27 de juliol 2008

Les noves tecnologies i l'educació

Sens dubte les «noves tecnologies» han entrat amb força en les nostres vides, essent l'ensenyament un dels camps on aquestes tenen majors possibilitats de desenvolupament
Tant és així que les administracions públiques estan assumint la responsabilitat de l'alfabetització digital de la població, posant-la a l'altura de qualsevol matèria instrumental, com la lecto-escriptura; només ens cal, per a comprovar-ho, rellegir l'actual llei reguladora del nostre Sistema Educatiu: la LOE, i la resta de legislació que la desenvolupen.
Però la realitat ens desvetlla que la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació no universitària, al menys a l'estat espanyol, avança a ritme desigual en cada comunitat autònoma. En un extrem situem Extremadura amb un terme mitjà de 2,6 alumnes per ordinador i amb una inversió per al curs 2.008-2009 de 3,9 milions d'euros amb la fi que els 68.000 estudiants de secundària dels centres públics puguen aconseguir en 5 anys una pantalla, un teclat i un ratolí per alumne. A l'altre extrem el País Valencià, on malauradament l'educació no és un dels objectius prioritaris del govern, ens trobem amb quantitats força inferiors, aproximadament uns 14 alumnes per ordinador per terme mig, només superat per les Illes Balears on la xifra es troba en el 14,2. La mitjana de l'Estat la situem en 9,3 alumnes per ordinador, 8,3 en els centres públics i 13 en els privats.
A la resta del món destaquen Liechtenstein, Estats Units, Australia, Corea del Sud, Hongria, Nova Zelanda, Regne Unit, Hong Kong, Àustria o Canadà on n'hi ha com a mínim 3 ordinadors per cada 10 alumnes.
Així observem que l'ús de les noves tecnologies està repartit d'una manera molt desigual.
Si agafem com a referència l'ús d'Internet, ideat per DARPA -Advanced Research Projects Agency- del Departament de Defensa nord-americà per a evitar que els russos pogueren destruir les seues comunicacions en cas d’una guerra nuclear, per això està formada per milers de xarxes informàtiques autònomes)
, un «mitjà de comunicació múltiple», en contraposició al «mitjà de comunicació de masses» (model que es caracteritzava perquè un/a emissor/a es dirigia a una gran multitud de persones receptores), amb el qual es pot accedir a fons documentals mundials de manera instantània i per tot el món, amb un cost mínim, ens trobem, amb les dades més actualitzades però que queden ja desfasades en el moment de fer la transcripció, amb un total de 1.407.724.920 d'usuaris i usuàries.
Un mitjà de informació i comunicació amb el qual persones de tot el món pot transmetre i difondre informació de manera instantània («Wiquipèdia» seria un bon exemple, i en el camp de les ciències el «Gene Wiki« una biblioteca participativa sobre els gens humans impulsada per l'Institut de Genètica de la Fundació d'investigació Novartis en San Diego, Califòrnia, o el «WikiProteins», projecte semblant a l'anterior sobre proteïnes no inclòs en Wikipedia i que pertany a la Universitat de Rotterdam en Holanda).

Però en l’altre extrem observem com aquestes xifres identifiquen una clara fractura social en l’accés a eixa nova tecnologia informacional i comunicativa que donarà com a resultat una greu exclusió social.

Pissarra Digital Interactiva

La PISSARRA DIGITAL és un sistema tecnològic que podem utilitzar a l'aula que consta de:
- Un Ordinador Multimèdia
- Connectat a Internet
- Amb un videoprojector
que reprodueix els sons i projecta les imatges sobre una pantalla.
La PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA afig un dispositiu de control de punter que permet la interaccción directa sobre la superfície de proyeccción, per tant, com l'anterior, es tracta d'un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoproyector que, a més, té un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció, permetent escriure directament sobre ella i controlar els programes informàtics amb un punter (de vegades fins i tot amb els dits.
Atès que el programari d'anotacions que gestiona la tinta digital i les altres funcions pròpies de les PDI avui dia resulta d'ús lliure (almenys el d'algunes marques) i es pot utilitzar també en les PD, la característica essencial que marca la separació entre PD i PDI és que solament en la PDI la interacció es realitza DIRECTAMENT SOBRE LA SUPERFÍCIE DE PROJECCIÓ, com podem veure en aquesta presentació:




Per a ampliar informació pots visitar el bloc de Pere Marqués.

Escoles que superen desigualtats

Ramón Flecha parla sobre les "Escoles que superen desigualtats" en les Jornades "HEZKUNTZAREN ERRONKAK" organitzades per Adarra en Bilbao l'any 2002, a manera d'homenatge a Luis Otano.
Escoles solidàries que fan realitat el somni d'una educació democràtica, plural, participativa, gratuïta, transformadora i de qualitat.
Fidel reflexe d'açò seran les COMUNITATS D'APRENENTATGE: "Projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula" (MªRosa Valls).

25 de juliol 2008

Premi Joan Triadú

Les dues directores i el director de tres escoles, recentment guardonades(juny de 2008), amb el premi Joan Triadú de la Fundació Lluís Carulla, parlen sobre l'ensenyament a la societat actual
Temes tant interessants com:
- Se senten soles les escoles a l'hora d'educar els xiquets i les xiquetes?
- Com es gestiona la creixent immigració a l'escola?
- Com s'adapta l'escola a la societat dela informació
són comentats des del CP es Pont de Ciutat de Mallorca, Esc. Vedruna-Àngels de Barcelona i l'Escola Gavina de Picanya.


El Bloc i el Videobloc

Acabe de llegir una experiència, en EducaRed, l'autor de la qual, Tomás Guajardo és professor d'economia de l'IES Pablo Gargallo de Saragossa i de Didàctica d'economia en la Universitat de Saragossa.
En ella es descriu la utilització del bloc com eina de treball compartida entre l'alumnat i el professorat, centrant-se en dues parts:
- El blog com eina de treball per a l'alumnat: Amb els weblogs els i les alumnes realitzen entrades sobre: activitats del llibre de text, temes de debat, resums de premsa econòmica, reflexions visites i activitats extraescolares, temes transversals i interdisciplinars, treballs d'ampliació, etc. Amb el notificador de blogs del programa feedness el professorat coneix a temps real les entrades que estan realitzant els i les alumnes en els seus respectius blogs, per la qual cosa el control de les tasques és automàtic.
- Economyblog: És un videobloc per a ús de la pissarra digital, mitjançant aquest videoblog la composició d'una notícia d'economia tipus seria la següent: a) Una primera part dedicada a text i imatge fixa per a resumir la notícia en aquells aspectes més importants; b) Una segona part en la qual es captura un video de capacitat limitada per a la seua fàcil reproducció amb la banda ampla adsl. Aquest video es basa, principalment en informació econòmica dels serveis informatius de cadenes de TV o reportatges específics d'un tema.
Ampliant la notícia tenim un interessant tutorial de videobloc en xtec
on ens comenta com el vídeo via Internet, un dels principals recursos audiovisuals, que es resistia a ser introduït al treball a l'aula, comença a estar a l'abast. Entre les diferents opcions dels portals que ens permeten de forma fàcil compartir clips de vídeo s'ha establert una dura pugna per veure quin d'ells és el que més ofereix i, a més, ho fa de la manera més senzilla.

19 de juliol 2008

Com fer un mapa conceptual?

Per a construir de manera senzilla un mapa conceptual anem a utilitzar el programa IHMC-CmapTools

Aquest programa es d'ús gratuït només cal registrar-te i contraure el compromís d'utilitzar-lo com a eina educativa. Un tutorial ampli el podeu tenir ací, i complementar-lo en aquest altre lloc. I fins i tot els podeu incrustrar en els vostres respectiu blocs, com el d'aquest exemple, en format web.

D'una manera senzilla i com inici cal dir que, simplement cal posar la idea o idees principals i anar connectant-les amb l relació pertinent. Et mostre tres vídeos perquè ho pugues veure de manera molt pràctica:
- En el primer ensenya un inici de com fer una mapa
- En el segon podem observar com està estructurat el mapa realitzat
- En el tercer com podem afegir elements al mapa







Els Mapes Conceptuals

Els mapes conceptuals són una eina molt útil a l'hora de representar coneixements gràficament

Eixos gràfics representen els conceptes en forma de xarxa que contenen uns nodes, que representen els conceptes, enllaçats i uns enllaços formats amb les relacions entre eixos conceptes.

Aquesta tècnica va ser desenvolupada els anys 60 pel professor Joseph D. Novak a Cornell University, basat en les teories de David Ausubel, referenciat pels "coneiximents previs" per a poder aprendre "conceptes nous". Novak concloïa que "L'aprenentatge significatiu implica l'assimilació de conceptes nous i proposicions dins d'estructures cognitives existents".

Un programa d'ús lliure per a confeccionar els mapes conceptuals és el "IHMC-Cmap Tools" amb una gran nombre de possibilitats, que pots anar experimentant una vegada descarregat.

Malgrat les seues diferències els termes "mapa conceptual" i "mapa d'aprenentatge" són usat indistintament, encara que aquest últim parteix sempre d'un concepte principal.

El mapa mental o Mind Mapping es deu a l'anglès Tony Buzan i té copyright i conté un concepte central a partir el qual parteixen les altres idees. Des de la Universitat Nacional Oberta del centre local de Carabobo, tenim aquesta exposició que els diferencia d'una manera prou didàctica.
Photobucket
Sobre "Mapes Mentals" podeu ampliar la informació en "Mapas mentales – Herramientas para la divulgación

La Teoria Subjacent als Mapes Conceptuals i a com construir-los

17 de juliol 2008

Manca de tolerància en l'alumnat de l'ESO

En un avanç d’un recent estudi de l’Observatori Estatal de Convivència Escolar, organisme del Ministeri d’Educació, sobre la Convivència Escolar en l'ESO, dirigit per María José Díaz-Aguado, catedràtica de Psicologia d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, en la qual han participat 6.175 professors, 23.100 estudiants i 301 centres de tot l'Estat, llevat de Catalunya, es posa de manifest la manca de tolerància de l’alumnat cap els companys i les companyes estrangeres, arribant a prop de la total intolerància pel que fa a col·lectius gitanos, jueus i marroquins.
Resultats que venen a corroborar la reproducció de discursos racistes de les persones adultes cap a grups molt estigmatitzats per la societat.

Al respecte de l’estudi, per al catedràtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca, Mariano Fernández Enguita , l'essència d'aquest rebuig està en els prejudicis i el xoc entre diferents maneres de vida, i que "...l'escola és un menut microc
osmos que respon a la societat que l’envolta...", concloent que, “...precisament per això, és el millor lloc per a aprendre a conviure” però allò que més el preocupa és "si els centres tenen o no projectes per a ajudar a millorar aquests problemes” i el que li inquieta és que malgrat que els col•legis solen ser "disciplinats en el formal", la qual cosa és, políticament correcte a l'hora de parlar de tolerància i respecte, amb el simple discurs "no es garanteix, en absolut, que l'escola preste aqueixa ajuda", per la qual cosa, “la solució començaria amb l’elaboració de projectes concrets que ensenyen als joves a afrontar els problemes de convivència.
L'estudi també fa referència al professorat i a les famílies en relació, no només a la convivència sinó a les interaccions entre ells i elles, així com amb l'alumnat.
Observem un dels molts gràfics que il·lustres l'estudi, en aquest cas els indicadors del professorat cremat i la seua antítesi, amb els percentatges de respostes: "freqüentment i moltes vegades".

altres entrades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ads 468x60px

Social Icons

Featured Posts