26 de gener 2013

La desmotivació escolar

Font de la foto
Llegia avui mateix, i per pura casualitat, el bloc d'Ana Basterra Cossío,assessora d'un centre de Biscaia, trobant-me, de manera grata, amb un post que m'ha endinsat en la reflexió: "La veu d'un alumne" En aquest ens parla de la desmotivació escolar, i apunta una sèrie d'accions amb les quals podem, al menys, intentar excarcerar l'alumnat contra eixa lacra que tenalla en massa ocasions la docència i que arriba a frustrar-nos, potser per centrar-nos massa en els resultats.  Ens anima Basterra a seguir els seus consell que reproduesc a manera de mapa: 
Font: Ana Basterra. Disseny: M.Collado
Acompanya un vídeo de la sèrie "Xarxes" d'Eduard Punset que complementa força bé el perquè d'aquests consells:

 

02 de gener 2013

Blocs interessants

El Bloc és una de les eines més utilitzades en educació.  
Moltes i molts són, som, els/les docents/es que l'utilitzem. Fer un llistat d'aquells més rellevants, els més impactants, els més útils ... seria impossible.


Quina és la preferència o l'aspecte, o allò que atrau la nostra atenció en un bloc?
No n'hi ha una resposta única; cadascú estarà mogut pels seus propis interessos.
Si visualitzem, posem per cas, XARXATIC, l'autor ha intentat respondre a aquesta qüestió i ha fet un post en eixe sentit: "25 blogs a seguir este 2013", i ens invita a visitar-les. 
Són aquests els blocs més interessants per als/a les docents? Evidentment que no. Jo hauria llevat alguns i posat uns altres. De ben segur que el lector, la lectora d'aquest post hauria citat uns altres.  Provem-ho. Quin són els dos o tres blocs que escolliries? Encara que ens centrem en l'àrea educativa eixirà un llistat molt llarg (pots ingressar els teus en els comentaris).
Serien millor que els citats en xarxatic? No. La realitat és que a la xarxa n'hi ha molt on cercar i trobar, però cal seleccionar, cal destriar entre allò que ens sembla bo i allò que, al nostre parer, no ho és.

05 d’octubre 2012

Dia Mundial dels/de les docents

Avui dia 5 d'octubre, la UNESCO celebra conjuntament amb els seus associats, l'Organització Internacional del Treball (OIT), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i la Internacional de l'Educació (EI)"El dia Mundial dels i de les DOCENTS" Sí, així amb majúscules. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, afirma en aquest dia que: "L'educació és essencial per a arribar a la dignitat individual i és també un motor del desenvolupament sostenible. Els docents ocupen un lloc central en aquesta concepció".

Malgrat tots els esforços del govern actual per donar una visió ben bé distinta, aquest és un axioma totalment cert i el govern ho ha de tenir com a seu. S'ha d'adonar que l'educació no és una despesa, sinó una inversió. I per tant han de retornar la dignitat a un dels protagonistes d'aquesta: la i el DOCENT. Sí, en majúscules.
Malgrat les greus retallades educatives, el menyspreu polític a l'educació, elles, ells estan ací.
Al menys digueu-los "G R À C I E S"



23 de setembre 2012

Un curs nou a la Universitat

Comencem un curs nou, diferent. Avui he llegit un article de Francisco David Rodríguez, científic del Departament de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat de Salamanca.
L'article invita a la reflexió, precisament en aquest principi de curs sobre la prosopagnòsia que patim els docents al principi de curs. L'adjunte íntegre pel seu interés.  
"Els malalts que pateixen prosopagnòsia no són capaços de reconèixer el rostre d'un individu al que miren. No poden interpretar gestos i expressions emocionals (encara que situen una piga, o un ull, o una orella). Miren i veuen però no comprenen de forma integrada; ni tan sols són capaces de percebre el seu propi rostre reflectit en un espill com una entitat completa –solament perceben les parts, que no guarden relació coordinada i integrada per a configurar un tot complex–. Els pacients conserven l'agudesa visual, veuen amb absoluta normalitat (color, contrast, moviment, profunditat del camp visual…. L'alteració de la visió pot referir-se també a objectes i animals (per exemple, malaptesa per a identificar una flor l'essència sol de la qual és agafada a l'olorar l'aroma que desprèn). Les causes d'aquesta rara afecció són variades (traumatismos, accidents cervell-vasculares, tumors, alteracions metabólicas…) i el lloc anatòmic del daltabaix és una menuda regió del cervell situada en la frontera dels lòbuls occipital i temporal. Qui pateix aquesta afecció aprèn, amb el temps, a reconèixer a les persones utilitzant recursos que depenen de la integritat funcional d'altres regions del cervell (so de la veu, tacte, olor d'un perfum, moviments genuïns del cos, etc.). Com en tot aprenentatge es requereix paciència, esforç, tenacitat. El neuròleg Oliver Sacks descriu un cas de prosopagnosia en el seu llibre: L'home que va confondre a la seua dona amb un barret. Comencem un nou curs en la Universitat. Els començaments vénen acompanyats d'expectatives, somnis, plans, intencions…, per part de tots els membres de la comunitat universitària. És aquest un bon moment, és la meua reflexió, per a estar atents i evitar un fenomen que intuïsc és freqüent en el nostre mitjà universitari (encara que no exclusiu del mateix). És la prosopagnosia funcional. És a dir, es conserva intacta la capacitat de reconèixer rostres però, per un estrany, complex i així que conegut fenomen, es practica una eixida inhibitòria que fa que els estudiants tinguen una faça comuna, desdibuixada. La realitat ens diu que no hi ha una cara igual a una altra, com no hi ha un ésser humà igual a un altre, per molt que exhibim nombroses semblances. No obstant això, vam afrontar el curs amb un grup de rostres, de vegades desconeguts, de vegades familiars, que acudeixen a l'aula, al laboratori de pràctiques, al seminari… sense rostres individualitzats. Són rostres anònims (quina contradicció). Esperem que la nostra prosopagnosia funcional siga transitòria, es produïsca un desbloquege i comencem a interpretar les cares dels estudiants, a descobrir les seues peculiaritats i necessitats, a interessar-nos pel seu desenvolupament intel·lectual, a estimular les seues capacitats d'aprenentatge, estudi, esforç i motivació. Al seu torn, també seria convenient que el desbloquege ens permetera reconèixer els rostres dels companys amb qui col·laborem en el treball. Reconèixer, interpretar i identificar als altres i a nosaltres mateixos són processos complexos que integren moltes capacitats del cervell. És, doncs, convenient tenir consciència de les mateixes i posar-les al servei d'un acompliment laboral ric i efectiu. Considerar als altres i a nosaltres és una activitat molt humana. Des d'aquestes línies desig a tota la comunitat universitària un profitós curs 2012-2013, ple de trobades saludables i fructífers."

20 de setembre 2012

El procés d’intervenció docent professional

El títol d'aquest post correspon a un article de la revista de Psicopedagogia Educat, una publicació bimensual dirigida principalment a docents d'educació infantil, primària i secundària, i altres professionals del desenvolupament infantil i juvenil. Educat s'edita amb la col·laboració de professionals afins als àmbits de la psicopedagogia, psicologia, logopèdia, educació...  
L'objectiu d'"Educat" és donar recursos als i a les docents i altres professionals amb articles d'interès actual dins l’àmbit educatiu, nous recursos per a la investigació, interessants entrevistes a professionals o formació específica per al professorat. 
En aquest article, publicat el passat 24 de maig de 2012, "El procés d'intervenció docent professional", de Mario González Jorge, Professor de la Universitat Rovira i Virgili i Director de l’escola Remolins de Tortosa,  ens manifesta que la intervenció del treballador/a de l'ensenyament ha de poder estar a la mateixa alçada i ha de tenir un reconeixement similar al que s’atribueix als especialistes de la psicologia, la pedagogia, la psicopedagogia, el treball social, etc., amb els quals els docents comparteixen objectius. 
Especialment, s’ha de poder passar d’un plantejament teòric que és ambiciós a una proposta pràctica que siga eficient i que permeta la proporció adequada entre les quatre fases d’aquest procés: 
  • diagnosi, 
  • programació, 
  • implementació i 
  • avaluació. 
Això encara té molt més sentit amb la implantació dels graus universitaris d’educació infantil i d’educació primària, que equipara els plans d’estudis entre aquests professionals que intervenen de manera distinta en les mateixes institucions educatives.
Tant la formació inicial com la formació permanent del professorat han de compartir formació teòrica i activitats de tipus pràctic en contextos educatius reals, perquè el treball professional docent estiga regit pels principis de rigor, formació i experiència contrastada, i en cap cas pot estar subjecte a interpretacions personals o de grups d’opinió.
Cal, per tant, articular un procediment d’intervenció docent professional, pràctica ja assumida i compartida pels professionals de la psicologia, la pedagogia, la sociologia, etc., mitjançant la intervenció psicopedagògica, la sociocomunitària, la familiar o la intervenció en l’entorn, entre d'altres.  Per què no, aleshores, amb els i les treballadors/es de l'educació?.

09 de juliol 2012

La programació a l'aula

Núria Alart ens explica les característiques de la Programació a l'aula amb IM i les CCBB  

Núria és una bona experta en "portfoli" però ara anem a veure la seua exposició sobre la programació a l'aula:

24 de maig 2012

Ciutadan@s per l'Educació Pública

Aquesta associació, "Ciudadan@s por la Educación Pública", reivindica el paper decisiu que aquesta ha tingut i té en la formació humana i professional de la ciutadania des del col·legi fins la Universitat, com ells/es es presenten.
Els uneix la defensa de l'Educació Pública com un bé social, aconseguit amb la dedicació de moltes altres persones de generacions anteriors.
Aquest és el primer vídeo que han editat:

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts