament de la programació didàctica i en la qualificació", per evitar que, el fracàs obtingut en la primera prova realitzada en la matèria en diferents centres alacantins, puga tornar caure sobre el Consell; d'aquesta manera, s'insisteix que en el temps de l'assignatura es passen pel·lícules en anglés subtitulades o altres activitats paral·leles a l'ensenyament de l'anglès, utilitzant Internet i altres mitjans "motivadors".
Aquestes instruccions d'ara no són més que un nou intent de boicot cap a l'assignatura, per motius purament polítics que res tenen a veure amb la Didàctica.
D'aquesta manera, el President Camps assumeix la responsabilitat i envia als directors i directores dels Centres de Secundària una nova circular en la qual es dicten les noves instruccions per a impartir aquesta assignatura, donant un pas més cap a la seua total destrucció, buidant-la de continguts i reduint-la a una classe "pràctica" d'anglès.
Aquestes "orientacions metodològiques" posen en mans del professorat la "responsabilitat completa en el desenvolupament de la programació didàctica i en la qualificació", per evitar que, el fracàs obtingut en la primera prova realitzada en la matèria en diferents centres alacantins, puga tornar caure sobre el Consell; d'aquesta manera, s'insisteix que en el temps de l'assignatura es passen pel·lícules en anglés subtitulades o altres activitats paral·leles a l'ensenyament de l'anglès, utilitzant Internet i altres mitjans "motivadors".
Aquestes instruccions d'ara no són més que un nou intent de boicot cap a l'assignatura, per motius purament polítics que res tenen a veure amb la Didàctica.
05 d’agost 2008
Education for citizenship
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, amb el vot favorable dels seus 7 magistrats, li diu NO al govern de Camps per considerar que ha hagut una invasió de competències de l'Estat per part de la Generalitat.
Com ja sabem el govern valencià es proposa impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania en anglès; i com alternativa l'alumnat podia fer un simple treball escolar, també en anglès, en lloc d'assistir a classe.
Lluny de qualsevol aspecte pedagògic, que són els que han de primar sempre en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la Conselleria d'educació, contrària a incloure el curriculum en particular i l'assignatura en general que marca la LOE imposava els seus propis criteris de base estrictament polític i posava pals a les rodes en el desenvolupament normal de l'Educació per a la Ciutadania.
Recorreguda aquesta descafeinada bestiesa, molt ben organitzada, cal reconeixer-lo, els magistrats s'han pronunciat suspenent de manera cautelar l'anomenada opció b, que permetia als i a les alumnes aprovar l'assignatura amb la redacció d'un treball per trimestre, el tema del qual triarien les famílies.
Alhora, la sentència, també afecta a l'avaluació, en un idioma no oficial, que el Govern valencià havia associat a la matèria en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Però lluny d'allò que el bon seny dictamina i que seria la retirada del projecte per part del conseller d'Educació, Font de Mora, aquest valora "molt positivament" l'acte del TSJ, assegurant que no veta que les classes puguen ser impartides en anglès.
Aquesta negativa podria suposar per a l'alumnat, si el TSJ prohibeix definitivament l'opció b, el suspens en l'assignatura i per tant la no obtenció del títol de Graduat en ESO.
Mentre que els sindicats van celebrar que s'haja frenat "l'atropellament a la dignitat del professorat", la Confederació Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) valenciana, amenaça, davant la sentènia amb l'objecció de consciència.
Com ja sabem el govern valencià es proposa impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania en anglès; i com alternativa l'alumnat podia fer un simple treball escolar, també en anglès, en lloc d'assistir a classe.
Lluny de qualsevol aspecte pedagògic, que són els que han de primar sempre en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la Conselleria d'educació, contrària a incloure el curriculum en particular i l'assignatura en general que marca la LOE imposava els seus propis criteris de base estrictament polític i posava pals a les rodes en el desenvolupament normal de l'Educació per a la Ciutadania.
Recorreguda aquesta descafeinada bestiesa, molt ben organitzada, cal reconeixer-lo, els magistrats s'han pronunciat suspenent de manera cautelar l'anomenada opció b, que permetia als i a les alumnes aprovar l'assignatura amb la redacció d'un treball per trimestre, el tema del qual triarien les famílies.
Alhora, la sentència, també afecta a l'avaluació, en un idioma no oficial, que el Govern valencià havia associat a la matèria en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Però lluny d'allò que el bon seny dictamina i que seria la retirada del projecte per part del conseller d'Educació, Font de Mora, aquest valora "molt positivament" l'acte del TSJ, assegurant que no veta que les classes puguen ser impartides en anglès.
Aquesta negativa podria suposar per a l'alumnat, si el TSJ prohibeix definitivament l'opció b, el suspens en l'assignatura i per tant la no obtenció del títol de Graduat en ESO.
Mentre que els sindicats van celebrar que s'haja frenat "l'atropellament a la dignitat del professorat", la Confederació Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) valenciana, amenaça, davant la sentènia amb l'objecció de consciència.
Etiquetes de comentaris:
ciutadania,
educació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)