18 de maig 2012

Carta de la FCHS de la UJI al Claustre

La Facultat de Ciències Humanes i Socials, a través de l’acord pres en Junta Permanent el dia 16 de maig de 2012, vol manifestar en aquest claustre extraordinari el rebuig al RD 14/2012 de 20 d’abril, suposadament sobre mesures urgents de racionalització de les despeses públiques en l’àmbit educatiu.
Al llarg d’aquestes últims mesos, escoles, instituts i finalment universitats, hem començat a patir les retallades de les diverses administracions que ens governen. L’educació, i també la sanitat, no som la causa de la situació econòmica en què es troba ni la Generalitat Valenciana ni l’Estat espanyol però sembla que, certament, som la solució per a compensar tants anys de malbaratament de recursos públics.
Sabem que, des del Consell de Direcció, des d’alguns departaments i també per part d’alguns membres del professorat, PAS i estudiantat, s’ha fet una denúncia explícita del que suposa de veritat, aquest decret: que no es tracta de racionalitzar la despesa pública, sinó que es tracta de reduir‐la de forma dràstica i reorientar‐ne l’estalvi cap a altres àmbits; que no es tracta de rendibilitzar el treball del professorat, sinó que es tracta de rebaixar la qualitat de la dedicació del professorat, de desprestigiar‐lo per poder justificar l’abaratiment dels costos de mà d’obra; que no es tracta de potenciar la qualitat de la docència i reduir el fracàs acadèmic, sinó que es tracta de fer una selecció no–natural de l’accés i progrés de l’estudiantat en el sistema educatiu. Ho sabem.
Però, des de la FCHS, entenem que amb això no hi ha prou i els encoratgem i els donem suport en totes aquelles iniciatives que tinguen a bé realizar en defensa de la res publica. Per això, reclamem d’aquest Claustre un posicionament més ferm, una major visibilització de la nostra protesta portes endins i, especialment, portes enfora: la gent de Castelló i comarques ha de sentir dia sí i dia també com afectarà a les seues famílies l’augment de les taxes, que la reducció de professorat té una incidència directa en la qualitat de la docència que reben els seus fills, que mentre a l’UJI se li nega el finançament que necessita, els altres centres universitaris de la ciutat, siguen virtuals públics amb col∙laboració privada o reals privats, viuen moments d’expansió; que l’eliminació de graus i màsters i la reorganització dels centres universitaris públics posa en perill la mateixa existència d’aquest campus del Riu Sec.
L’UJI va ser fruit d’un projecte col∙lectiu que va aconseguir il∙lusionar i comprometre tots els sectors polítics, econòmics, culturals i acadèmics de les nostres contrades; un projecte desitjat per la ciutadania. I al llarg d’aquests vint anys i escaig, l’UJI ha donat proves fefaents del seu compromís per una docència i una investigació de qualitat. Des de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, centre que acull en el present l’herència dels que van ser els primers estudis d’Educació Superior amb què va comptar Castelló, els estudis de Magisteri, diem No al decret.
I, per al futur, com diu la campanya que hem encetat al nostre centre: Volem una universitat pública, de qualitat, crítica i activa.

23 de febrer 2012

En Defensa de l´Educació Pública

El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa.
Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.
Totes i tots els sotasignants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar.
El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, front el 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateixen l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia. Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateixa retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i , especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.
Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors/es joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar.
També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap el bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.
Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.
Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.
Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.
Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.
Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.
Signants:
Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García , Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara , Isabel Piquer Gumbau , Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou, Manel Pitarch Font, Dolores Mallén Fortanet, Robert Roig Marzà, Manuela Alonso Salt, José Luis Laborda Mañez Publicat a Levante, 12/2/2012

22 de febrer 2012

Jo també soc l'enemic

Si els estudiants són considerats l'enemic jo també ho soc.
Considere lamentables les declaracions d'alguns caps de policia i de la delegada del govern de València i de la repressió i violència mostrada per la policia per a reprimir unes reivindicacions justes i reals.






25 d’agost 2011

Aprendre a aprendre

Una de les 8 competències bàsiques a la que fem referència en el procés d'ensenyament aprenentatge és la d'aprendre a aprendre. Caldria plantejar-nos quan, aquesta competència, que intervé en l'ensenyament al llarg de la vida de la persona, es pot començar a treballar, es a dir, quan un xiquet o una xiqueta és capaç d'aplicar un coneixement adquirit a noves experiències, o quan comencen a transferir a altres àmbits els seus nous coneixements, de manera que puguen usar-los en una situació totalment diferent quan s'adquireix l'habilitat d'aplicar els coneixements adquirits en un context, a altre context distint, la qual cosa constitueix un pas molt important en el seu desenvolupament intel·lectual. Molts científicshavien suposat que l'habilitat de transferir coneixements a una situació distinta és un producte del desenvolupament intel·lectual infantil, però cap investigació havia avaluat fins ara a quina edat podia ocórrer, excepte per al cas de l'aprenentatge del llenguatge; ha estat l'equip de la psicòloga Julie Hupp de la Universitat Estatal de Ohio (campus de Newark, un dels campus que inclou la Universitat junt a Lima, Mansfield, Marion, i Wooster, en una sèrie d'experiments, la que ha constatat que als menuts de 8 mesos d'edat els resultava molt difícil emprar els coneixements recién adquirits si havien de fer-lo sota unes circumstàncies diferents a les de l'aprenentatge. En canvi, els de 16 mesos d'edat sí podien fer-lo.

19 de juny 2011

Nova normativa d'oposicions

Enguany expira la normativa transitòria d'accés a la funció pública docent En aquest sentit estem escoltant, fa un temps, declaracions del Ministeri d'Educació, i, avui mateix de Rubalcaba
, indicant per on poden anar les directrius i que ja en la XXV Setmana Monogràfica de l'Educació organitzada per la Fundació Santillana.
L'esborrany del reial decret presentat pel Ministeri d'Educació als sindicats per a les aportacions pertinents consta de 3 fases: oposició, concurs i pràctiques.
És ben cert que l'actual normativa, transitòria, introduïa escassos canvis i, realment, no respectava les bases establerts a la Disposició Transitòria 17ª de la nova Llei Educativa (LOE), entre elles, no s'exigia la Fase de Pràctiques de la que parla aquesta transitòria. Precisament aquesta podria ser una de les novetats del futur Real Decret nou, una fase de pràctiques, semblant al MIR de l'accés a salud, d'un curs complert i que decidirà per a la consecució de la plaça, després d'aprovar els exàmens de l'oposició, que no sembla tenir massa diferència amb l'actual.
Després de les pràctiques n'hi haurà un nou examen davant un tribunal composat pel Consell Escolar, la inspecció educativa ... que qualificarà l'activitat en l'aula.
Actualment l'alumnat al llarg dels seus estudis ja passa per una fase de pràctiques per a titular-se com a futur docent, que està enfocada, no a l'adquisició de la plaça sinó de la titulació corresponent.



Per a fer un estudi comparatiu amb allò que es fa en altres països podeu llegir el document: INGRESO EN LA FUNCIÓN PÚBLICA EN ALGUNOS PAÍSES EUROPEOS.

21 de desembre 2010

Crear avui les escoles de demà

Pot ser siga "REDES" un dels programes de divulgació amb més qualitat que ens ofereix avui la tv. Està conduit per Eduard Punset i es basa en l'entrevista a un personatge relacionat amb algú tema científic d'actualitat.

Aquest proppassat diumenge l'entrevistat ha estat: Richard Gerver, educador i assessor de sistemes educatius: "Els nens d'avui són probablement la generació més sofisticada que mai no haja existit".


El programa ens dóna una visió de l'educació del futur en la qual es manifesta la distància enorme que n'hi ha entre les dues generacions, per una banda uns adults que continuen aplicant una educació anquilosada, basada en la pressió dels resultats acadèmics i a les agendes polítiques, d'una altra uns xiquets i unes xiquetes que s'ajuden de les noves tecnologies a l'hora de fer els deures.

Richard Gerver, considera important retornar la passió per l'ensenyament al professorat i el plaer de l'aprenentatge als alumnes, "encara que açò no serà possible fins que els joves expressen el que esperen del món i l'educació els ajude a trobar el seu lloc en la societat".

Important: Espereu que passen els 20s de la propaganda.

07 de desembre 2010

Resultats de l'informe PISA 2009

Avui s'ha donat a conèixer l'informe PISA 2009 (Programme for International Student Assessment).

Aquest és un projecte internacional de l'OCDE que avalua, cada 3 anys, el rendiment de l'alumnat de 15 anys en Lectura, Matemàtiques i Ciències. Els països participants han anat en augment, des de 32 en 2.000, 43 en 2.003, 60 en 2.006, fins a 65 en 2.009, dels quals 30 pertanyen a l'OCDE. En aquesta ocasió s'inicia el cicle centrant-se en la competència lectora.
Pel que fa a les autonomies que han participat en aquesta ocasió han estat: Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó, Catalunya, Galícia, La Rioja, Múrcia, Navarra, País Basc, Balears, Canàries, i Madrid, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (són precisament aquestes 5 darreres les incorporades en aquesta fase de 2.009).

En aquest cas l'estat espanyol, l'informe manifesta que, malgrat la recuperació de 20 punts de l'informe de 2006, continua, amb els seus 481 punts, per sota de del terme mitjà de 493 punts en lectura, de l'OCDE, i 12 punts menys de l'informe 2.000, així mateix centrat en la lectura. Per autonomies serien Catalunya, Madrid, Castella-Lleó les que han obtingut els millors resultats i, per contra, Andalusia, Balears i Canàries, amb Ceuta i Melilla, estarien per sota de la mitja espanyola.
Només el 3% de l'alumnat estaria en els nivells més alts i el 20% en els nivells més baixos.
D'altra banda cal destacar el baix rendiment escolar i la repetició que arriba al 36% de l'alumnat de 15 anys que va fer l'examen (la prova la fa l'alumnat de 15 anys independentment del curs on es troben), un del percentatges més alts de l'OCDE.
Continua essent Finlàndia el país que destaca, on només n'hi ha un 5% de repetidors i repetidores.
Els resultats en ciències i matemàtiques també han estat semblants als d'anys anteriors. L'alumnat espanyol millora en tres punts els 480 que es van arribar en 2006 -però encara inferiors als 485 de l'any 2003- i en ciències igualen la puntuació de fa quatre anys (488, enfront dels 487 de fa set anys). A més no arriben a la mitja de l'OCDE (496 en matemàtiques i 501 en ciències). Les xiques són superiors al xics en comprensió lectora i inferiors en matemàtiques.
En les tres categories els països que arriben a millor puntuació són Coreja del Sud i Finlàndia, encara que la ciutat xinesa de Shanghai és la qual millors notes obté.
L'informe del ministeri d'Educació és molt més optimista que allò que ens diu la realitat.
El pròxim 2012, l'anàlisi se centrarà en les destreses i coneixements dels alumnes de 15 anys en matemàtiques.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts