Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

10 de maig 2009

Declaració de Lisboa XIX Conferència Iberoamericana d'Educació

Les Ministres i els Ministres d'Educació d'Iberoamèrica, reunits en la XIX Conferència Iberoamericana d'Educació, en el marc de la XIX Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern que tindrà lloc durant els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2009, l'eix temàtic del qual és la Innovació i el Coneixement".

Han considerat
1. Que la innovació i el coneixement, tant en la seua producció com en la seua aplicació a tots els àmbits de la vida de les nostres societats, representen un factor decisiu per a elevar els índexs del desenvolupament humà com condició per a assolir la justícia social.
2. Que els canvis econòmics i socials que s'estan produint provoquen una transformació cultural a la qual han de plantar cara els sistemes educatius.
3. Que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) han transformat l'enfocament de l'educació quant a la generació i transmissió del coneixement i plantegen desafiaments de tipus ètics que han de ser orientats per principis d'equitat, solidaritat i respecte a la diversitat.
4. Que en una situació de crisi econòmica, com la que en aquests moments pateixen el conjunt de les nacions, l'aposta per la innovació i l'educació, amb l'ús generalitzat de les TICs, és una via inexcusable per a millorar la situació de la nostra regió. Tot això, amb el propòsit de produir nous coneixements acords amb les necessitats, particularitats i aspiracions dels nostres pobles, així com per al seu més generalitzada aplicació.
5. Que la celebració dels bicentenaris de les independències de la majoria (molts) dels països iberoamericans, que s'iniciarà a partir del present any, constitueix una oportunitat única per a assolir majors nivells de cohesió i desenvolupament de la comunitat iberoamericana de nacions a través de l'educació.
6. Que els avanços constatats en la concreció dels Programes coordinats per la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI), i si escau el Consell Universitari Iberoamericà (CUI) acordats en els Cims Iberoamericans de Caps d'Estat i de Govern, com són el Pla Iberoamericà d'Alfabetització i Educació Bàsica de Joves i Adults (PIA), l'Espai Iberoamericà del Coneixement (EIC), amb el Programa "Pablo Neruda", així com altres accions de millora de l'educació i de la formació professional -com RELPE i ATEI-, demostren la validesa i importància de l'esforç compartit i solidari que suposa la cooperació iberoamericana.
7. Que la proposta "Metes educatives 2021: l'educació que volem per a la generació dels bicentenaris" constitueix una oportunitat històrica i un repte estratègic per a donar l'impuls definitiu que requereix l'educació en cadascun dels nostres països, com ho demostra el suport rebut de la XVIII Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern.
D'acord amb això es va acordar:
1. Promoure la innovació i coneixement com factors estratègics fonamentals en les polítiques educatives per a la generació:
a) de nous coneixements,
b) majors nivells de desenvolupament humà,
c) benestar social,
d) desenvolupament sostenible,
e) desenvolupament d'aprenentatges significatius,
f) increment d'oportunitats per a l'accés de totes i tots a l'educació i al coneixement.
2. Reafirmar que és ineludible que les polítiques educatives públiques que han de promoure i portar a terme els nostres Estats amb la col·laboració dels diferents actors socials incorporen la visió estratègica que aporta la innovació científica i tecnològica i les grans possibilitats que genera l'ús de les noves tecnologies en l'educació.
3. Impulsar estratègies encaminades a universalitzar l'accés a les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) i el desenvolupament de continguts digitals, entre uns altres, a través de programes d'alfabetització digital i tecnològica per a promoure l'apropiació social del coneixement.
4. Comprometre'ns a enfrontar l'actual situació de crisi econòmica mundial amb un redoblat esforç a través de l'educació, la ciència i la innovació. Generant mecanismes per a protegir, mantenir i incrementar els pressupostos d'educació de cada país; convertint amb això aquesta circumstància en una oportunitat per a l'assoliment de majors nivells de cohesió i desenvolupament de la nostra regió.
5. Donar suport que una educació de qualitat s'oferisca amb la major gratuïtat possible, d'acord amb les polítiques públiques de cada país.
6. Enfortir la formació del personal docent, especialment en matèria de TICs i incorporar-les en els processos educatius dels nostres països en tots els seus nivells.
7. Estimular les vocacions primerenques dels xiquets, xiquetes i joves en l'àmbit de la ciència i la tecnologia, amb l'objectiu de garantir la formació i transició de noves generacions d'investigadors i científics.
8. Considerar el coneixement com un bé públic promovent la seua apropiació social com baula per a la construcció de processos d'innovació social i educativa, amb la intenció d'arribar a el desenvolupament sostenible i integral dels nostres pobles. 9. Donar suport el treball que la SEGIB i l'OEI estan portant a terme en la coordinació i implementació del PIA, com Programa "Cumbre", així com juntament amb el CUIB en el programa iberoamericà de mobilitat "Pablo Neruda", que la seua ràpida engegada valorem de manera positiva. Reiterar la importància de la universalització de l'alfabetització, reconeixent la diversitat de programes i mètodes existents en la regió.
10. Promoure la col·laboració dels sistemes nacionals d'avaluació i acreditació de la qualitat de l'educació superior de la regió a fi d'afavorir l'establiment de mecanismes àgils de reconeixement mutu de períodes d'estudi, títols i diplomes.
11. Animar a la OEI a estendre els programes i projectes que està portant a terme per a la millora de la qualitat de l'educació i de la formació tècnic professional, i a consolidar el Centre d'Alts Estudis Universitari Iberoamericà, les Comissions Assessores d'Experts Iberoamericans i els Instituts per al Desenvolupament i la Innovació Educativa.
12. Aprovar les metes educatives generals presentades per l'OEI per a portar a terme la proposta "Metes educatives 2021: l'educació que volem per a la generació dels bicentenaris":
Reforçar i ampliar la participació de la societat en l'acció educadora.
Incrementar les oportunitats i l'atenció educativa a la diversitat de necessitats de l'alumnat.
Augmentar l'oferta d'educació inicial i potenciar el seu caràcter educatiu. Universalizar l'educació primària i la secundària bàsica i millorar la seua qualitat.
Oferir un currículum significatiu que assegure l'adquisició de les competències bàsiques per al desenvolupament personal i l'exercici de la ciutadania democràtica.
Incrementar la participació dels joves en l'educació secundària superior, en la tècnic professional i en la universitària.
Afavorir la connexió entre l'educació i l'ocupació a través de l'educació tècnic professional.
Oferir a totes les persones oportunitats d'educació al llarg de tota la vida. Enfortir la professió docent.
Ampliar l'espai iberoamericà del coneixement i enfortir la investigació científica.
Invertir més i invertir millor en educació.
Totes elles representen fidelment el nostre compromís de futur per a cohesionar les nostres societats entorn d'objectius de justícia i democràcia.
13. Impulsar el procés de debat del projecte perquè conte amb la més àmplia difusió i participació, tant en entitats governamentals com no governamentals, i amb això assolir el major nivell de consens, compromís i apropiació col·lectiva.
14. Encarregar a l'OEI el desenvolupament d'aquesta proposta amb la concreció dels seus objectius, metes, indicadors, programes d'acció compartits i mecanismes de seguiment i avaluació, que seran presentats en la Conferència Iberoamericana de Ministres i Ministres d'Educació a celebrar-se en la República Argentina al setembre de 2010.
15. Requerir a l'OEI que a partir de l'estudi dels costos realitzat en 2009, avanç en la definició d'un fons de cooperació solidari.
16. Encarregar a l'OEI que en conjunt amb els estats membres identifiquen almenys cinc metes prioritàries, els seus indicadors i nivells de consecució respectius que podran ser instrumentats pels països.
17. Donar suport la proposta presentada per l'OEI sobre un programa educatiu per a la primera infància de 0 a 5 anys i sol·licitar el seu desenvolupar per a afavorir l'equitat i els aprenentatges oportuns, significatius, prioritzant aquells xiquets i xiquetes amb majors manques i necessitats envers això anticipar i donar compliment als objectius previstos en aquesta matèria en la proposta Metes 2021.
18. Aprovar la realització del Congrés Iberoamericà d'Educació en Argentina en l'any 2010, en coincidència amb la XX Conferència Iberoamericana de Ministres d'educació
19. Elevar a la XIX Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern la proposta aprovada de Metes Educatives 2021 així com avançar en la definició del fons de cooperació solidari, encarregant a la SEGIB juntament amb l'OEI, el desenvolupament d'ambdues iniciatives per a ser presentat al XX Cim Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern.
19. Agrair, finalment, la càlida acollida, cortesia i eficaç organització brindades pel ministeri d'Educació de la República de Portugal i per l'OEI, que han contribuït decisivament als èxits d'aquesta Conferència i a la cooperació educativa iberoamericana.
Portugal, Lisboa, 20 d'abril de 2009.

09 de setembre 2008

El MEPSID en YouTube

El Ministeri d'Educació, Política Social i Esport de l'Estat Espanyol crea un canal en You Tube

Amb el Canal Mepsyd, aquest Ministeri, que en principi compta amb tres seccions: Educació, Política Social i Esport, s'incorpora a la Societat de la Informció.

Ara per ara n'hi ha poca cosa però l'objectiu del govern és incorporar nous. Concretament en l'apartat d'Educació n'hi ha 4 vídeos, dos sobre la campanya de FP i altres dos, com no, sobre un curs de castellà. Confiem que, en un temps no massa llunyà en el temps es puguen incorporar la resta de llengües de l'Estat.


05 d’agost 2008

Education for citizenship

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, amb el vot favorable dels seus 7 magistrats, li diu NO al govern de Camps per considerar que ha hagut una invasió de competències de l'Estat per part de la Generalitat.
Com ja sabem el govern valencià es proposa impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania en anglès; i com alternativa l'alumnat podia fer un simple treball escolar, també en anglès, en lloc d'assistir a classe.
Lluny de qualsevol aspecte pedagògic, que són els que han de primar sempre en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la Conselleria d'educació, contrària a incloure el curriculum en particular i l'assignatura en general que marca la LOE imposava els seus propis criteris de base estrictament polític i posava pals a les rodes en el desenvolupament normal de l'Educació per a la Ciutadania.
Recorreguda aquesta descafeinada bestiesa, molt ben organitzada, cal reconeixer-lo, els magistrats s'han pronunciat suspenent de manera cautelar l'anomenada opció b, que permetia als i a les alumnes aprovar l'assignatura amb la redacció d'un treball per trimestre, el tema del qual triarien les famílies.
Alhora, la sentència, també afecta a l'avaluació, en un idioma no oficial, que el Govern valencià havia associat a la matèria en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Però lluny d'allò que el bon seny dictamina i que seria la retirada del projecte per part del conseller d'Educació, Font de Mora, aquest valora "molt positivament" l'acte del TSJ, assegurant que no veta que les classes puguen ser impartides en anglès.
Aquesta negativa podria suposar per a l'alumnat, si el TSJ prohibeix definitivament l'opció b, el suspens en l'assignatura i per tant la no obtenció del títol de Graduat en ESO.
Mentre que els sindicats van celebrar que s'haja frenat "l'atropellament a la dignitat del professorat", la Confederació Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) valenciana, amenaça, davant la sentènia amb l'objecció de consciència.

27 de juliol 2008

Les noves tecnologies i l'educació

Sens dubte les «noves tecnologies» han entrat amb força en les nostres vides, essent l'ensenyament un dels camps on aquestes tenen majors possibilitats de desenvolupament
Tant és així que les administracions públiques estan assumint la responsabilitat de l'alfabetització digital de la població, posant-la a l'altura de qualsevol matèria instrumental, com la lecto-escriptura; només ens cal, per a comprovar-ho, rellegir l'actual llei reguladora del nostre Sistema Educatiu: la LOE, i la resta de legislació que la desenvolupen.
Però la realitat ens desvetlla que la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació no universitària, al menys a l'estat espanyol, avança a ritme desigual en cada comunitat autònoma. En un extrem situem Extremadura amb un terme mitjà de 2,6 alumnes per ordinador i amb una inversió per al curs 2.008-2009 de 3,9 milions d'euros amb la fi que els 68.000 estudiants de secundària dels centres públics puguen aconseguir en 5 anys una pantalla, un teclat i un ratolí per alumne. A l'altre extrem el País Valencià, on malauradament l'educació no és un dels objectius prioritaris del govern, ens trobem amb quantitats força inferiors, aproximadament uns 14 alumnes per ordinador per terme mig, només superat per les Illes Balears on la xifra es troba en el 14,2. La mitjana de l'Estat la situem en 9,3 alumnes per ordinador, 8,3 en els centres públics i 13 en els privats.
A la resta del món destaquen Liechtenstein, Estats Units, Australia, Corea del Sud, Hongria, Nova Zelanda, Regne Unit, Hong Kong, Àustria o Canadà on n'hi ha com a mínim 3 ordinadors per cada 10 alumnes.
Així observem que l'ús de les noves tecnologies està repartit d'una manera molt desigual.
Si agafem com a referència l'ús d'Internet, ideat per DARPA -Advanced Research Projects Agency- del Departament de Defensa nord-americà per a evitar que els russos pogueren destruir les seues comunicacions en cas d’una guerra nuclear, per això està formada per milers de xarxes informàtiques autònomes)
, un «mitjà de comunicació múltiple», en contraposició al «mitjà de comunicació de masses» (model que es caracteritzava perquè un/a emissor/a es dirigia a una gran multitud de persones receptores), amb el qual es pot accedir a fons documentals mundials de manera instantània i per tot el món, amb un cost mínim, ens trobem, amb les dades més actualitzades però que queden ja desfasades en el moment de fer la transcripció, amb un total de 1.407.724.920 d'usuaris i usuàries.
Un mitjà de informació i comunicació amb el qual persones de tot el món pot transmetre i difondre informació de manera instantània («Wiquipèdia» seria un bon exemple, i en el camp de les ciències el «Gene Wiki« una biblioteca participativa sobre els gens humans impulsada per l'Institut de Genètica de la Fundació d'investigació Novartis en San Diego, Califòrnia, o el «WikiProteins», projecte semblant a l'anterior sobre proteïnes no inclòs en Wikipedia i que pertany a la Universitat de Rotterdam en Holanda).

Però en l’altre extrem observem com aquestes xifres identifiquen una clara fractura social en l’accés a eixa nova tecnologia informacional i comunicativa que donarà com a resultat una greu exclusió social.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts