Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris universitat_publica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris universitat_publica. Mostrar tots els missatges

30 d’abril 2014

L'únic projecte que no canvia malgrat el govern


Vinc d'escoltar una magnífica xerrada: "Ciutadania, qualitat i universitat pública" per Ramón Flecha, de la Universitat de Barcelona. 

No amague la meua admiració per aquesta persona i menys per les seues "Comunitats d'Aprenentatge" d'on va eixir el nom d'aquest bloc.
És ben cert que l'afluència de públic no era excessiva, però suficient per a quedar bocabadats escoltant a Flecha. 
Inicià la seua conferència fent esment a l'avanç científic actual: "Qualsevol nou esdeveniment científic està a l'abast de tothom en 10 dies, de manera oberta i gratuïta". Això és un pas endavant per a possibilitar la participació ciutadana a la Universitat Pública, és per això que cal adaptar-se a aquesta nova revolució. 
Organitzacions com PLOS  o com ORCID  ja van en eixa direcció. Fins i tot organitzacions socials faciliten  que la ciutadania participe ja en eixa transformació: 
Referencià en diferents ocasions a  Noam Chomsky, una d'elles va ser: "L'obligació de tot intel·lectual és dir sempre la veritat". 
Va diferenciar entre crítica revolucionària i crítica reaccionària. Posant diferents exemples. Pot ser allò que més em cridaria l'atenció sobre la necessitat de la primera és que cap Universitat Pública espanyola ha pres posició a favor de cap víctima de la "Violència de Gènere". 
Pel que fa a la Universitat Pública, dues referències destacables:
- Ser catedràtic a l'Estat Espanyol no depén de què coneixes sinó a qui coneixes.
- Les diferencies laborals fent la mateixa feina són superiors a la majoria de les empreses capitalistes.
Si es vol innovar cal conèixer allò que s'ha fet i que s'està fent. Per això, i tornem al principi, es tant important poder accedir a eixe avanç científic.
Tot seguit analitzà allò que denominà: "Actuacions docents d'èxit", destacant el diàleg igualitari o l'equitat i la diversitat.
Realment una vesprada gaudint d'aquest professor. 

23 de setembre 2012

Un curs nou a la Universitat

Comencem un curs nou, diferent. Avui he llegit un article de Francisco David Rodríguez, científic del Departament de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat de Salamanca.
L'article invita a la reflexió, precisament en aquest principi de curs sobre la prosopagnòsia que patim els docents al principi de curs. L'adjunte íntegre pel seu interés.  
"Els malalts que pateixen prosopagnòsia no són capaços de reconèixer el rostre d'un individu al que miren. No poden interpretar gestos i expressions emocionals (encara que situen una piga, o un ull, o una orella). Miren i veuen però no comprenen de forma integrada; ni tan sols són capaces de percebre el seu propi rostre reflectit en un espill com una entitat completa –solament perceben les parts, que no guarden relació coordinada i integrada per a configurar un tot complex–. Els pacients conserven l'agudesa visual, veuen amb absoluta normalitat (color, contrast, moviment, profunditat del camp visual…. L'alteració de la visió pot referir-se també a objectes i animals (per exemple, malaptesa per a identificar una flor l'essència sol de la qual és agafada a l'olorar l'aroma que desprèn). Les causes d'aquesta rara afecció són variades (traumatismos, accidents cervell-vasculares, tumors, alteracions metabólicas…) i el lloc anatòmic del daltabaix és una menuda regió del cervell situada en la frontera dels lòbuls occipital i temporal. Qui pateix aquesta afecció aprèn, amb el temps, a reconèixer a les persones utilitzant recursos que depenen de la integritat funcional d'altres regions del cervell (so de la veu, tacte, olor d'un perfum, moviments genuïns del cos, etc.). Com en tot aprenentatge es requereix paciència, esforç, tenacitat. El neuròleg Oliver Sacks descriu un cas de prosopagnosia en el seu llibre: L'home que va confondre a la seua dona amb un barret. Comencem un nou curs en la Universitat. Els començaments vénen acompanyats d'expectatives, somnis, plans, intencions…, per part de tots els membres de la comunitat universitària. És aquest un bon moment, és la meua reflexió, per a estar atents i evitar un fenomen que intuïsc és freqüent en el nostre mitjà universitari (encara que no exclusiu del mateix). És la prosopagnosia funcional. És a dir, es conserva intacta la capacitat de reconèixer rostres però, per un estrany, complex i així que conegut fenomen, es practica una eixida inhibitòria que fa que els estudiants tinguen una faça comuna, desdibuixada. La realitat ens diu que no hi ha una cara igual a una altra, com no hi ha un ésser humà igual a un altre, per molt que exhibim nombroses semblances. No obstant això, vam afrontar el curs amb un grup de rostres, de vegades desconeguts, de vegades familiars, que acudeixen a l'aula, al laboratori de pràctiques, al seminari… sense rostres individualitzats. Són rostres anònims (quina contradicció). Esperem que la nostra prosopagnosia funcional siga transitòria, es produïsca un desbloquege i comencem a interpretar les cares dels estudiants, a descobrir les seues peculiaritats i necessitats, a interessar-nos pel seu desenvolupament intel·lectual, a estimular les seues capacitats d'aprenentatge, estudi, esforç i motivació. Al seu torn, també seria convenient que el desbloquege ens permetera reconèixer els rostres dels companys amb qui col·laborem en el treball. Reconèixer, interpretar i identificar als altres i a nosaltres mateixos són processos complexos que integren moltes capacitats del cervell. És, doncs, convenient tenir consciència de les mateixes i posar-les al servei d'un acompliment laboral ric i efectiu. Considerar als altres i a nosaltres és una activitat molt humana. Des d'aquestes línies desig a tota la comunitat universitària un profitós curs 2012-2013, ple de trobades saludables i fructífers."

21 de maig 2012

Comunicado de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social – SIPS

El Consejo Ejecutivo de la sociedad científica “Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social” (SIPS), de la que forman parte profesores/as e investigadores/as de más de 50 Universidades españolas, portuguesas y latinoamericanas, MANIFIESTA:
Su rechazo al Real Decreto Ley 14/2012 de 20 de abril de “medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo” por considerar que lesiona gravemente el quehacer educativo y social en nuestro país, limitando o dificultando los derechos de la ciudadanía a una educación que garanticen su desarrollo integral a lo largo de toda la vida de las personas, desde la infancia hasta la vejez. Medidas que lesionan la calidad de la educación, dentro y fuera del sistema escolar, agrandando las condiciones de exclusión y vulnerabilidad que padecen millones de personas en nuestras comunidades, así como cientos de colectivos, instituciones, entidades cívicas, etc. que al amparo de la iniciativa pública y a favor del bien común, realizan su labor procurando una sociedad más justa y equitativa.
Un conjunto de circunstancias que lamentamos especialmente como profesores e investigadores universitarios, por todo lo que estas medidas suponen de deterioro en nuestra labor científica y académica, cuestionando la inequívoca vocación de servicio público que nos anima formando a nuestros/as estudiantes, contribuyendo a su profesionalización e inserción laboral en diversos contextos institucionales y sociales. Denunciamos el quebranto –puede que irreparable durante décadas– que estas medidas tendrán en los servicios educativos, sociales y culturales, en los sistemas de protección y bienestar social, en la formación y en la investigación… justo cuando sus contribuciones, en un escenario de crisis financiera alimentada por la voracidad de los “mercados”, son más necesarias que nunca para desarrollarnos individual y socialmente.
Su adhesión a los comunicados y posicionamientos de rechazo que han ido ha difundiendo las Universidades a las que pertenecemos, así como un amplio conjunto de entidades, colectivos, asociaciones, etc. que representan a los profesionales de la Pedagogía Social, la Educación Social, el Trabajo Social, etc. 18 de mayo de 2012

18 de maig 2012

Retirada del Reial decret-llei 14/2012

El Claustre de la Universitat Jaume I, reunit en sessió extraordinària el 18 de maig de 2012 per tal d’estudiar el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, “de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo”, i adoptar un posicionament al respecte, ha aprovat per unanimitat el següent comunicat.

  1. El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al sistema educatiu públic de tot el període democràtic; un sistema que està sent solidari amb l’extraordinària situació econòmica que viu el país, havent assumit ja retallades en sous i recursos, tot i que l’estudiantat, el professorat i el personal d’administració i serveis no són responsables ni directa ni indirectament de la crisi. Aquest RDl agreuja els efectes negatius sobre l’economia i les condicions laborals dels treballadors públics que ja suposaven l’anterior Decret-llei 1/2012 de la Generalitat Valenciana i el Reial decret-llei 20/2011 del Govern central. Des de fa molts anys, els treballadors d’aquest sector han lluitat per aconseguir una educació pública, gratuïta i de qualitat que, amb aquesta norma, es pretén desmantellar. El Claustre de l’UJI vol mostrar la seua solidaritat amb l’ensenyament públic de primària i secundària i donar tot el suport als seus treballadors i treballadores, i també a les famílies de l’alumnat.
  2. El Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu de tot el període democràtic al sistema universitari públic. La pujada injusta de les taxes universitàries, els mecanismes arbitraris imposats per valorar la dedicació docent i investigadora del PDI, i l’atemptat intolerable a aspectes fonamentals de l’autonomia universitària, un dret reconegut a l’article 27 de la Constitució Espanyola i que es vulnera per un Reial decret-llei que no ha estat ni dialogat ni negociat amb les universitats públiques. Amb aquestes mesures, un segment molt important de l’estudiantat no podrà accedir als estudis superiors, i altres els hauran d’abandonar per no poder pagar les taxes. A més, la implantació de l’Espai europeu d’educació superior quedarà greument afectada per l’augment de la grandària dels grups (ratio professor/estudiant) i perquè el professorat, que ha estat fent un gran esforç d’adaptació metodològica i curricular, haurà d’incrementar ara la seua dedicació amb la consegüent pèrdua dels principals valors propugnats pel sistema europeu d’educació superior.
  3. L’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 comporta l’atac més greu al projecte de la Universitat Jaume I des del seu naixement. Un dels objectius fundacionals de l’UJI va ser donar un servei d’educació superior de qualitat a Castelló i les seues comarques. En aquests anys, l’UJI s’ha consolidat com una universitat de referència, amb una oferta de graus i màsters de primer nivell que ha permès la internacionalització de la nostra universitat. A més, l’UJI ha tingut un gran impacte econòmic i social a Castelló, generant riquesa, empleament qualificat i un nou focus cultural. Ara, amb la pujada de taxes i la revisió (disminució) anunciada del mapa de títols oficials, un segment important d’estudiants no podrà matricular-se o ho haurà de fer en altres estudis que els que havia considerat, perquè un percentatge significatiu d’estudis oficials de l’UJI corren un seriós perill de desaparèixer. A tot açò cal afegir la possibilitat que obre el RDl a fusions d’universitats, el qual constitueix una amenaça evident per a les més menudes, com ara l’UJI, i que ens faria retrocedir a la situació que es va superar fa 21 anys amb l’esforç de tota la societat civil i la conversió del CUC en la universitat que tan beneficiosa ha resultat per al nostre territori.

En definitiva, el Claustre de l’UJI vol alertar la societat del retrocés que comporta l’aplicació del Reial decret-llei 14/2012 i de la pèrdua de drets i d’oportunitats, tan necessaris en aquests moments, que pot implicar per als ciutadans de Castelló i les seues comarques. Per tot açò, el Claustre de l’UJI exigeix al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports la seua retirada. Així mateix vol donar el seu suport a totes les accions de legítima reivindicació que, de forma pacífica i conforme a la legalitat vigent, organitzen diferents col·lectius contra l’esmentat RDl.

Carta de la FCHS de la UJI al Claustre

La Facultat de Ciències Humanes i Socials, a través de l’acord pres en Junta Permanent el dia 16 de maig de 2012, vol manifestar en aquest claustre extraordinari el rebuig al RD 14/2012 de 20 d’abril, suposadament sobre mesures urgents de racionalització de les despeses públiques en l’àmbit educatiu.
Al llarg d’aquestes últims mesos, escoles, instituts i finalment universitats, hem començat a patir les retallades de les diverses administracions que ens governen. L’educació, i també la sanitat, no som la causa de la situació econòmica en què es troba ni la Generalitat Valenciana ni l’Estat espanyol però sembla que, certament, som la solució per a compensar tants anys de malbaratament de recursos públics.
Sabem que, des del Consell de Direcció, des d’alguns departaments i també per part d’alguns membres del professorat, PAS i estudiantat, s’ha fet una denúncia explícita del que suposa de veritat, aquest decret: que no es tracta de racionalitzar la despesa pública, sinó que es tracta de reduir‐la de forma dràstica i reorientar‐ne l’estalvi cap a altres àmbits; que no es tracta de rendibilitzar el treball del professorat, sinó que es tracta de rebaixar la qualitat de la dedicació del professorat, de desprestigiar‐lo per poder justificar l’abaratiment dels costos de mà d’obra; que no es tracta de potenciar la qualitat de la docència i reduir el fracàs acadèmic, sinó que es tracta de fer una selecció no–natural de l’accés i progrés de l’estudiantat en el sistema educatiu. Ho sabem.
Però, des de la FCHS, entenem que amb això no hi ha prou i els encoratgem i els donem suport en totes aquelles iniciatives que tinguen a bé realizar en defensa de la res publica. Per això, reclamem d’aquest Claustre un posicionament més ferm, una major visibilització de la nostra protesta portes endins i, especialment, portes enfora: la gent de Castelló i comarques ha de sentir dia sí i dia també com afectarà a les seues famílies l’augment de les taxes, que la reducció de professorat té una incidència directa en la qualitat de la docència que reben els seus fills, que mentre a l’UJI se li nega el finançament que necessita, els altres centres universitaris de la ciutat, siguen virtuals públics amb col∙laboració privada o reals privats, viuen moments d’expansió; que l’eliminació de graus i màsters i la reorganització dels centres universitaris públics posa en perill la mateixa existència d’aquest campus del Riu Sec.
L’UJI va ser fruit d’un projecte col∙lectiu que va aconseguir il∙lusionar i comprometre tots els sectors polítics, econòmics, culturals i acadèmics de les nostres contrades; un projecte desitjat per la ciutadania. I al llarg d’aquests vint anys i escaig, l’UJI ha donat proves fefaents del seu compromís per una docència i una investigació de qualitat. Des de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, centre que acull en el present l’herència dels que van ser els primers estudis d’Educació Superior amb què va comptar Castelló, els estudis de Magisteri, diem No al decret.
I, per al futur, com diu la campanya que hem encetat al nostre centre: Volem una universitat pública, de qualitat, crítica i activa.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts