22 de desembre 2009

Educar per a formar ciutadans

Recentment en un dels episodis del programa "REDES" es parla de l'educació: "Educar per a formar ciutadans"

Diverses qüestions ens inviten a reflexionar sobre ¿cap a on ha d'evolucionar el nostre sistema educatiu per a formar a ciutadans capaços d'afrontar els reptes d'aquest segle? Tant la ciència com la tradició contemplativa budista tenen molt a dir referent a això. Per què no unir-les perquè s'enriquisquen mútuament i aporten solucions? Això és el que van fer el passat mes a Washington D. de C., i allí va estar "Redes" per a presenciar un excel·lent debat sobre les necessitats de l'educació dels nostres fills i les nostres filles


09 d’octubre 2009

Els objectius operatius de l'era digital

Cinquanta anys després de la taxonomia de Bloom (1956), continua aquesta essent utilitzada per a establir objectius d'aprenentatge.

En el 2000, deixebles de Bloom, (Anderson i Krathwohl) la revisaren canviant l'ús de substantius per verbs de cadascuna de les categories i la seua seqüència.
No fa molt, Andrew Churches (2008), actualitzaria aquesta revisió per adaptar-la a l'era digital, alhora que completa cada categoria amb verbs i eines del món digital, tot i possibilitant les habilitats per a "recordar", "comprendre", "aplicar", "analitzar", "avaluar" i "crear".
TaxonomiaBloomDigital
boto

Les dues actualitzacions de la taxonomia de Bloom
La formulació d'objectius d'aprenentatge

20 de setembre 2009

L'Escola 2.0.

La dotació d'ultraportàtils als centres per part del govern ens invita a la reflexió sobre el contingut i la forma de la notícia.

Per una banda tenim la seua utilitat dins de l'aula, per part del professorat i l'alumnat i per una altra els components en sí, o millor, el material d'eixos components.

Per a l'inici d'aquesta reflexió podem començar amb l'article de Jordi Adell, professor de la UJI de "Noves tecnologies aplicades a l'educació i creació de materials per a entorns tecnològics d'ensenyament/aprenentatge", un nom llarg per a l'assignatura, que ja ens pronostica que les seues opinions han de crear opinió; però no per això, eixa opinió sempre ha de ser acceptable i indiscutible, ben be al contrari, per eixa mateixa raó, totalment opinable i discutible.


Així, per una banda tenim el seu article: L'Escola 2.0 en Catalunya: i la seua Didàctica?. Recomane més els comentaris que no pas el post en concret.
Per altra banda, en el programa "Angles" de la XTC (Xarxa de televisions locals de Catalunya): l'Escola 2.0. i que participen:
Pere Marqués, Professor UAB, Francesc Colomé, Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Rosa Cañadell, Portaveu del Sindicat USTEC – STEs i Yolanda Españó de la FAPAC.

21 d’agost 2009

Tots eduquem

De nou presentem una conferencia del Dr. Ramón Flecha professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona

Flecha pronuncià aquesta conferència sobre "Comunitats d'Aprenentatge" al sí de la "Primera Jornada d'Educació i Entorn: Tots eduquem" portada a terme el passat 15 de maig a l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona.

Tots eduquem from formaciotic on Vimeo.


30 de juliol 2009

Frato i els nens

Francesco Tonucci (Frato) té una manera especial de veure els nens


13 de juliol 2009

IV Congrés Regional d'Educació de Cantàbria

El IV Congrés Regional d'Educació de Cantàbria es va dedicar a les Competències bàsiques.

El Congrés pretenia plantejar a tots els centres educatius d'aquesta Comunitat una reflexió seriosa i profunda sobre les competències bàsiques i la seua relació amb el currículum.
Angel Pérez Gómez, catedràtic de Didàctica i Organització escolar en la Universitat de Màlaga realitzà la conferència inaugural: "Competència i currículum: transformar el currículum pera reinventar l'escola" que adjunte íntegra pel seu valor didàctic.

02 de juliol 2009

Fem plans

Fem Plans és un programa digital del municipi de Reus que s'emet per "Canal TV Reus"

En cada programa ens va desvetllant el funcionament d'activitats educatives realitzats al municipi, una iniciativa digna d'imitar tant pels pobles menuts com per als grans.
Com a mostra podem veure el capítol 8, emet el passat dia 2 d'abril, sobre Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC), el capítol 10 del dia 28 de maig que tracta el tema de la "dinamització lingüística" o el del dia 30 d'abril sobre l'hort escolar

27 de juny 2009

Calendari escolar per al curs 2009-2010

Recenment s'ha publicat la resolució per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2009/2010


Aquesta resolució, publicada en el DOCV del proppassat dia 5 de juny té, com a marc l'ORDRE d'11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que s'estableixen els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d'Idiomes, publicada al DOGV de 18.06.1998, i, per la qual cosa, anterior a la LOE.
Any rere anys s'han vingut marcant una sèrie de canvis, entre els quals podem destacar la diferència de dies lectius de cada curs escolar, de manera que si eixe mateix curs la durada, en Infantil i primària era de 850 hores i de 971 en el primer cicle de l'ESO, en el recentment publicat s'ha passat a 862 i 1.021 respectivament, entre el 8 de setembre i el 22 de juny, per als primers i del 15 de setembre fins el 23 de juny per als segons.
Una altra de les novetats de la resolució és la modificació en part d'allò que deia l'ordre marc: "Sense perjudici de les festes laborals, establides en l'àmbit local a l'empara del Reial Decret 2.001/1983, de 28 de juliol, els ajuntaments, després de l'acord previ del Consell Escolar Municipal, podran proposar un màxim de tres dies festius, a efectes escolars, entre els declarats lectius en el calendari. Les festes de la localitat que se celebren en períodes no vacacionals i els dies a què es refereix el present paràgraf han de coincidir". Ara, amb la nova recolució, els Consells Escolars Municipals podrien renunciar a fixar els tres dies festius que els correspon, ja que s'estima que les hores lectives poden arribar a 877 en infantil i primària i a 1039 en el primer cicle de secundària.
Amb aquesta legislació es fa dificil les tasques avaluatives del professorat així com la preparació del nou curs, sense oblidar que tenim una ordre marc obsoleta i que difícilment s'aopla a la nova llei reguladora del Sistema Educatiu.

09 de juny 2009

Programar per competències

Us adjunte una presentació de Roser Canals (set08) que pot servir de base per programar, tenint en compte les competències bàsiques.



10 de maig 2009

Vaga del 28 d'abril per l'ensenyament públic

Diferents maneres de veure's les coses




Declaració de Lisboa XIX Conferència Iberoamericana d'Educació

Les Ministres i els Ministres d'Educació d'Iberoamèrica, reunits en la XIX Conferència Iberoamericana d'Educació, en el marc de la XIX Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern que tindrà lloc durant els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2009, l'eix temàtic del qual és la Innovació i el Coneixement".

Han considerat
1. Que la innovació i el coneixement, tant en la seua producció com en la seua aplicació a tots els àmbits de la vida de les nostres societats, representen un factor decisiu per a elevar els índexs del desenvolupament humà com condició per a assolir la justícia social.
2. Que els canvis econòmics i socials que s'estan produint provoquen una transformació cultural a la qual han de plantar cara els sistemes educatius.
3. Que les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) han transformat l'enfocament de l'educació quant a la generació i transmissió del coneixement i plantegen desafiaments de tipus ètics que han de ser orientats per principis d'equitat, solidaritat i respecte a la diversitat.
4. Que en una situació de crisi econòmica, com la que en aquests moments pateixen el conjunt de les nacions, l'aposta per la innovació i l'educació, amb l'ús generalitzat de les TICs, és una via inexcusable per a millorar la situació de la nostra regió. Tot això, amb el propòsit de produir nous coneixements acords amb les necessitats, particularitats i aspiracions dels nostres pobles, així com per al seu més generalitzada aplicació.
5. Que la celebració dels bicentenaris de les independències de la majoria (molts) dels països iberoamericans, que s'iniciarà a partir del present any, constitueix una oportunitat única per a assolir majors nivells de cohesió i desenvolupament de la comunitat iberoamericana de nacions a través de l'educació.
6. Que els avanços constatats en la concreció dels Programes coordinats per la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI), i si escau el Consell Universitari Iberoamericà (CUI) acordats en els Cims Iberoamericans de Caps d'Estat i de Govern, com són el Pla Iberoamericà d'Alfabetització i Educació Bàsica de Joves i Adults (PIA), l'Espai Iberoamericà del Coneixement (EIC), amb el Programa "Pablo Neruda", així com altres accions de millora de l'educació i de la formació professional -com RELPE i ATEI-, demostren la validesa i importància de l'esforç compartit i solidari que suposa la cooperació iberoamericana.
7. Que la proposta "Metes educatives 2021: l'educació que volem per a la generació dels bicentenaris" constitueix una oportunitat històrica i un repte estratègic per a donar l'impuls definitiu que requereix l'educació en cadascun dels nostres països, com ho demostra el suport rebut de la XVIII Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern.
D'acord amb això es va acordar:
1. Promoure la innovació i coneixement com factors estratègics fonamentals en les polítiques educatives per a la generació:
a) de nous coneixements,
b) majors nivells de desenvolupament humà,
c) benestar social,
d) desenvolupament sostenible,
e) desenvolupament d'aprenentatges significatius,
f) increment d'oportunitats per a l'accés de totes i tots a l'educació i al coneixement.
2. Reafirmar que és ineludible que les polítiques educatives públiques que han de promoure i portar a terme els nostres Estats amb la col·laboració dels diferents actors socials incorporen la visió estratègica que aporta la innovació científica i tecnològica i les grans possibilitats que genera l'ús de les noves tecnologies en l'educació.
3. Impulsar estratègies encaminades a universalitzar l'accés a les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) i el desenvolupament de continguts digitals, entre uns altres, a través de programes d'alfabetització digital i tecnològica per a promoure l'apropiació social del coneixement.
4. Comprometre'ns a enfrontar l'actual situació de crisi econòmica mundial amb un redoblat esforç a través de l'educació, la ciència i la innovació. Generant mecanismes per a protegir, mantenir i incrementar els pressupostos d'educació de cada país; convertint amb això aquesta circumstància en una oportunitat per a l'assoliment de majors nivells de cohesió i desenvolupament de la nostra regió.
5. Donar suport que una educació de qualitat s'oferisca amb la major gratuïtat possible, d'acord amb les polítiques públiques de cada país.
6. Enfortir la formació del personal docent, especialment en matèria de TICs i incorporar-les en els processos educatius dels nostres països en tots els seus nivells.
7. Estimular les vocacions primerenques dels xiquets, xiquetes i joves en l'àmbit de la ciència i la tecnologia, amb l'objectiu de garantir la formació i transició de noves generacions d'investigadors i científics.
8. Considerar el coneixement com un bé públic promovent la seua apropiació social com baula per a la construcció de processos d'innovació social i educativa, amb la intenció d'arribar a el desenvolupament sostenible i integral dels nostres pobles. 9. Donar suport el treball que la SEGIB i l'OEI estan portant a terme en la coordinació i implementació del PIA, com Programa "Cumbre", així com juntament amb el CUIB en el programa iberoamericà de mobilitat "Pablo Neruda", que la seua ràpida engegada valorem de manera positiva. Reiterar la importància de la universalització de l'alfabetització, reconeixent la diversitat de programes i mètodes existents en la regió.
10. Promoure la col·laboració dels sistemes nacionals d'avaluació i acreditació de la qualitat de l'educació superior de la regió a fi d'afavorir l'establiment de mecanismes àgils de reconeixement mutu de períodes d'estudi, títols i diplomes.
11. Animar a la OEI a estendre els programes i projectes que està portant a terme per a la millora de la qualitat de l'educació i de la formació tècnic professional, i a consolidar el Centre d'Alts Estudis Universitari Iberoamericà, les Comissions Assessores d'Experts Iberoamericans i els Instituts per al Desenvolupament i la Innovació Educativa.
12. Aprovar les metes educatives generals presentades per l'OEI per a portar a terme la proposta "Metes educatives 2021: l'educació que volem per a la generació dels bicentenaris":
Reforçar i ampliar la participació de la societat en l'acció educadora.
Incrementar les oportunitats i l'atenció educativa a la diversitat de necessitats de l'alumnat.
Augmentar l'oferta d'educació inicial i potenciar el seu caràcter educatiu. Universalizar l'educació primària i la secundària bàsica i millorar la seua qualitat.
Oferir un currículum significatiu que assegure l'adquisició de les competències bàsiques per al desenvolupament personal i l'exercici de la ciutadania democràtica.
Incrementar la participació dels joves en l'educació secundària superior, en la tècnic professional i en la universitària.
Afavorir la connexió entre l'educació i l'ocupació a través de l'educació tècnic professional.
Oferir a totes les persones oportunitats d'educació al llarg de tota la vida. Enfortir la professió docent.
Ampliar l'espai iberoamericà del coneixement i enfortir la investigació científica.
Invertir més i invertir millor en educació.
Totes elles representen fidelment el nostre compromís de futur per a cohesionar les nostres societats entorn d'objectius de justícia i democràcia.
13. Impulsar el procés de debat del projecte perquè conte amb la més àmplia difusió i participació, tant en entitats governamentals com no governamentals, i amb això assolir el major nivell de consens, compromís i apropiació col·lectiva.
14. Encarregar a l'OEI el desenvolupament d'aquesta proposta amb la concreció dels seus objectius, metes, indicadors, programes d'acció compartits i mecanismes de seguiment i avaluació, que seran presentats en la Conferència Iberoamericana de Ministres i Ministres d'Educació a celebrar-se en la República Argentina al setembre de 2010.
15. Requerir a l'OEI que a partir de l'estudi dels costos realitzat en 2009, avanç en la definició d'un fons de cooperació solidari.
16. Encarregar a l'OEI que en conjunt amb els estats membres identifiquen almenys cinc metes prioritàries, els seus indicadors i nivells de consecució respectius que podran ser instrumentats pels països.
17. Donar suport la proposta presentada per l'OEI sobre un programa educatiu per a la primera infància de 0 a 5 anys i sol·licitar el seu desenvolupar per a afavorir l'equitat i els aprenentatges oportuns, significatius, prioritzant aquells xiquets i xiquetes amb majors manques i necessitats envers això anticipar i donar compliment als objectius previstos en aquesta matèria en la proposta Metes 2021.
18. Aprovar la realització del Congrés Iberoamericà d'Educació en Argentina en l'any 2010, en coincidència amb la XX Conferència Iberoamericana de Ministres d'educació
19. Elevar a la XIX Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern la proposta aprovada de Metes Educatives 2021 així com avançar en la definició del fons de cooperació solidari, encarregant a la SEGIB juntament amb l'OEI, el desenvolupament d'ambdues iniciatives per a ser presentat al XX Cim Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern.
19. Agrair, finalment, la càlida acollida, cortesia i eficaç organització brindades pel ministeri d'Educació de la República de Portugal i per l'OEI, que han contribuït decisivament als èxits d'aquesta Conferència i a la cooperació educativa iberoamericana.
Portugal, Lisboa, 20 d'abril de 2009.

11 d’abril 2009

Programació didàctica en primària

A les portes de una nova convocatòria d'oposicions, cal recordar el tema de la programació didàctica, el tercer nivell de concreció curricular on es defineix i explicita la programació específica de què ensenyem, de quan i com de les activitats a l’aula i de què, com i quan avaluar.

Segons això per a Francesc Imbermon programar seria: “establir una sèrie d’activitats en un context i un temps determinats per ensenyar en un futur proper, uns continguts amb la pretensió d’aconseguir diversos objectius”.

La Llei orgànica d'Educació (LLOE) assenyala, en el seu art.91, en les funcions del professorat, la programació i l’ensenyament de les àrees, matèries i mòduls que tinguen encomanats.

Posteriorment el REIAL DECRET 1513/2006, de 7 de decembre, establirà els ensenyaments mínims de l'Educació Primària, concretats al País Valencià en el DECRET 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària i en el seu art. 2 dels principis generals podem llegir que: "Cada cicle constituïx la unitat de programació i avaluació en l’educació primària", completant que "La Conselleria competent en matèria d’educació afavorirà l’elaboració de projectes d’innovació, així com de models de programació docent i de materials didàctics que faciliten al professorat el desplegament
del currículum".

Quan parla de la promoció de l'alumnat (art. 9) remarca que: "L’alumnat que accedisca a un cicle amb avaluació negativa en alguna de les àrees del cicle o cicles precedents, rebrà els suports necessaris per a la recuperació d’estes. A este efecte, les programacions didàctiques han d’incloure activitats destinades a l’adquisiciód’estos aprenentatges, amb la indicació del professorat responsable".

En base a això podríem assenyalar els components que conformarien una programació didàctica:

a) Els objectius de cadascuna de les àrees del cicle.

b) La contribució de cada àrea al desenvolupament de les competències bàsiques.

c) L'organització i seqüenciació dels continguts de les àrees d'aprenentatge en els diferents cursos escolars que conformen el cicle.

d) La incorporació de l'educació en valors democràtics com contingut de caràcter transversal.

i) Els criteris d'avaluació de cadascuna de les àrees del cicle.

f) Els continguts i criteris d'avaluació mínims exigibles per a superar el cicle.

g) Els procediments i instruments d'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes.

h) Criteris de qualificació que es vagen a aplicar.

i) La metodologia didàctica que es va a aplicar.

j) Les estratègies per a desenvolupar processos globalitzats d'ensenyament i aprenentatge.

k) Els recursos didàctics que es vagen a utilitzar, inclosos els materials curriculars i llibres de text per a ús de l'alumnat.

l) Les mesures d'atenció a la diversitat i les adaptacions curriculars per als alumnes que les precisen.

m) Les estratègies d'animació a la lectura i el desenvolupament de l'expressió oral i escrita.

n) Les mesures necessàries per a la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

ñ) Les activitats complementàries i extraescolares programades per l'equip didàctic de cicle d'acord amb el Programa anual d'activitats complementàries i extraescolares establides pel centre.

o) Els procediments perquè l'equip didàctic de cicle valore i revise el procés i el resultat de les programacions didàctiques.

04 d’abril 2009

Trasquilats

Trasquilados" és un article de "LUIS GARCÍA TRAPIELLO" publicat en "ESCUELA" núm. 3821 de 26 de març de 2009 i que el cite textualment pel seu interés en el camp educatiu, ja que està basat en les 4 sentències del Suprem sobre l'objecció de consciència a l'Ed. per a la Ciutadania, referida al Recurs de Cassació interposat per la lletrada de la Junta d'Andalusia contra la sentència de la Secció Tercera de la Sala de Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (sentència de 28/01/2009. Recurs num.: 905/2008). En ella es conté tot el que en les altres es diu, inclosa la redacció completa dels vots particulars.


Diuen que la vida és un conjunt de paradoxes, que quan cerques aigua, et trobes en el desert i quan el desert t'ofega trobes aigua. Per descomptat a qui van promoure el gran moviment d'objecció de consciència que els seus fills estudiaren una matèria obligatòria, Educació per a la Ciutadania, els va nàixer en el Suprem una paradoxa. I gran, tan gran que els pot ofegar. Cercaven que es consagrara un dret que creien haver trobat en la Constitució Espanyola que de forma general els permetera objectar davant qualsevol acció del govern i de forma concreta a aquelles accions governamentals relatives a l'educació i es van trobar amb la resposta doctrinal de tota una Sala del Suprem, encara que haguera cinc vots discrepantes. Això és “anar per llana i eixir esquilat”. Els ha hagut de doldre el llegir o escoltar, si algú l'hi ha llegit amb honestedat, que l'Estat està obligat a l'activitat en matèria educativa i que aqueixa intervenció educativa ha d'anar més enllà de la mera transmissió de coneixements oferint una instrucció o informació sobre els valors necessaris per al bon funcionament del sistema democràtic i que aquesta comesa està referit a tota classe d'ensenyament: la pública i la privada. I el dolor ha hagut de ser encara més intens quan hagen arribat al paràgraf en el qual la Sala mostra la seua contundència doctrinal amb un “I una última puntualització. L'activitat educativa de l'Estat, quan està referida als valors ètics comuns, no només comprèn la seua difusió i transmissió, també fa lícit fomentar sentiments i actituds que afavorisquen la seua vivència pràctica”. No seran pedagogs, però estableixen el valor del dret positiu i, sense més, han resolt les "zarandajas" de si l'escola ha d'instruir o educar.

Però anem al què cercaven qui pretenien ser considerats els nous martiritzats pel modernisme pagà quan ningú els ha perseguit per la seua fe ni per les seues pràctiques domèstiques o públiques en processó. Els violentats en les seues consciències perquè als seus fills els anaven a parlar de l'amor i de l'odi, de la gent igual i distinta, de com hem de viure, de per què hem de respectar, etc. cercaven, perquè per a ells i els seus Cañizares, Rouco i Gascó era una mica obvi, evident, que es consagrara un dret a l'objecció de consciència d'abast general que seria part integrant de l'art. 16.1 CE o si més no un específic dret a l'objecció de consciència en matèria educativa que naixeria de l'art. 27.3. Ho cercaven, de debò, però la veritat que es van trobar no va ser altra que la que no “cap trobar fonament per al dret a l'objecció de consciència amb abast general”, fonament de dret vuitè penúltim paràgraf, i “que tampoc existeix un específic dret a l'objecció de consciència en l'àmbit educatiu” , fonament de dret novè in fine. Així, sense matisos.

I ací hauria d'haver finalitzat el raonament jurídic sobre la qüestió controvertida. Però no, les seues senyories els magistrats van seguir reflexionant més enllà del què era objecte de la petició i van entrar en altres terrenys sobre l'adoctrinament en l'ensenyament. No està malament, doncs el que sobre aquest extrem es diu no deixa de ser interessant pels efectes que pot tenir i no, com pensen els objectants, en l'ensenyament públic sinó en l'ensenyament privat concertat per la seua condició de sostinguda amb fons públics i per tant subjecta als mateixos requisits que els de la pública. Ho ha dit la sentència, ja ho hem citat ací. Perquè no deixa de ser curiós que els responsables canònics de la doctrina de la fe cada vegada que es parla d'adoctrinament escolar els seus dits es dirigeixen a l'ensenyament públic, mai dobleguen el braç pel colze i amb l'índex estès s'assenyalen a si mateixos.

Perquè anem a veure. Els únics centres que tenen redactat un ideari en el qual es conté la fe de la qual naix i en el qual es determina que tota l'ensenyament d'aqueix centre ha de sotmetre's al contingut doctrinal d'aqueixa fe, no pot contradir-la ni posar-la en perill, dic, aqueixos únics centres són els de confesionalitat religiosa. El professorat és seleccionat d'acord amb les seues capacitats, més o menys, no en tots els casos, però sobretot d'acord amb les seues actituds i manifestacions concordants amb la fe i fins i tot concordants amb la modalitat de la seua vivència. En els centres públics ni hi ha ideari, ni la selecció del professorat és concordant. Es demanen coneixements i aptituds pedagògiques, amb major o menor fortuna, però és d'això del que són examinats en les oposicions públiques qui volen accedir a l'ensenyament públic com professors, homes o dones.
Per això ú no deixa de somriure mentre escoltava en la cadena d'emissores de la Conferència Episcopal un ovacione mutu: “Diga'm, Donya María Rosa...” “Mire, D. Cèsar...”, “Això no pot ser, Donya María Rosa...!” “D. César, això i molt més...”. Parlaven de la llavors acabada de publicar la sentència del Suprem i del que en els instituts s'estava fent en classe d'Educació per a la Ciutadania. Per a ells, dos que són més que una Sala, era obvi que la sentència era un error jurídic i que per això el Constitucional els donaria la raó, i si aquest no la hi donava, també era error jurídic, doncs a Estrasburg i si aquest tampoc, a l'ONU. Negada l'objecció de consciència en la sentència, Donya María Rosa es va centrar en el que en ella es diu sobre l'adoctrinament. Com bona religiosa, al parlar així i d'açò, ho referia als centres públics, evidentment, antres en els quals s'adoctrina d'una manera descarada i universal. I així mútuament, ambdós dos, encoratjaven als pares a acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa denunciant processos d'adoctrinament en aquesta matèria d'Educació per a la Ciutadania o en qualsevol altra. Donya María Rosa ja parlava de Filosofia i Ciutadania, Biologia, i la per a ella encara més perniciosa, Ciències per al Món Contemporani. Vade retro Satanàs.

El que sobre açò últim diu la sentència és una obvietat. Qualsevol persona pot acudir als tribunals cada vegada que considere que un acte administratiu, i el fer classe ho és, no s'ajusta a dret i li perjudica en alguna cosa. El cridaner és que ja predetermine que en matèria educativa, quan consideren que s'està cometent un acte d'adoctrinament, als pares se'ls fa creditors de la tutela judicial efectiva, preferent i sumaria, el que significa que poden anar directament als Tribunals del Contenciós, tribunals als quals, en un excés de zel indegut, els commina que hauran d'utilitzar decididament, quan escaigui, les mesures cautelars previstes en la Llei de la Jurisdicció. A açò animaven als pares com uns aficionats d'un equip de futbol que va perdent el partit. “Tenim cinquanta-quatre mil pares objectors, D. César”, “Vol això dir Donya María Rosa que es presentaran cinquanta-quatre mil recursos contenciosos?, doncs què bé” “Per a això tenim una reunió dissabte que ve i vam esperar a tants pares que contarem amb un servei de guarderia, D. Cèsar”. Jo dic que aquest és un llibre adoctrinador, un professor adoctrinador...! directament al Tribunal del Contenciós.

Però quan un llibre és adoctrinador?, si és que un llibre ho pot ser, doncs com objecte que és, un sempre és lliure enfront del seu contingut. Reconec que vaig soltar una riallada quan els vaig escoltar posar un exemple sobre açò. Van parlar d'un llibre impresentable pel seu caràcter adoctrinador perquè en el capítol dedicat a la família es feia una representació gráfi ca: un home i una dona envoltats de sis fills i sota aqueix dibuix la llegenda: família tradicional; dues dones i un fill i sota la llegenda: família moderna. “No em diga, Donya María Rosa? Això és intolerable!”. Les matèries que l'Estat, en la seua irrenunciable funció de programació de l'ensenyament, qualifica com obligatòries no han de ser pretext per a tractar de persuadir als alumnes sobre idees i doctrines que –independentment que estiguen millor o però argumentades- reflecteixen preses de posició sobre problemes sobre els quals no existeix un generalitzat consens moral en la societat espanyola. Bé, està clar que queda prohibit l'exercici de persuasió.

Però, persuasió en l'escola pública? No ho cree, no l'he trobat i si s'ha conegut algun cas, ha estat de professorat creient que ha utilitzat les seues classes d'ètica o filosofia per a projectar als seus alumnes pel·lícules abjectes amb la finalitat de persuadir-los que la interrupció voluntària de l'embaràs és un acte criminal. Per a persuasió, l'exercici sistemàtic i col·lectiu que es dóna en certs col·legis confessionals. Aqueix és el seu mandat, aqueix és el seu ideari. Malament que els malgrat l'entrevistador i a l'entrevistada, els centres en els quals es compleix d'una manera generalitzada, per no caure en el pecat del categòric i dir ‘de manera universal’, el que diu el tribunal sobre la neutralitat educativa són els centres públics. Quan un professor o una professora de la pública té entre les matèries que ha d'ensenyar qüestions relacionades amb plantejaments ideològics, religiosos i morals individuals, en els quals existeixen diferències i debats socials ho fa escrupolosament limitant-se a exposar-los i informar sobre ells amb neutralitat, sense cap adoctrinament. És a dir, un “açò hi ha, vosaltres penseu”, exposant-los de manera rigorosament objectiva, amb l'exclusiva finalitat d'instruir o informar sobre el pluralisme realment existent en la societat sobre determinades qüestions que són objecte de polèmica. És més, és en l'escola pública on es garanteix la pluralitat de visions, doncs mai es trobarà un claustre en el qual tot el professorat compartisca una mateixa fe, una mateixa ideologia, un mateix projecte polític. El que té de bo aquests centres és que l'alumnat rep o percep la contradicció entre ells, contradicció que genera un espai de llibertat de pensament que li permet a cadascun construir el seu propi.

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts