31 de març 2010

Set anys després es publiquen els requisits mínims

Fa ara 7 anys es feia públic el Reial decret 1537/2003, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixin ensenyaments escolars de règim general.

Aquest RD, en principi substituïa el Reial Decret 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s’establiels els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments de règim general no universitaris.
Un defecte de tràmit, la manca de consulta amb les organitzacions sindicals feia que el Tribunal Suprem l'anul·lara.
Només s'ha tardat 7 anys per a ser de nou publicat al BOE número 62 del passat dia 12/3/2010, pàgines 24831 a 24840 com a RD 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària.
Algunes persones podien pensar que aquest retard era fruit de la reflexió i reconsideració del govern per modificar o incloure alguna de les 173 esmenes promogudes pel Consell Escolar de l'Estat. Res més lluny de la realitat, el RD és més que una modificació, una readaptació del RD del 91.
I es que,realment les modificacions són ben poques, com a novetat caldria destacar l'obligació de tots els espais on es desenvolupen activitats docents, així com la biblioteca, a comptar amb accés pertinent a les TIC en "quantitat i qualitat adequada al nombre de llocs escolars.
També es pot destacar la creació d'un espai cada 8 unitats per a realitzar desdoblaments de grups i un altre per a suport pedagògic.
No s'ha modificat la indicació de les ràtios en cap nivell, de fet en la Disposició transitòria tercera diu: "Vigència del Reial decret 1004/1991, de 14 de juny: Sense perjudici del que estableix la disposició derogatòria única, el que disposen els articles 10 i 13 del Reial decret 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments de règim general no universitaris, pel que fa als requisits mínims d’instal·lacions i ràtios dels centres docents que imparteixen el primer cicle de l’educació infantil, és aplicable en tant que les administracions educatives no ho regulen en el seu àmbit de competències.
Així mateix continua sense regular-se els centres de Formació de persones Adultes, es més en la Disposició addicional primera es diu en referència als Centres que ofereixen l’educació de persones adultes que:
1. Els centres creats o autoritzats a l’empara del que disposa aquest Reial decret poden ser autoritzats per impartir els ensenyaments corresponents a persones adultes, d’acord amb els programes que s’estableixin a l’efecte, si no representa menyscabament per als ensenyaments cursats pels alumnes escolaritzats al centre, especialment quant al règim horari.
2. Els centres específics d’educació de persones adultes que imparteixin l’educació secundària obligatòria i/o el batxillerat es regeixen pel que disposa aquest Reial decret pel que fa a les instal·lacions i la titulació dels docents. Els requisits d’instal·lacions s’han d’adequar a l’organització específica dels ensenyaments d’adults.

02 de març 2010

L'Educació Inclusiva

L'Educació Inclusiva és un terme complex i amb múltiples definicions, és el marc aglutinador d’una sèrie de moviments i iniciatives que aspiren a fer efectiva la meta d’una educació de qualitat per a tots i totes i amb tots i totes.
Té a veure amb tot l’alumnat i amb els centres escolars, i per tant afecta al sistema educatiu en el seu conjunt

Echeita, 2006 destaca tres dimensions en l’àmbit de la inclusió:
- L'educació inclusiva com l'educació per a tots/es.- La UNESCO enfacita la importància de l'educació per a tots/es. Es parteix del pressuposit que existeix una necessitat real de respectar la diferència, ja siga aquesta per qüestions de gènere, ètnia, procedència, capacitat o cultura. Les diferències humanes són naturals, contribueixen a la riquesa de totes les societats i han de, per descomptat, estar reflectides en les escoles, les quals tenen l'obligació d'assegurar oportunitats de participació per a tot l'alumnat. Tots/es els/es xiquets/es haurien de ser tractats amb respecte i s'haurà d'assegurar la igualtat d'oportunitats per a poder aprendre de forma conjunta. L'educació inclusiva és una qüestió de drets humans, ja que defensa que no es pot segregar a cap persona com a conseqüència de la seua discapacitat o dificultat d'aprenentatge, gènere o pertinença a una minoria ètnica (Arnaiz, 2002).
- L'educació inclusiva com valor.- Per a Echeita «tots els membres, tant els alumnes com els adults, se sentiren acollits o membres de ple dret, valorats i importants per a la seua comunitat, on ningú, per aprendre d'una forma distinta o perquè tinguera característiques singulars d'un o altre tipus, se situara per damunt o per sota dels altres i on tots estigueren cridats a aprendre el màxim possible en relació als seus interessos, capacitats i motivacions». (Echeita, 2006). Aquesta situació, o aquest context donarien lloc a una societat més humanitzada i més democràtica ja que la inclusió es consideraria com un valor que hauria d'impregnar a tota la societat
-L'educació inclusiva com participació.- Els principals acadèmics que podríem emmarcar dins d'aquesta perspectiva són Tony Booth i Mail Ainscow (1998), per a ambdós, la inclusió seria: «El procés d'augmentar la participació dels alumnes en el currículum, en les comunitats escolars i en la cultura, alhora que es redueix la seua exclusió en els mateixos».

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts